Una exposició decapitada

Ni cinc dies han durat instal·lades a l'esplanada d'El Born el Franco eqüestre –i decapitat– de Josep Viladomat i la Victòria de Frederic Marès, les dues estàtues franquistes que servien de frontispici i argument principal de l'exposició Franco, Victòria i República. Impunitat i Espai Urbà. L'Ajuntament de Barcelona va optar ahir per desmantellar la instal·lació muntada dilluns a les portes d'El Born Centre de Cultura i Memòria després que, dijous a la nit, l'obra de Viladomat anés a terra, bolcada per tres persones animades per d'altres, segons es veu en el vídeo que ha circulat per les xarxes socials.

L'enderroc de l'estàtua del dictador, retirada i traslladada al magatzem municipal la mateixa nit de dijous, va ser la culminació del crescendo d'atacs de què va ser objecte el monument des del mateix dilluns, quan ja va rebre la primera ració d'ous, membres de les JERC i les JNC s'hi van fotografiar, li van penjar una estelada i va ser objecte de la primera pintada. La facilitat i la impunitat amb què es van poder executar totes aquestes accions va atiar que la cosa anés a més. De manera que vindrien més ous, a més de tomàquets o caquis; més pintades –inclosa una bandera LGTBI–; més estelades, i l'encastament d'una porta, un somier i altres complements aportats per particulars, que inclouen des d'una nina inflable a un cap de porc, a més d'una escultura d'una testa del Generalísimo amb els llavis pintats, obra de l'artista australià Will Coles. En cap cas, la intervenció de la Guàrdia Urbana va passar d'identificar els autors d'alguna de les accions.

Ahir, el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello va dir que algunes d'aquestes “intervencions” –així les va qualificar– estaven previstes. “Sabíem que passarien coses”, va dir, i també que no hi havia intenció de treure les pintades i que el criteri a l'hora de vetllar per la peça va ser “el principi de proporcionalitat”. Pisarello va al·legar que, com es va anunciar, el conjunt va tenir la protecció habitual de qualsevol element patrimonial exposat temporalment al carrer. Una altra cosa és que les reaccions no fossin les habituals.

En tot cas, per Pisarello ni el llançament d'ous ni la resta d'agressions, excepció feta de l'enderroc, “no constitueixen cap atemptat greu contra el patrimoni”, tot i que l'ordenança de convivència prohibeix les pintades en l'espai públic i, en el cas de fer-se sobre monuments catalogats, estableix sancions de 1.500 a 3.000 euros. Per al tinent d'alcalde, moltes de les accions d'aquests dies “no només no són rebutjables sinó que fins i tot són interessants i dignes de ser documentades”. Per això, l'Ajuntament afegirà a l'exposició –que repassa la trajectòria de les dues estàtues retirades i del monument a República obra del mateix Viladomat– un recull i “una reflexió” dels atacs de què ha estat objecte el muntatge al carrer.

Pisarello va lamentar l'enderroc del Franco eqüestre, però va evitar condemnar-ho. L'estàtua haurà de ser reparada, perquè va quedar fragmentada en dues parts: el cavall per una banda i el dictador sense cap per l'altra. L'Ajuntament no ha presentat per ara denúncia, en espera de les diligències de la Guàrdia Urbana, que ahir ja tenia identificada una de les persones que van bolcar la peça, segons fonts municipals.

El tinent d'alcalde va minimitzar l'autocrítica. Va mostrar-se satisfet perquè la mostra, gratuïta fins a fi de mes, ha aconseguit, a parer seu, el que buscava: generar un debat públic sobre la impunitat del franquisme i la pervivència de la seva simbologia en l'espai públic. Pisarello va presumir dels 2.000 visitants que ha tingut l'exposició en els tres primers dies, i va admetre dos errors. El primer, no haver aconseguit “explicar de manera clara el sentit d'aquestes estàtues a l'espai públic, que era convidar la gent a entrar a l'exposició”. Una mancança que es volia corregir millorant-ne la senyalització, va dir. Ja no caldrà. El segon, que “segurament ha faltat diàleg entre les entitats antifranquistes” per contrarestar la controvèrsia.

L'oposició s'hi va acarnissar. CiU, C's i PP van demanar la dimissió del comissionat de Memòria, Ricard Vinyes. El cap del grup d'ERC, Alfred Bosch, tot i no sumar-se a la petició, sí va dir que trobaria “lògic” el cessament, a més de demanar a Colau que deixi la política de gestos “i comenci a gestionar la ciutat”. Els convergents són els que van arribar més lluny en la crítica i, per boca del seu portaveu, Joaquim Forn, van demanar que si no plega Vinyes, ho faci el primer tinent d'alcalde, mentre que el popular Alberto Fernández exigia que el consistori emprengui “accions legals davant els actes vandàlics d'El Born”. En l'altre extrem, la cupaire María José Lecha va celebrar que l'estàtua acabés “on sempre hauria d'haver estat: a terra i trencada”, i va lamentar-ne la retirada perquè s'hauria de poder seguir “interactuant” amb ella, va dir.