Girona íntima d'Aragó

En la introducció del seu llibre Girona ara i sempre (una crònica), Narcís-Jordi Aragó va escriure: “Una crònica il·lustrada, a més, amb el record. El record personal, que en refer el passat pot convertir-se en la dimensió més profunda del present. El record: tot allò que l'esperit sembla haver deixat enrere però ja ha configurat, per sempre, el propi món interior; la sensació remota, la imatge instantània, la impressió quasi oblidada d'un moment perdut que retornem de sobte per il·luminar, amb la força de la vivència individual, tot el sentit de la trajectòria col·lectiva.”

El vam anar a veure sabent que el traspàs de la seva dona, la Mercè Huerta, li havia ferit l'ànima i el cos, però vam creure que en aquell moment que es complien trenta-cinc anys de la redacció del llibre potser era el moment de visitar-lo i demanar-li l'autorització de reproduir alguns dels paràgrafs de l'obra i comparar-los amb la situació actual. Tot i les complicacions derivades del seu estat de salut ens va atendre amablement i recordant els vells temps quan era el director de la Revista de Girona i ens encarregava reportatges o les moltes vegades que ens havia ajudat amb el seu mestratge. Quan li van proposar la idea ens va fer una puntualització: “Agafeu les parts que estan escrites en cursiva”, que eren reflexions personals sobre la seva manera d'entendre el món. “I a més –hi va afegir– podríeu fer un contrast de com estava Girona quan jo ho vaig escriure i de com està avui.” “Jo –va continuar– vaig fer un llibre per transmetre als joves d'aquell moment que la nostra és una història de continuïtat. És per això que el volum del 1982 el vaig il·lustrar amb obres d'artistes com l'Enric Marquès, en Pera Planells, en Modest Urgell, l'Aguilera, en Bertrana o en Rusiñol, i us demanaria que si feu el llibret les torneu a publicar. Tornem als orígens, intentem explicar Girona a les noves generacions.”

No va costar gaire acceptar un repte que ens proposava el redescobriment d'una obra literària i d'una ciutat i vam treballar intentant trobar les claus d'un canvi substancial que ha passat des del tren de fum a l'alta velocitat, des de l'esperit inquisidor, que no deixava caure el guant a Gilda convertint Rita Hayworth en la dimonieta pervertidora dels catòlics fills de bona família, a l'erotisme visual i explícit de Joc de trons, una sèrie que ha posat el Barri Vell en totes les guies turístiques universals. I què es pot dir de la vinguda de l'Ava Gardner, quan a Santa Eugènia encara hi havia les cases de la Rodona i l'animal més bell del món torbava grans i petits amb un somriure que arribava fins a la Devesa, sempre oblidada i poc reivindicada, que avui actua com a parc important i seu d'un mercat setmanal que la fa viure entre la mort i la vida, una dicotomia que, a la llarga, la pot acabar destruint.

Les cròniques d'Aragó són properes, remarcables, ciutadanes, tant parla de les primeres eleccions municipals postfranquistes com dels immigrants o de la catedral de Santa Maria, tant ens acosta a La Caixa com a les cases de Pedret o les Pedreres. És per això, que vam desenvolupar de bon grat el seu segon suggeriment i van demanar permís al Museu d'Art i al Fons d'Art de la Diputació de Girona per reproduir les còpies de les obres amb les quals Aragó va il·lustrar l'edició de l'any 1982. No hi va haver ni problemes ni entrebancs i així quan el lector es trobi amb el llibret a les mans, a part de la portada, que és un oli d'Enric Marquès, titulat Romànic, on es capta l'ànima primigènia de la ciutat, entre altres podrà trobar obres de Domènec Fita, Montserrat Llonch, Mela Muter, Joan Riu i Mató, Santiago Rusiñol, Josep Perpinyà Citoler, Eduard Vilà Fàbrega, Isidre Vicens o Francesc Gallostra, que acompanyen les fotografies cedides pel CRDI de l'arxiu municipal.

No sabem què opinaria del resultat ara que ja no hi és, però el llibre que demà arribarà totalment gratuït a les mans dels lectors, a part de ser un homenatge, és una proposta de continuïtat perquè, com ell va escriure: “El llibre és una crònica que voldria ser alhora una interpretació. Explicar com era la Girona en el passat, com és ara, com es dibuixa ja en l'horitzó boirós del futur.”