“Hem volgut modernitzar i simplificar l'ortografia”

Després de ratificar per consens la nova versió de l'Ortografia de la llengua catalana, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va convocar ahir la premsa per defensar i justificar una revisió i actualització de les normes ortogràfiques que inclou la controvertida reducció dels accents diacrítics, que passen de més de 150 a només una quinzena.

El president de l'IEC, Joandomènec Ros, va renyar amb subtilesa els opinadors més crítics –“és normal que la llengua generi aquest rebombori, però se n'ha fet un gra massa”, va dir– i va insistir que l'ortografia aprovada no té res de precipitació perquè “és el resultat de més de 20 anys de feina” i inclou no només els retocs introduïts després de Pompeu Fabra sinó tots els acords presos per la Secció Filològica d'ençà de l'any 1984.

“L'ortografia no és intocable si partim de la base que la llengua és viva”, va sentenciar la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, que va explicar que el que ha pretès l'IEC ha estat “modernitzar-la, racionalitzar-la i simplificar-la” per fer-ne més fàcil l'aprenentatge. “Passar a un procés de desaprendre és difícil, reclama esforç, però en canvi les noves normes faciliten l'entrada a la llengua d'aquells parlants que no la tenen com a pròpia, ni a casa, ni al barri on viuen.”

La decisió no ha estat fàcil, especialment en el tema dels diacrítics. I no ho ha estat per “la força de l'imaginari col·lectiu”. En la mateixa institució hi havia partidaris de suprimir-los tots i també de deixar les coses tal com estaven. Mila Segarra, membre del grup d'ortografia, va explicar que si finalment s'ha optat per la reducció i no per l'eliminació total “és per no desfer la imatge icònica que tenen alguns mots”. Per això es va acordar “deixar aquells més útils, els més freqüents” i alhora “limitar una llista que podia haver augmentat fins a centenars de possibilitats”. El coordinador de l'ortografia, Vicent Pitarch, va explicar el criteri per treure els diacrítics de la llista definitiva: “Escassa freqüència, que tinguin més d'una síl·laba i que siguin mots compostos.” És a dir, que només han quedat els monosíl·labs que es fan servir amb molta freqüència. Això explica, segons Pitarch, que hi figuri són/son i en canvi no hi consti sóc/soc. Segarra va recordar que el mateix Fabra “no estava d'acord a mantenir l'accent diacrític. De fet, no volia ni accentuar”. Les modificacions tenen un període de quatre anys perquè es vagin integrant. Després, l'IEC podria modificar els criteris si fos necessari. Pel que fa als diacrítics van precisar que “sempre” es podran utilitzar “si algú interpreta que el significat pot ser ambigu”.

L'aprovació no va convèncer els crítics. El Col·lectiu Vallcorba, que havia enviat més de 1.500 signatures a l'IEC contra la supressió dels accents, va lamentar la decisió. “És perillosíssim perdre els accents diferenciadors i acostar-se tant al castellà”, va advertir el seu portaveu, Josep Ferrer.