Alerten els pares del risc de no donar llet i gluten als nens

“Menjar ha de ser un acte lliure, però a partir d'una elecció racional, no de criteris regits per prejudicis sense base.” Així de clar. Aquest és un dels molts advertiments inclosos en el desè informe Faros, una guia per a una alimentació infantil saludable de l'hospital Sant Joan de Déu, que trenca mites sobre determinants aliments i alerta del perill que poden tenir per al creixement i el desenvolupament infantil i juvenil les dietes restrictives que, per un motiu o altre, han proliferat els últims anys.

Dietes sense gluten, sense làctics, hiperproteica, vegetariana, vegana, paleolítica... Les eleccions de les famílies són tan variades com les motivacions, que van des de la moda o l'interès per la salut fins a les raons religioses o culturals. I tot i que els autors de l'informe no criminalitzen cap opció, sí que adverteixen que si una família es decanta per una dieta restrictiva ha de vigilar amb els nens i consultar un dietista nutricionista perquè valori si necessiten algun tipus de suplement. L'informe recorda, per exemple, que una dieta vegana –vegetariana estricta– dificulta que els nens puguin obtenir la quantitat de vitamina B-12, àcids grassos, vitamina D, calci, zinc i ferro que necessiten per al seu desenvolupament.

“Els pares estan molt preocupats per alimentar bé els seus fills. En realitat ho volen fer millor, ho fan perquè volen donar-los una alimentació més sana i pot ser que al final ho facin pitjor sense saber-ho”, subratlla el cap del servei de gastroenterologia, hepatologia i nutrició de Sant Joan de Déu, Javier Martín. No ho diu per intuïció. Faros, que és el canal de promoció de la salut i del benestar infantil de l'hospital, ha fet una enquesta entre 3.000 pares i mares i molts d'ells reconeixen que tenen dubtes sobre si estan alimentant correctament els seus fills. “Hi ha molta gent que fa canvis a la seva dieta, que segueix criteris sense cap base científica i demonitza alguns aliments que ens han acompanyat tota la vida. I que fa partícips d'aquestes decisions els seus fills. Però que tenen dubtes”, declara Martín.

Entre aquests aliments demonitzats en els últims anys hi ha la llet i el gluten. I en molts casos no es fa perquè hi hagi cap intolerància o cap al·lèrgia confirmada. És només perquè es dóna crèdit a una teoria que ha anat calant de mica en mica i que relaciona el seu consum amb un augment de la mucositat o asma.

“Això ha fet que algunes famílies l'hagin exclòs de la dieta dels seus fills tot i que no existeix cap criteri ni estudi científic que evidenciï aquesta relació”, es pot llegir en l'informe. Martín defensa el consum de la llet, “perquè és l'aliment més ric en calci amb diferència i per als nens i adolescents és bàsic per formar la massa òssia”.

Pel que fa al gluten, algunes famílies l'han suprimit de la dieta sense tenir cap diagnòstic clínic que ho aconselli. Els autors de la guia desaconsellen aquesta opció perquè a llarg termini pot dificultar fins i tot un diagnòstic correcte de diverses malalties com ara la celiaquia. Els experts consideren que la supressió d'aliments bàsics com la llet i el gluten respon a “criteris erròniament curosos i esbiaixats del que és saludable” i pot representar un símptoma “d'una societat massa hipocondríaca que té l'obsessió de no emmalaltir”.

La guia insisteix en la necessitat de seguir una dieta “variada, equilibrada i sana” i defensa la dieta mediterrània perquè, com destaca la cap del servei d'endocrinologia de Sant Joan de Déu, Marta Ramon, hi ha prou estudis que relacionen malalties cròniques com ara la hipertensió, l'obesitat o la diabetis amb els hàbits alimentaris i de vida. La guia també insisteix que és important com mengem i recomana fer-ho en família i sense televisió ni mòbils.