El port genera un 7,6% de la pol·lució de l'aire a Barcelona
En marxa un pla de qualitat ambiental que aposta per l'energia neta
El programa tindrà efecte a llarg termini
El port de Barcelona del futur serà net, o menys contaminat del que ho està avui dia. El president de l'autoritat portuària, Sixte Cambra, va presentar ahir un pla, batejat com a “pioner”, de millora de la qualitat de l'aire, que ha de permetre reduir l'emissió de contaminants i contribuir, així, a fer més respirable Barcelona. El pla parteix de la constatació que l'activitat portuària és la responsable de la presència del 7,6% de l'òxid de nitrogen que hi ha al cel de la ciutat i de l'1,5% de les partícules en suspensió.
La principal font de contaminació del port prové de l'activitat dels vaixells mercants, mentre que els creuers contribueixen en un 1,2% a la contaminació global de la ciutat per òxid de nitrogen, i els ferris hi contribueixen amb un 1,4% de les emissions.
La gran aposta del programa mediambiental és l'ús del gas natural liquat, carburant que avui dia és molt poc utilitzat per la flota mundial, ja sigui la de mercants o la de passatgers. És per aquest motiu que Sixte Cambra va reconèixer que el programa és una aposta de futur per posicionar el port i la seva oferta per quan es generalitzi l'ús del gas liquat.
Per aquest motiu es treballarà per habilitar la infraestructura de recàrrega necessària i es projecta la construcció de motors de combustió neta que evitin als vaixells haver de tenir els seus funcionant mentre són a port.
LA XIFRA
Els ecosistemes mediterranis, en perill
Un escalfament global superior a 1,5º, el límit ideal establert per l'Acord de París, canviaria radicalment la regió de la Mediterrània, fins al punt de generar ecosistemes mai vistos a la zona els últims 10.000 anys. Segons un estudi publicat a la revista Science, que només té en compte la pujada de les temperatures i no valora altres afectacions causades per l'home, una de les conseqüències seria que la zona sud de la península ibèrica esdevindria desèrtica. En comparació amb els registres de principis del segle XX, la temperatura mitjana actual a la zona mediterrània ha crescut més que la mitjana mundial. El mateix estudi indica que, si les temperatures es mantenen dins dels límits marcats a París, les alteracions dels ecosistemes serien molt menys radicals.
