Sopars populars

Ja s'han acabat les Fires i festes de Sant Narcís i tot torna a la normalitat. Amb el castell de focs es clou una nova edició de les Fires de Girona i la temporada de festes majors. Enguany la satisfacció ha estat general: bon temps, activitats per a tothom i calaix per a firaires, bars, restaurants, hotels i comerços en general. I si el gregarisme forma part de les conductes festives, n'és exemple el sopar popular. Menjar junts i fer coses junts són conductes pròpies dels humans. Els moments importants comencen o acaben amb un àpat. Cap d'Any, la revetlla de Sant Joan i la nit de Nadal, el tancament d'una operació financera, els sopars bíblics, o el refranyer donen una bona mostra de la importància de menjar i de fer-ho junts. Ja se sap, la cuina, el vi i unes coses a parlar combinen a la perfecció. Les grans idees surten, normalment, després d'un sopar per l'alliberament i la distensió que promou la bona taula. Si ampliem el concepte amb el subtil i polisèmic adjectiu popular convertim el sopar en un punt de trobada de persones d'un mateix indret o activitat que, sota l'excusa d'un esdeveniment, repeteixen l'hàbit ancestral de compartir menjar. I el sopar popular de Fires i festes de Sant Narcís n'és un clar exemple. Però a Girona aquest sopar no es remunta en el temps com si fos una tradició. Només en les festes de barri hi trobem aquell punt que enllaça la festa amb el menjar. En determinats pobles el sopar de festa major el fan les colles de joves o els organitzadors, com una activitat més i que, en alguns casos, serveix per finançar les activitats culturals del poble que es fan al llarg de l'any.

Els àpats populars solen ser menjars de càtering a un preu contingut. De menjar senzill de cuinar i també de repartir, està elaborat amb productes bàsics: amanides, carn o arròs. En aquesta quarta edició del sopar popular de les Fires de Girona hem pogut constatar el fet, ja habitual, que no es tracta de la qualitat del menjar, ni del preu, sinó l'entorn, l'envelat i la música. La plaça Miquel de Palol complí a la perfecció aquesta funció en una natural combinació de menjar i ball al més estil festiu. Prop de sis-centes persones, apilonades en llargues taules i atrinxerades darrere del plat, prèvia cua a la porta, van gaudir d'un sopar senzill però apropiat ateses les circumstàncies, servit per la Fundació Noguera, la qual hem de felicitar pel muntatge i el servei realitzats.

El ball de festa no hi podia faltar i en aquest cas amb l'Orquestra Selvatana. Cap aglomeració a la pista, tot al contrari, espai suficient per als balladors. Les mateixes cançons, nova posada en escena i, si fa no fa, igual que les altres orquestres. L'Ajuntament en ple, llevat de la CUP i el PP, que va donar pas a parelles de ball divertides. ERC amb Junts pel Sí, amb el PSC, amb MES, amb Demòcrates, amb intercanvis sorprenents sota la mirada múrria dels assistents. I no hi va faltar l'alcaldessa, que, com en els grans esdeveniments, va obrir el ball. Parelletes de ball molt divertides i de bon rotllo que ja voldria veure repetides i ampliades en temes de política municipal.

Doncs bé, ja s'han acabat les Fires amb el rerefons d'un espai, la Devesa, que una vegada més ha patit l'estrès d'atraccions, furgonetes, remolcs i cotxes, fruit d'un model caduc i exhaurit que necessita una revisió a fons. Amb el nou pla d'usos de la Devesa serà difícil trobar aquest espai alternatiu que tanta falta fa pel bé d'aquest arbrat centenari. És un model no sostenible que ha arribat al seu final.

Després d'anys de parlar-ne estem en el mateix punt de sempre: les barraques amb alcohol i porros, el fum, la contaminació lumínica i sonora i una oferta molt extensa d'activitats però repetitiva. Poques novetats i una inèrcia que reclama un gir important en el model de Fires i festes de Sant Narcís.