Santa Coloma de Gramenet ho té tot per ser municipi termal

Santa Coloma de Gramenet podria convertir-se, sorprenentment, en una nova vila termal de Catalunya. Les obres de la línia 9 del metro van descobrir el 2004 la presència d'aigua freàtica calenta al subsòl dels barris de Santa Rosa, Llatí i del Fondo -el darrer està tocant a Badalona-, però fins al moment no s'havia donat rellevància a la troballa. Ara, després de diversos estudis geològics, s'ha determinat que aquesta aigua als 60 graus de temperatura en una fondària d'uns 200 metres i amb una capacitat de cabal de 30.000 litres cada hora. Aquestes xifres, segons els experts, situen Santa Coloma amb un potencial al nivell d'altres viles termals com Caldes de Malavella o Caldes de Montbui. L'Ajuntament, de fet, es planteja aprofitar aquest recurs natural, ja sigui a través de projectes vinculats al termalisme o com a font de calor per a la creació d'una xarxa d'abastament d'equipaments públics.

Aquesta troballa és única per diversos motius. És l'única presència d'aigua subterrània calenta d'aquestes característiques a l'àrea metropolitana de Barcelona i el fet d'haver-la descobert, precisament, a Santa Coloma, ho fa encara més especial: “En zones urbanes és molt complicat trobar-ne, per manca d'antecedents i per tanta urbanització i densitat. Un dels mèrits ha estat entreveure això dins d'aquesta complicació”, explica el geòleg que ha liderat els treballs, Enric Vàzquez.

Durant una visita al subsòl del barri, a través dels túnels de la línia L9 del metro, Vàzquez ha detallat que la troballa és també “singular” pel fet que l'aigua circula entremig de roca granítica. És, diu, aigua típica de fonts termals, una mica més salina del que és habitual, no apta per al consum humà, però amb una gran potencialitat pel que fa a temperatura i aprofitament energètic.

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, assegura que tant la temperatura de l'aigua com el cabal existent poden fer pensar en aprofitaments futurs, que podrien passar per usos lúdics termals, la creació d'un balneari, per a la creació d'una xarxa de distribució d'aigua sanitària calenta o per l'aprofitament de l'energia per escalfar equipaments municipals: “la volem aprofitar d'una manera o altra perquè les característiques i quantitats són prou significatives per donar-hi usos de futur”.

Parlonha reciminat que quan es va descobrir la presència d'aquesta aigua subterrània el 2004, no se li dones prou importància a la troballa. En aquest sentit, Vàzquez assegura que des de llavors se n'ha fet seguiment, però que no ha estat fins ara que les institucions han mostrat més interès. “Estem il·lusionats i ara veurem quins costos té qualsevol aprofitament possible”,diu Parlon.

L'estudi que s'ha realitzat, i que encara està en marxa, ha detectat diversos punts calents a través del traçat dels túnels del metro i gràcies a l'ús de càmeres geotèrmiques. Això s'ha acompanyat també d'una projecció en superfície a través de perforacions que han permès fer aflorar l'aigua per calcular el seu cabal i comprovar la seva temperatura un cop arriba a la superfície.

La visita al túnel del metro ha comptat també amb la presidenta del Consorci del Besòs, Janet Sanz, que ha destacat el “valor ecològic” que representa la troballa i les oportunitats com a font energètica renovable que suposa: “Altres països ho han pogut explotar i ara el ventall de possibilitat per poder-ho aprofitar és molt important”, ha assegurat