IMAC, trenta anys de gestió cultural a Reus
Suma i segueix. Després que l'abril passat l'Ajuntament de Reus tirés endavant l'extinció definitiva de l'Institut Municipal Doctor Frias, creat als anys 80, ara és el torn de la reformulació de l'Institut Municipal d'Acció Municipal (IMAC), un emblemàtic organisme autònom municipal creat també durant la mateixa dècada. Un ens que podria fusionar-se amb l'Institut Municipal de Museus (IMM) impulsat l'any 2001. Nascut durant el tercer mandat democràtic municipal (1987-1991), de la mà d'Ernest Benach, l'IMAC ha estat una peça fonamental de la política cultural reusenca de les darreres dècades en la gestió d'equipaments, festivals i festes, des d'una vessant participativa i de suport a les entitats.
Amb ubicació a la modernista Casa Rull rehabilitada específicament per ser la seva seu, el govern municipal de Reus proposa unir-lo als Museus i conformar un nou organisme que aglutini part dels àmbits de treball de l'àrea de Cultura. En cas d'assolir-se definitivament el consens polític per fusionar els dos instituts, el nombre d'organismes autònoms de l'Ajuntament de Reus quedaria reduït a tres: l'IMFE Mas Carandell, Reus Promoció i el nou ens reestructurat.
Una fórmula agosarada de gestió cultural
Vinculat ineludiblement a la trajectòria política de l'aleshores portaveu d'ERC, Ernest Benach, durant el seu pas pel consistori reusenc, el republicà va esdevenir el primer vicepresident executiu de l'organisme entre els anys 1988 i 1991 mentre que Misericòrdia Vallès va ocupar-ne l'altra vicepresidència. En el seu moment de creació, l'IMAC va ser una "fórmula agosarada", en paraules de l'exregidora republicana Empar Pont qui també va ocupar-hi responsabilitats entre els anys 2007-11. "Respon a aquell moment de la societat reusenca d'inventar coses, d'evolucionar-les", explica avui Benach, qui afegeix que "ens inventem l'IMAC com a element que en aquell moment ocupa 3 àmbits que són cultura, esports i joventut perquè és aquí justament on hi ha la societat civil".
Fent balanç de l'activitat inicial de l'institut, Benach diu que "quan arrenquem l'IMAC són 3 anys molt intensos", mentre comenta que la seva acció va tenir també polèmica i recels fruit d'un moment molt participatiu de les entitats reusenques. Fora de la capital del Baix Camp, la proposta reusenca va tenir la virtut d'inspirar a altres municipis que van copiar l'experiència, com és el cas de l'IMAC de Lleida. Políticament, la posada en marxa de l'ens només va comptar amb un vot contrari, el d'Unió de Progrés Municipal (UPM), l'octubre de 1987, en aprovar-se els seus estatuts, una reticència que el temps va esvair completament.
Proposta damunt la taula
Sense cap rastre de nostàlgia per la possible transformació de l'eina que va crear fa gairebé 30 anys, Benach posa l'accent en què la societat reusenca d'aquell moment era molt diferent i que "hi havia uns altres debats molt vius", centrats especialment en els equipaments culturals, juvenils i esportius pendents com ara la biblioteca pública o el Pavelló Olímpic. En aquest sentit, relata com des de l'etapa fundacional de l'IMAC es va tirar endavant un "diàleg franc" amb les aleshores potents entitats de la ciutat per definir i dissenyar els plans d'actuació. "Recordo que a l'àrea de Joventut hi havia el Consell de Joventut molt bel·ligerant, que a l'àmbit de l'esport el gran debat era si s'havien de fer piscines i el Pavelló, etc."
"Va respondre a la necessitat d'aquell moment concret", assegura Benach, qui prefereix no entrar a valorar la proposta de fusió de l'institut amb l'ens de gestió dels Museus. Organitzativament, les àrees de treball de l'IMAC fundacional eren 7: Joventut, Dinamització Cultural, Art i Creació, Recursos, Esports, Promoció Cultural i Servei Municipal de Català, segons consta en l'extensa i detallada Memòria de l'any 1989. A títol d'anècdota, l'exregidor comenta que ja en el seu dia es va valorar incloure l'àmbit dels Museus en l'institut però que per diferents motius es va descartar la proposta.
Precisament, l'especificitat jurídica de la seu museística instal·lada a l'antic Banc d'Espanya i els fons provinents de donació que conté és un dels motius per criticar la proposta que addueix un altre dels exregidors de Cultura consultats per Reusdigital.cat per elaborar aquest reportatge.
Transformació de l'IMAC
Durant dos mandats diferents, l'exregidor Xavier Filella va ocupar-hi les responsabilitats i va ser agent actiu del moment de maduresa de l'ens en un moment en què la Cultura va disposar d'un gran suport institucional i econòmic. Filella, a més, va ser l'impulsor de l'Institut Municipal de Museus, ens que el govern municipal proposa fusionar amb l'IMAC. Més que un problema de formulació jurídica respecte a la proposta actual, Filella opina que el fons de la qüestió és la falta de recursos econòmics.
