Societat

Societat

Caiguda en picat de les adopcions

Catalunya ha passat de 1.419 infants adoptats el 2005 a l'estranger a 159 l'any passat

L'enduriment de criteris i els llargs tràmits desanimen les famílies

160 famílies fa un mínim de 5 anys que esperen per a l'adopció nacional

Des de l'any 1997 han arribat més de 16.000 infants adoptats

Les sol·licituds d'adopció internacional a Catalunya han passat de 2.588 l'any 2005 a 378 el 2015. En aquest mateix període, es van fer 1.419 adopcions el 2005, mentre que el 2015 van ser 159. La caiguda en picat de les adopcions és evident. Una de les explicacions pot ser que el temps d'espera no ha deixat d'allargar-se –un procés que es tancava en uns dos anys ara s'arriba a allargar fins a vuit– i una altra que cada cop més països posen més traves per fer les adopcions, però la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Agnès Russiñol, hi afegeix un altre argument: “Hi va haver anys que l'adopció estava molt idealitzada, era com una moda i va ser un boom d'adopcions internacionals.” Ara, considera Russiñol, els números són més raonables.

“Allò no podia ser normalitat de cap manera –insisteix la directora de l'ICAA–. Per molt desig que una família tingui d'adoptar, el centre no ha de ser aquest desig, sinó que el centre sempre és l'infant, que és qui té el dret a créixer i viure en família.” En aquesta línia, els experts indiquen que posar l'infant al centre significa que la prioritat no és trobar una criatura per a una família, sinó trobar una família per a una criatura. “Hem de ser conscients que l'infant ha patit com a mínim un abandonament i els pares adoptius han de tenir molt clar que porta una motxilla emocional important.”

Russiñol emmarca en aquests aspectes teòrics la reducció del nombre d'adopcions, mentre paral·lelament es treballa en diversos aspectes per millorar els processos. Des de l'ICAA s'està fent una feina d'anàlisi per veure les necessitats dels infants adoptats i les famílies per afinar més en el procés d'acompanyament i de formació. Per fer aquesta anàlisi una de les millors fonts d'informació és el servei d'atenció postadoptiva, el qual ha atès del 2005, quan es va posar en marxa, 1.442 demandes de famílies.

Criteri d'idoneïtat

Un altre procés que té engegat l'ICAA és l'actualització dels criteris d'idoneïtat que han de complir les persones que aspiren a adoptar. Pràcticament són els mateixos que s'aplicaven el 1997 i és evident que ha plogut molt des de llavors. Tot i que a cap dels responsables de l'ICAA els ha agradat mai parlar d'adopcions que no funcionen i encara menys donar-ne números, Russiñol admet que aquestes millores han de servir per evitar-ho. “Volem saber si en les adopcions troncades, no parlem de fallides, el problema és la família, la criatura o tots”, planteja.

El número que sí que és efectista és que des del 1997 han arribat a Catalunya almenys 16.000 infants adoptats. Segurament són més perquè hi ha casos fets per lliure. “Amb aquest històric –insisteix la directora de l'ICAA– ens hem d'aturar, analitzar-ho i veure com ho podem millorar.”

Un episodi a part són les adopcions d'àmbit nacional, que es mouen al voltant de 80 infants a l'any. En aquests moments hi ha unes 160 famílies que ja tenen acreditada la idoneïtat, però esperen que se'ls adjudiqui un infant. Els que fa menys temps que esperen, fa cinc anys. L'any 2011 es van aturar les valoracions per no augmentar la llista d'espera. La normativa diu que quan el nombre de famílies és tres cops superior al nombre d'infants per adoptar no es poden fer més valoracions. Per això es van parar el 2011. “No ens volem precipitar. Ja podríem tornar a valorar, però estem analitzant la introducció de millores i veure com enfoquem el 2017”, exposa Russiñol.

Hi ha unes 900 famílies pendents que els truquin per a una bona notícia: que les valoracions s'han tornat a activar.

63
adopcions nacionals
s'han iniciat aquest any a Catalunya. El 2001 van ser 111.
1.562
adopcions internacionals
es van produir l'any 2004. Va ser el moment més alt.
96
infants
han arribat aquest any fins al setembre en adopció internacional.
2
per cent
de les adopcions a França es retornen als serveis socials. Són uns 40 a l'any.

Repensant un sistema d'adopció per als nous temps

Hi va haver uns anys que en nou mesos es podia tancar una adopció a la Xina. Ara es tarden uns set anys i s'han de complir tot un seguit de requisits. Les dades fan un clar dibuix dels canvis: l'any 2001 van arribar 320 criatures adoptades a la Xina, l'any 2007 es van reduir a 242 i el 2015 van ser només 12. I no ha passat només amb la Xina. Tots els països (Rússia, Etiòpia, Ucraïna) han endurit les condicions per adoptar, obliguen a fer més tràmits i tenen menys nens en adopció.

Paral·lelament a aquesta situació internacional, l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) també posa ordre internament per millorar els processos tant per al bé dels infants com de les famílies. La directora de l'ICAA, Agnès Russiñol, explica que el servei de postadopció ha tingut 1.442 demandes des que es va crear l'any 2005. Aquestes preocupacions de les famílies adoptives s'estan analitzant per veure quines qüestions s'han de reforçar i, sens dubte, una de les més importants són els problemes de salut. Es calcula que més de 2.000 infants adoptats a l'Europa de l'est pateixen les conseqüències de l'alcoholisme fetal, com ara trastorns cognitius, d'aprenentatge i de comportament.

Fa mesos que Generalitat, associacions de famílies i equips pediàtrics treballen junts per buscar solucions. “Els més afectats seran persones dependents que necessitaran ajuda al llarg de tota la vida i ho hem de saber preveure”, apunta Russiñol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Macrobatuda policial a la discoteca Waka

sant quirze del vallès / Sabadell

Nova protesta de mestres i sanitaris: “Més diners als serveis públics i no al Quart Cinturó”

barcelona
infraestructures
reneix la polèmica

La B-40 no es crea ni es destrueix, es transforma

barcelona
societat

Els Mossos van denunciar 439 VTC al voltant del Prat el 2022

societat

Els pescadors catalans retiren 70.000 litres de residus del mar

SOUMAYA OBEID
MIGRANT MARROQUINA

“No vull ajudes, vull poder treballar”

figueres

Més vaga per falta d’acord entre Salut i els metges

barcelona

3,8 milions per retirar uralites malmeses per la pedregada a la Bisbal

LA BISBAL D’EMPORDÀ
SOCIETAT

El govern recomana més diversitat al sector fotovoltaic