Societat
L'ensenyament és el servei més valorat en el món rural
Segons una enquesta de percepció, els catalans associen el món rural a la qualitat de vida i la majoria creu que calen polítiques específiques
El transport públic, a la cua
L'ensenyament és el servei més ben valorat en el món rural, mentre que el transport, el que menys. Això és el que es desprèn de l'Enquesta de Percepció del Món Rural 2016 feta pública aquesta setmana, que també apunta que els catalans associen el món rural a la qualitat de vida i la majoria creu que calen polítiques específiques en aquest àmbit. En concret, el 41,6% creu que la qualitat de vida als municipis petits ha millorat o millorat molt els darrers anys. Això fa que aquest aspecte i la tranquil·litat siguin els més ben valorats, tot i que l'indicador de qualitat de vida baixi lleugerament respecte del 2010, any de l'anterior enquesta. Així mateix, destaca que la percepció dels rurals és més bona que la dels urbans.
L'ensenyament és el servei més ben valorat, tant per la seva accessibilitat com per la qualitat, als pobles petits, seguit de l'atenció a la gent gran i la seguretat. El transport públic, en canvi, se situa a la cua, seguit de l'oferta cultural i la sanitat, en termes d'accessibilitat. Per les persones que viuen en l'entorn rural, la pitjor puntuació, en termes de qualitat, se l'enduen el transport públic i la cobertura telefònica i d'internet. Segons l'enquesta, la percepció és que tots els serveis al món rural han millorat en qualitat des del 2010, excepte la sanitat i el transport públic.
Un 64,2% dels catalans creu que són molt necessàries les polítiques públiques a favor del món rural, seguit d'un 27,2% que ho considera bastant necessari. Tot i que un 52% de la població creu que les ajudes i subvencions al món rural són insuficients, un 52,4% opina que no es reparteixen correctament i un 47,9%, que no s'aprofiten tot el que es podria. Amb tot, aquesta percepció negativa decau respecte del 2010, quan ho afirmaven un 69,1% i un 55,4% de la població, respectivament.
El canvi als pobles petits
L'enquesta revela que només un 17% de la població catalana considera la possibilitat de canviar de municipi, una proporció més elevada com més urbà és el municipi (el 17,5% enfront del 13,1% dels pobles més petits). Així mateix, d'entre els qui sí que es plantegen canviar de municipi, la majoria (60,7%) ho faria cap a un municipi més petit i motivats per la recerca d'una major qualitat de vida (45,8%). No obstant això, aquest indicador sofreix un retrocés respecte del 2010, quan se situava en el 56,1%, en favor d'altres motius, com ara ser més a prop dels serveis, impostos més baixos o millor comunicacions. Segons la majoria d'enquestats (54%), els joves que opten per marxar dels municipis petits ho fan majoritàriament per qüestions laborals.
El sector agrari, clau
Els enquestats creuen, amb un 4,45 sobre 5, que el sector agrari és necessari per al desenvolupament del país. Així mateix, majoritàriament, cada cop hi ha més convicció que l'aigua utilitzada en agricultura no es malgasta ja que serveix per produir aliments que la societat menja (44% molt d'acord i 35% bastant d'acord).
