municipal
zoològic
Punt final al delfinari
El govern de Colau acorda, amb ERC i la CUP, no fer la reforma prevista i eliminar l'equipament
El consistori té fins a final del 2018 per trobar destinació als quatre dofins que té i també als dos de cedits a l'Oceanogràfic de València
La sentència estava cantada i només faltava un acord polític per ratificar-la, que es va anunciar ahir: l'Ajuntament de Barcelona renuncia definitivament a reformar el delfinari del zoo, una instal·lació que havia quedat obsoleta i que calia renovar abans de final del 2018 per complir els requisits que estableix l'Associació Europea de Mamífers Aquàtics (EAAM). L'acord, subscrit pels partits del govern (BComú i PSC), ERC i la CUP, està en línia amb les posicions majoritàries exhibides en el grup de treball creat pel consistori al març per debatre el futur del zoo, i suposa fer marxa enrere respecte dels plans de l'anterior govern de Xavier Trias, que projectava una remodelació a fons del delfinari per millorar les condicions dels animals. Un replantejament que ja renunciava a l'espectacle que des del 1965 s'oferia amb els dofins com a grans estrelles i que, de fet, es va deixar de programar l'octubre del 2015.
La renúncia a la reforma, que l'actual executiu mai no ha vist clara , i el consegüent tancament obliguen a buscar una nova destinació als quatre exemplars que té el zoo i també als altres dos que va cedir al setembre –i per un període de deu anys– a l'Oceanogràfic de València, dels quals el recinte barceloní conserva la titularitat. L'Ajuntament també té fins a final del 2018 per assignar-los una nova destinació. El comissionat d'Ecologia, Frederic Ximeno, va dir ahir que hi ha en estudi sis possibles opcions, totes amb els animals en captivitat, perquè és com han viscut sempre i no sobreviurien en llibertat. Tres dels quatre dofins que queden a Barcelona, els mascles Blau, Tomay i Nuik, van néixer a les instal·lacions de la Ciutadella –com els dos exemplars que ara són a València–. I el quart i més veterà, la femella Anak, nascuda en llibertat, va arribar-hi provinent de Cuba fa 26 anys.
La Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), que fa temps que reclama que el zoo renunciï als dofins i que ha recollit 35.000 suports a aquesta demanda, va celebrar ahir que Barcelona esdevingui així pionera a l'Estat a clausurar el seu delfinari. L'assumpte, però, no està exempt de polèmica. A l'octubre, un dels integrants de la taula de treball, el també director de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat Àlex Aguilar –un dels principals experts estatals en cetacis–, va renunciar-hi amb una carta difosa per El Periódico en què deia que “l'estructura del grup de treball està fortament esbiaixada i deixa al marge interlocutors essencials”. Aguilar indicava que hi havia una sobrerepresentació d'entitats animalistes i dels empleats del zoo, considerava el procés de debat “defectuós i mancat de garanties” i avisava que “un dofí que surt del zoo només pot anar a un altre zoo”.
En aquest aspecte va furgar ahir CiU. El portaveu convergent, Joaquim Forn, va acusar el govern de voler liquidar el parc, en lloc de reforçar-ne els vessants pedagògic, de recerca i de preservació i benestar dels animals, com recollia el pla director aprovat el 2012, ara en suspens. “Han pres la decisió més fàcil. Aquest és l'inici del desmantellament i el final del zoo”, vaticinava Forn. Fonts de CiU, a més, insistien que els animals cedits a València sí que estan sent exhibits en un espectacle com el que va quedar eradicat a Barcelona l'any passat. També el PP hi veu voluntat d'acabar tancant el recinte. “El tancament del delfinari és només la punta de l'iceberg”, advertia l'edil Xavier Mulleras.
Una atracció estel·lar
Tot i que el govern municipal no coneixia ahir la dada –es va limitar a dir que feia més de 45 anys–, al zoo de Barcelona hi ha dofins des del maig del 1965, quan van arribar els primers quatre exemplars provinents del Sea Aquarium de Miami. El recinte barceloní va ser el primer d'Europa on es va consolidar aquesta espècie, tot i que, dels quatre nouvinguts, dos només van sobreviure uns mesos. L'estrena de l'espectacle de dofins es va convertir aquell any en el principal atractiu del zoo. El 1965, la piscina experimental on eren va ser l'indret més visitat del parc, segons va informar la premsa de l'època. La febre va arribar a la publicitat. El 3 d'agost, La Vanguardia va publicar un anunci titulat “els dofins del zoo viuen amb sal Costa” , i on s'afirmava que “sal Costa, mesclada degudament i en la proporció justa amb aigua dolça, proporciona a aquests mamífers una puresa d'aigua igual a l'existent als oceans”.
Els dofins, que van estar els primers mesos en unes instal·lacions provisionals, van instal·lar-se al nou Aquarama, la zona aquàtica del parc, quan aquesta es va inaugurar, el 1966; dos anys després, s'ampliaria. El delfinari barceloní va ser el primer d'Europa, però des d'aquell 1968 no s'ha reformat. El zoo marí que s'havia de fer a tocar de la zona Fòrum ja havia d'incloure una nova instal·lació per a dofins, però el projecte va quedar en no res. Els últims plans de posada al dia d'un equipament que ja fa molt que va quedar obsolet van ser els inclosos en el pla director del 2012. La reforma es preveia que costaria 10 milions d'euros, que mai no han arribat a pressupostar-se.
