societat
Més rendes baixes i menys rendes mitjanes a Barcelona
Els ingressos anuals per càpita pugen un 2,9% i arriben als 19.775 euros bruts
Només 21 dels 73 barris se situen per sobre d'aquesta mitjana
Sis dels deu barris amb menys recursos continuen empobrint-se
La renda per càpita a Barcelona continua a l'alça. Si el 2014 es va invertir la tendència a la baixa i, per primer cop des de l'inici de la crisi, va créixer –un 1,1%–, el 2015 l'increment va ser d'un 2,9% i els ingressos es van situar en els 19.775 euros bruts. La dada, però, té un rerefons poc engrescador: el percentatge de població amb rendes mitjanes cau 2,7 punts i queda en un 44,1%. Torna, així, als nivells del 2012 després de dos anys de tímida pujada, mentre que el segment de rendes baixes o molt baixes –que ja havia crescut gairebé cinc punts el 2014– s'eleva del 36,6% al 39,2%. El tram de rendes altes i molt altes es manté en el mateix 19,7% de l'any passat.
El 2007, l'últim abans de la crisi i el primer en què l'Ajuntament va analitzar la distribució per barris de les rendes a la ciutat, les classes mitjanes constituïen el 58,5% de la població, dada que suposa gairebé 15 punts més que ara. La revifalla és encara de molt baixa intensitat, però, posats a veure l'ampolla mig plena, el govern municipal prefereix destacar que no creixen ni el segment de rendes molt baixes ni el de les més altes. El primer es manté en el 15,5% de la població, gairebé quatre cops més que el 2007, quan aplegava el 4,1% dels barcelonins. La població amb ingressos molt alts, en canvi, representava abans de la crisi un 7,5% del total, i ara, un 11,3%, tres dècimes menys que el 2014.
Idèntic criteri aplica l'executiu d'Ada Colau a l'hora de valorar la distribució territorial de les rendes. Ahir, la presentació de l'última edició de l'informe que avalua anualment aquest repartiment de la riquesa per barris es va centrar en una idea: que la desigualtat territorial s'ha frenat per primer cop en vuit anys. És a dir, que la distància entre la renda mitjana al barri més ric, Pedralbes, i al més pobre, Ciutat Meridiana, no ha crescut. Així, si per fer l'anàlisi s'agafa com a base 100 la renda mitjana a la ciutat, els ingressos a Pedralbes se situen en un índex de 250,5, 7,2 vegades més que a Ciutat Meridiana, on l'indicador és de 34,5 punts. La idea de la frenada de la desigualtat en clau territorial se sustenta només en les dades d'aquests dos barris, però prescindeix del que passa als 71 restants.
Barris pobres empobrits
Entre els deu que obren i els deu que tanquen el rànquing, contrasta també la densitat demogràfica. Els barris més opulents tenen de mitjana 2,5 vegades més població que els més humils.
Per districtes, a la cua de la desena en què es divideix Barcelona hi ha Nou Barris, que aplega vuit dels deu barris amb rendes més baixes, i que per primer cop estabilitza globalment la seva situació després de set anys de caigudes respecte a la renda mitjana de la ciutat i es manté en un índex de 53,8. Als antípodes, Sarrià-Sant Gervasi, que millora en gairebé 4 punts els números del 2014 i se situa en un 188. La millora més significativa, però, es registra a Ciutat Vella, que l'any 2000 era l'últim del rànquing i ara passa d'una ràtio de 79,7 a una de 85,5 i es manté en sisè lloc. El districte més heterogeni és Sant Martí, que aplega el setè barri amb més ingressos per càpita –Diagonal Mar i el front marítim del Poblenou– i també dos dels vint més modestos –el Besòs i el Maresme, i la Verneda i la Pau.
La interpretació de l'informe en clau d'ampolla mig plena que va fer el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va tenir una coda curiosa. El portaveu de CiU, Joaquim Forn, no va trigar a celebrar la “lectura realista” de Pisarello, que va contraposar amb la visió “tan demagògica i esbiaixada mantinguda en anys anteriors”, i va atribuir el mèrit de la “remuntada” a l'executiu de Xavier Trias que va precedir el de Colau.
