Societat
Tret de sortida de la fase més participativa de ‘l'Ara es demà', debat sobre el futur de l'educació
El Cosmocaixa acull la primera de les tres sessions, centrada en aquest cas en els “pilars” i “l'arquitectura” del sistema educatiu
El debat sobre el futur de l'educació a Catalunya, iniciativa coneguda com ‘Ara és demà', ha començat aquest dissabte una de les seves fases més participatives i obertes que té programat. El Cosmocaixa ha acollit la primera jornada del debat participatiu, en el que hi prenent part docents, associacions de famílies d'alumnes, centres educatius, administracions, agents socials o institucions dedicades al lleure, entre d'altres.
“Noves veus a qui us volem encoratjar perquè aquest sigui un nou impuls pel debat i la reflexió i educativa de Catalunya”, ha dit en la inauguració de la jornada la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, qui al juliol del 2016 va encarregar al Consell Escolar de Catalunya (CEC) que articulés aquest procés de debat. “I això ens permetrà definir un nord, un horitzó de sentit, i després, a qui pertoqui (polítics, Govern, grups parlamentaris), ja aniran veient que es pot fer en cada moment, però en la direcció apropiada”, ha subratllat per la seva banda el president del CEC, Lluís Font.
“I en funció dels recursos, que esperem que siguin creixents, i d'un major grau de sobirania, podrem implementar el camí que ens ha de dur a aquest horitzó que entre tots hem pogut definir”, ha afegit Font, que ha estat també autor de la ponència ‘Els pilars del sistema educatiu', un dels dos de referència de la jornada, junt amb ‘L'arquitectura del sistema educatiu', del catedràtic Joan Mateo.
Les experiències que s'han presentat estan relacionades amb alguna de les propostes exposades a les ponències, i que s'han traslladat a 130.000 persones que formen part del sistema educatiu per tal que fessin també aportacions.
Entre les experiències internacionals en educació que s'han donat a conèixer, una que ha estat seguida de manera multitudinària és la que ha presentat Viivi Lokk, del Departament d'Educació de Tallin, capital d'Estònia. Es dóna el cas que el país bàltic és el que està millor situat, dins l'àmbit europeu, en el Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes, conegut com informe PISA. Estònia ha escalat aquest 2016 fins a la tercera posició a nivell mundial, només per sota de Singapur i el Japó, i supera en dues posicions a Finlàndia, actualment en cinquè lloc a la llista. La conferència també ha comptat amb la participació de Xavier Chavarria Navarro, president del Fòrum Europeu d'Administració de l'Educació (EFEA).
Mirada al futur educatiu de Catalunya
Amb els precedents com el Pacte Nacional per a l'Educació i, sobretot, la redacció i aprovació de la Llei d'Educació de Catalunya, el debat sobre el model educatiu de Catalunya va fer un pas més quan la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, va encarregar el passat estiu al Consell Escolar de Catalunya (CEC) que articulés un escenari realista i complet sobre el futur de l'educació al país. El títol d'aquest projecte, ‘Ara es demà', es va prendre d'uns versos de del poeta Miquel Martí Pol, per tal d'entendre el sentit profund d'aquesta reflexió.
En la seva intervenció, Ruiz ha citat uns altres versos del poema: “Que ploguin noves veus pel vespre tèrbol, que revinguin deus desficioses d'amarar l'eixut”, diuen els versos. “Volem que ploguin noves veus”, ha insistit la consellera adreçant-se a mestres, famílies, tutors, agents socials, universitats o institucions per a la infància, entre d'altres. “Noves veus a qui us volem encoratjar que aquest debat sigui un nou impuls pel debat i la reflexió i educativa de Catalunya”, ha assenyalat.
Sobre les ponències tractades en la jornada d'aquest dissabte, la dels 'Pilars del sistema educatiu', ha girat al voltant d'aspectes com la identitat i la diversitat. “No volem confondre la igualtat amb l'homogeneïtat, perquè seria empobridor”, ha apuntat Lluís Font, president del CEC i autor de la ponència. “I tampoc consagrem la desigualtat amb el pretext de reconèixer la diversitat”, ha afegit.
Forn defensa oferir a totes aquelles persones que venen de fora per instal·lar-se a Catalunya “un contracte d'identitat transversal compartida”, que estigui “basada en el català com a llengua i com a cultura” i “basada en els drets civils”. “Que nosaltres puguem fer una oferta identitària i reconèixer les tradicions dels nouvinguts perquè se sentin reconeguts i es reconeguin, i es puguin adherir de manera integradora a la proposta de ciutadania que nosaltres proposem”, ha assenyalat.
Pel que fa a la ponència sobre “l'arquitectura” del sistema educatiu de Catalunya, un dels temes destacats versa sobre l'oferta per als joves d'entre 15 i 18 anys. “Parla de la importància de les transicions entre etapes, i parla del paper que ha de jugar la Formació Professional, de la connectivitat que ha d'haver entre aquesta i el món universitari”, ha detallat Forn sobre l'informe realitzat per el catedràtic Joan Mateo. “I parla de la obligatorietat d'estudiar fins els 18 anys, però amb itineraris diferents”, ha afegit. “Perquè aquells que no estudien fins els 18 anys, normalment son els més fràgils dels sistema”. Per això, des del CEC s'encoratja a establir les eines per tal que aquests joves puguin “formar-se a partir de les seves competències per a una vida com a ciutadans i com a futurs professionals “, ha subratllat el president del Consell.
El calendari
La pròxima jornada presencial de participació està prevista per al 4 de febrer, i tindrà com a referència les ponències 'El centre educatiu', elaborada per Francesc Pedró, i ‘El Professorat', de Miquel Martínez.
D'altra banda, el 4 de març se celebrarà una altra jornada centrada en ‘L'alumnat', ponència de Neus Sanmartí, la qual tindrà un format i un contingut molt diferent de les anteriors. La primera part consistirà en una taula rodona amb tres experts que tindrà com a eix ‘Com aprenen els alumnes'. En la segona part. els alumnes seran els protagonistes i ells mateixos exposaran la seva visió sobre el sistema educatiu actual i sobre com hauria de ser en el futur.
El 18 de març se celebrarà la jornada de cloenda, en la qual els autors de les ponències revisaran i exposaran les aportacions que les persones participants en el debat -a través dels diversos canals de participació establerts-, i s'obrirà un torn d'intervencions amb els assistents per debatre les conclusions de cada ponència.
Durant el mes d'abril, la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya elaborarà l'esborrany de document a partir de les aportacions rebudes i dels debats presencials. La subcomissió del CEC es reunirà novament per concretar la proposta de document que presentarà a la Comissió Permanent i al Ple. És llavors quan, al juny d'aquest 2017, en el decurs d'una sessió plenària, el Consell Escolar de Catalunya aprovarà el document definitiu que es lliurarà a la consellera.
