Les mares agredides pels fills són permissives i autoritàries

La dona, com a mare, és la principal víctima de les agressions verbals i físiques que alguns fills dirigeixen contra els seus progenitors, segons coincideixen a afirmar la majoria d'investigacions. Hi ha factors socials, econòmics, d'estils educatius i salut que predisposin unes dones a ser més vulnerables que altres mares? Doncs sembla que sí, segons l'estudi exploratiu Factors de vulnerabilitat en mares víctima de violència filio-parental , dels autors Arantzazu Herrador, Antonio Cano i Maria del Mar Rey, amb la col·laboració de Thuy Nguyen, i subvencionat pel Centre d'Estudis Jurídics.

Els investigadors van entrevistar 35 mares que havien denunciat els seus fills, a la zona de l'àrea metropolitana de Barcelona, i contrasten les seves respostes d'hàbits i conductes amb les de 35 mares que no han estat víctimes de violència. Així, la majoria de les dones agredides pels fills (57%) són família monoparental i han patit més violència en la seva infància o adolescència.

La situació econòmica no és determinant en la violència de fills a pares, però sí els estils d'educació, segons els autors. Les mares no agredides responen haver rebut un estil més democràtic que les denunciants, les quals deien haver rebut un estil educatiu més permissiu, i evitant la confrontació, o negligent. Aquestes mares repeteixen aquests dos models que “es poden transformar en autoritari”. Hi raonen que “en les situacions de violència han intentat usar els recursos que tenien, i això ha donat lloc a un patró educatiu inconsistent”. I hi afegeixen: “L'estil autoritari es podria explicar amb l'intent de posar normes que elles no van tenir per demostrar responsabilitat, però no paren atenció a les demostracions d'afecte, transformant el seu patró en un conjunt de normes i càstigs.” La majoria se senten responsables de la situació, però prop d'un 30% no canviarien res.

La violència dels fills contra els pares va en augment S'assegura que un 12% dels joves de fins a 18 anys han exercit violència contra els seus pares, i en un 3% dels casos és extrema. Se'n diferencien dos tipus: fills que tenen una patologia mental greu o pel consum de substàncies, i els nois en què sembla normalitzat i volen el poder sobre la família, l'anomenada síndrome de l'emperador.

Els investigadors conclouen que les mares arriben a la justícia quan “han aguantat molt la situació conflictiva a casa”, que és urgent ajudar-les amb serveis especialitzats i sessions amb el nucli familiar. Quant als agressors, troben “una incoherència judicial” que es retorni el menor al nucli familiar, fet que por augmentar la violència. Per això, proposen la implantació de pisos terapèutics per a aquests casos.