Societat

discapacitats

“Tenim una discapacitat, i també drets com tothom”

Dolors Torrents i Marta de la Asunción expliquen la seva experiència i lluita per recuperar el dret a votar

Justícia presentarà una esmena al Codi Civil Català perquè els jutges s'hi pronunciïn

“L'autoritat judicial s'ha de pronunciar expressament sobre la capacitat per exercir el dret de sufragi quan declari la modificació de la capacitat d'una persona, d'acord amb allò establert per la legislació processal i de règim electoral.” Aquesta és l'esmena al Codi Civil Català que el Departament de Justícia presentarà al febrer per tal que la pèrdua del dret a votar no sigui automàtica, com passa actualment, en les persones que s'han de sotmetre a un procés d'incapacitació parcial.

Ho va anunciar ahir el conseller de Justícia, Carles Mundó, en una visita a la Fundació Canigó, que ofereix serveis laborals, educatius i socials a persones amb discapacitat. “L'objectiu de la modificació del Codi Civil és posar l'atenció en les capacitats i no en les discapacitats. No volem ciutadans de primera i de segona”, va afirmar el conseller Mundó.

Sònia Fabra, responsable del servei jurídic de Dincat (Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual) , que el 2015 va iniciar una campanya de plena inclusió política d'aquest col·lectiu, mostra la satisfacció de les entitats per aquesta modificació, tot i que la qualifica de “primera pedra i insuficient”. A l'Estat, hi ha prop de 100.000 persones incapacitades. “La convenció de les Nacions Unides del 2006 fixa que tota persona amb discapacitat intel·lectual té capacitat jurídica, i amb el canvi encara es deixa la decisió en mans d'un jutge”, explica Fabra. L'advocada exposa que s'hauria de canviar la Llei Orgànica 5/1985 de Règim Electoral General, que fixa que tota persona té dret de sufragi si no la té anul·lada per sentència. “Esperem que la futura llei electoral catalana ho canviï”, afirma Fabra.

Dolors Torrents, de 46 anys, i Marta de la Asunción, de 25 anys, a través de la seva mare Dolors Rius, són dues testimonis del temps, la paciència i els diners que han hagut d'invertir per poder recuperar el dret de sufragi actiu.

Torrents, que va poder votar en les passades eleccions general del 26-J després de deu anys de no poder-ho fer, explica que va ser durant un curs de formació sobre drets de les persones amb discapacitat que se li va despertar aquesta necessitat de recuperar un dret. Va fer la reclamació a través de l'advocat de l'entitat Aspanin de Badalona, l'estiu del 2014 i ho va assolir dos anys després. “El jutge em va dir que no ho podia demanar jo, que ho havia de fer a través de la meva mare i no volia demanar-li permís per recuperar un dret personal”, raona Torrents. L'Audiència de Barcelona li va donar la raó i va tornar a fer la petició per recuperar el dret a votar. Això va implicar una nova exploració del metge forense i un nou judici.

“No perquè tinguem una discapacitat tenim menys drets. Som dignes amb majúscula”, declara Torrents, que confessa haver-se sentit “aïllada”, en el seu procés d'incapacitació, i demana “sensibilitat i formació” a tots els actors jurídics. “Val la penal recuperar un dret. Ningú té dret a treure't la teva opinió”, afirma la badalonina, que ha fet força xerrades de la seva experiència, fins i tot en unes jornades a Alemanya.

Dolors Rius també va invertir un any i mig i més de 2.000 euros perquè la seva filla Marta, que treballa a la Fundació Ginesta, recuperés el dret de vot, després que en el procés d'incapacitació parcial per protegir-la, el jutge l'hi va retirar. “La Marta des que va complir 18 anys ha votat sempre. Està molt interessada en les notícies i ha seguit les eleccions dels EUA i el triomf de Trump”, exposa Rius. L'Audiència va tornar el dret a vot a la Marta, i per als pares la curatela, figura més respectuosa. “El curador no supleix la voluntat de l'afectat, sinó que la reforça i encamina”, indica el tribunal. Rius fa una crida perquè aquests processos siguin “més econòmics, i de lectura fàcil a les persones amb disminució” .

LES FRASES

L'objectiu de la modificació és posar l'atenció en les capacitats i no en les discapacitats
Carles Mundó
conseller de justícia
Agraïm la modificació però és insuficient. L'ONU diu que tenen dret a vot tots els discapacitats
Sònia Fabra
advocada de dincat
Val la pena recuperar un dret personal. Sóc tan vàlida com qualsevol persona per votar
Dolors Torrents
testimoni


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La UE confia posar la primera dosi d’un 6% de població en els primers dos mesos de vacunació

brussel·les

El DOGC autoritza l’obertura dels centres comercials i les colònies amb el grup bombolla a partir de dilluns

barcelona

Neix al Zoo de Barcelona una mona aranya, espècie en perill crític d’extinció

barcelona

Es manté la lleu baixada dels indicadors de la Covid-19 a Catalunya

barcelona

Només una dosi per als menors de 55 que hagin passat la Covid

Barcelona

Menys delictes i més queixes d’incivisme a Girona el 2020

Girona

El turisme veu “molt útil” un passaport de vacunació tot i generar dubtes ètics

barcelona/Girona

Una setmana de coll, i gràcies

Barcelona

La revolta al carrer pel cas Hasél divideix l’Ajuntament

barcelona