Alerta veïnal pel mal estat d'una bòbila a Viladecans
Els veïns avisen que persones sense sostre encenen fogueres dins d'una fàbrica en desús amb molta uralita escampada
L'Ajuntament té previst netejar i enderrocar les parts més malmeses
El mal estat de la Bòbila de Sales, una fàbrica de producció de totxanes en desús, fa temps que provoca les queixes veïnals. Però l'encesa de fogueres de persones sense sostre que hi pernocten, unida al que titllen d'immobilisme de l'Ajuntament i la fiscalia de Medi Ambient, ha acabat la paciència dels veïns. “L'Ajuntament se'ns en riu i la fiscalia no diu res”, assegura Francesc Arnau, president de l'associació de veïns del Parc de la Torre-roja. La Bòbila de Sales es troba en una parcel·la de propietat privada d'unes tres hectàrees al costat del parc de la Torre-roja. Des que la fàbrica va tancar, fa uns trenta anys, l'espai s'ha anat degradant. Encara se'n conserven les parets i la xemeneia, però l'estat de l'edifici és cada cop més precari. Als veïns els preocupa especialment la presència de restes d'uralita escampades per terra, i més des que el 2015 s'hi va declarar un incendi en què es van cremar plaques d'uralita del sostre, “amb la combustió i escampament de pols d'asbest, un material altament nociu per a la salut humana”, alerten fonts de l'AV del Parc de la Torre-roja i la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Viladecans.
L'Ajuntament va netejar el recinte el 2013. “Però no ha desplegat cap actuació més, malgrat diferents compromisos”, segons els veïns. El més recent prometia desballestar la nau abans del gener del 2016 amb l'excepció de la xemeneia, protegida pel patrimoni local. Ha passat un any i el compromís no s'ha complert. Fa tres mesos l'AV del Parc de la Torre-roja i la FAV ho van denunciar a la fiscalia de Medi Ambient i ara ho han posat en mans dels advocats del col·lectiu Ronda.
El regidor de Planificació Territorial, Pere Gutiérrez, entén la preocupació veïnal, però recorda un fet que complica la intervenció municipal: “Els terrenys són privats i estan afectats pel pla urbanístic de Llevant, i sempre hem de parlar amb el propietari”, adverteix. L'Ajuntament ha fet informes i ha conclòs que “hi ha molta uralita, i això requereix un tractament específic”, segons l'edil, que assenyala que els procediments administratius alenteixen qualsevol actuació. Però el consistori té previstes una sèrie d'accions i hi destinarà 230.000 euros, que posteriorment reclamarà al propietari. La intervenció més urgent, valorada en 5.000 euros i que s'executarà en dues setmanes, és la retirada de les restes de fibrociment que es troben al terra. En pocs dies es traurà a concurs un projecte valorat en 130.000 euros per reforçar la xemeneia i enderrocar la teulada i parets de la part més malmesa de l'edifici. A més, hi ha un projecte per restaurar la xemeneia, que presenta un deteriorament important, valorat en 95.000 euros.
LA XIFRA
Una fàbrica activa fins als vuitanta
Rosa M. BravoEls registres industrials de què disposa l'Ajuntament de Viladecans daten la construcció de la Bòbila de Sales l'any 1919. La va posar en marxa Salvador Grañé i Suñoll, i l'arribada de Pere Planas i Mitjans, el nou propietari, va fixar fiscalment la bòbila com a “«horno de ladrillo»”. El 1932 la fàbrica va tornar a canviar de propietari i va passar a mans de Josep Vilarrasa i Hortolà. El 1937 hi va haver un nou canvi i la titularitat jurídica va recaure en A.C., Bòbila Salas. Va continuar havent-hi canvis en la titularitat els anys posteriors i Eulàlia Pujadas i Mateu apareix com a propietària fins al 1979.
La Bòbila de Sales va abandonar la fabricació de material per a la construcció a mitja dècada dels vuitanta. Posteriorment s'hi va instal·lar una empresa d'emmagatzematge d'àrids i altres materials, per això al solar s'acumulen diversos elements que habitualment es fan servir per a la construcció.
