Front comú a Sant Antoni contra la pressió turística

“Pagava uns 500 euros de lloguer al mes, fins que no em van renovar el contracte. Sé que ara la propietat guanya 250 euros diaris pel pis, que és turístic.” Parla la Mercè, una de les moltes persones del barri de Sant Antoni que han hagut de marxar per les conseqüències de la pressió turística. En dos anys, set famílies més van deixar el seu edifici. Aquests casos ja no es donen només a Ciutat Vella; s'han anat escampant cap a zones limítrofes. I el problema afecta tot tipus de persones. Sant Antoni és un barri caramel: a prop del centre, amb nous espais gastronòmics i aviat tindrà un preciós mercat municipal... S'ha posat de moda.

Està bé estar de moda, però no és gratis. Les entitats de Sant Antoni estan abocades de ple a conscienciar-ne el veïnat: l'Associació de Veïns, l'entitat De Veí a Veí... Fem Sant Antoni n'és una. No estan en contra del turisme, afirmen, però sí del que ha provocat no posar límits: trobar lloguer s'ha fet molt difícil. No hi ha un espai digne, afirmen, per menys de 1.000 euros. El metre quadrat de lloguer és més car a Sant Antoni que a Sarrià. Buscant a internet podem trobar ofertes de lloguer com aquestes: àtic de 48 m², 980 euros; pis de 55 m², 1.200. I ni pensar, tot i tenir feina, a comprar. Una de les immobiliàries que treballa a Sant Antoni és Engel & Völkers. Són experts en “venda i lloguer d'immobles residencials i comercials, així com de iots i avions”. Venen un pis amb llicència turística per 320.000 euros. Vladi Olivella, de Fem Sant Antoni, diu: “Una cosa és la legalitat i una altra és la justícia! Va per tots els partits polítics: es quedaran sense veïns, sense votants. El que està passant és com un tsunami.”

“Ens fan fora del barri”

El problema són, més que els hotels, els pisos turístics. “En tenim 500 de legals i sabem per un informe municipal que n'hi ha uns 400 d'il·legals, pel cap baix. Són 900! Vol dir que des que això va començar, el barri ja ha perdut 900 famílies.” Gairebé mil pisos turístics en un barri de 38.000 habitants. “Això és el més greu.” Tot i la moratòria de llicències, i tot i el pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat), que hauria de blindar Sant Antoni, Olivella diu: “Demanem una normativa molt restrictiva; ens fan fora del barri. No sabem si amb el pla serà suficient. Volem fer soroll, estem superats per la situació.” El barri s'ha poblat d'immobiliàries, desapareixen comerços de proximitat –també a causa del lloguer–... El carrer del Parlament ja és conegut com “el carrer del vermut”, per la quantitat d'establiments de restauració que s'hi han instal·lat. Fa uns dies, en una assemblea de Fem Sant Antoni s'hi van presentar bona part dels veïns d'un immoble del carrer del Parlament. El propietari s'ha venut l'edifici a un fons d'inversió. No renovaran els lloguers. Hi ha tres edificis en venda a Sant Antoni, amb els llogaters a dins.

De casos, els que vulguis. I recents. La Clàudia, una jove professional, després de viure uns anys al seu pis de lloguer, es va trobar que el van vendre. La nova propietat li ha estat posant pals a les rodes, fins que ha decidit marxar. De moment viu a casa d'un amic; intentarà trobar coneguts per compartir pis. Les seves coses les té repartides entre les amistats. “Tinc un Excel per saber on paren les meves caixes.” El cas de la Paula ha estat difícil. Sola i amb dues criatures, no li van renovar el contracte. “Per fi em trobava estable, pertanyia a un barri... I sense habitatge! No trobava res! Els lloguers, de 900 euros, 1.000, 1.200, amb total impunitat, perquè el barri està de moda. No, vaig dir, no me'n vaig!” Ho ha aconseguit. Cinquè sense ascensor, 50 m², 750 euros. Per a tres persones. Li diuen que és una ganga.