El canvi climàtic multiplicarà per vuit la mortalitat

Onades de calor, de molta calor. Estius tropicals, nits amb temperatura infernal a les grans ciutats i una mortalitat que es multiplicarà per vuit entre els mesos de juny i setembre. Actualment, a Catalunya, cada estiu es registren unes 300 morts atribuïbles a la calor, xifra que en l'horitzó de l'any 2050 es multiplicarà per vuit, fins a les 2.500 defuncions. Aquesta és una de les conclusions a què arriba el Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, que fa diverses projeccions sobre l'evolució de la temperatura i les conseqüències que se'n deriven sobre el territori i l'acció humana.

Es tracta d'un estudi exhaustiu de 642 pàgines que ha portat dos anys de feina, amb la implicació de 141 científics, i que es va presentar ahir al Palau de la Generalitat, en un acte presidit pels consellers Raül Romeva i Josep Rull, i el director del projecte, Javier Martín Vide. La principal projecció que fa l'informe indica que durant els propers anys hi haurà “un senyal molt robust de l'augment de la temperatura a Catalunya”, que es concretarà en l'increment d'1,4 graus en l'horitzó de l'any 2050, en relació amb la mitjana del període comprès entre el 1971 i el 2000.

En el terreny de les conseqüències de l'escalfament del planeta per a la salut dels catalans, es recorda que Barcelona és una de les ciutats on la mortalitat s'incrementa més en dies de calor extrema. La capital del país ha vist com la temperatura ha pujat en 1,7 graus durant l'últim segle, amb una part atribuïble al canvi climàtic i una altra, a l'illa de calor que representa la gran ciutat. En la mateixa línia, Barcelona registra al cap de l'any 93 nits tropicals, en què la temperatura no baixa dels 20 graus, i comença a registrar nits en què el mercuri es frena als 25 graus.

La mortalitat associada a la calor es relaciona amb malalties cardiovasculars i respiratòries, bàsicament, i la perspectiva que augmenti d'aquí a l'any 2050 s'explica, en part, pels efectes del canvi climàtic i també per l'envelliment de la població, que farà que creixi el col·lectiu de risc.

Quant als col·lectius de risc, l'informe posa l'accent a alertar que les classes econòmicament més desafavorides són les que en patiran més les conseqüències. Si, com diu l'informe, la millor manera de combatre les onades de calor és la refrigeració artificial dels domicilis, és lògic que aquells que disposen de menys ingressos tinguin menys capacitat per protegir-se i quedin més exposats.

Una de les novetats de l'informe sobre el canvi climàtic, en relació amb les edicions del 2005 i el 2010, és la incorporació de recomanacions d'actuació. En el cas del capítol de salut, se'n fan un total de disset. Una d'aquestes propostes consisteix a intentar actuar sobre l'efecte d'illa de calor que es genera a les grans ciutats incrementant el nombre d'espais verds, que ajuden a atenuar la temperatura i milloren la qualitat de l'aire.

L'escalfament del planeta tindrà, però, una conseqüència no-negativa en una de les activitats econòmiques del país, el turisme. El fet que durant els mesos d'abril i maig es registrin temperatures més agradables i que l'estiu climatològic es prolongui fins a l'octubre permetrà desestacionalitzar les temporades turístiques i treure més suc al producte de sol i platja. “Per a un nòrdic, les temperatures dels mesos de maig i octubre seran molt atractives”, va puntualitzar Martín Vide. Tot i això, l'informe adverteix que l'augment de les temperatures portarà, en algunes zones turístiques del país, “una pèrdua del confort de les nits d'estiu”.

Hi ha més elements de preocupació per al sector turístic i l'oferta de sol i platja. Una altra conseqüència nefasta del canvi climàtic, l'augment del nivell del mar i l'increment dels temporals, tindrà un efecte pervers sobre les platges, sobretot al nord del país. “El 2060, hi haurà fins a 64 quilòmetres de costa que seran vulnerables”, va dir el director de l'informe.

També vinculat amb el sector del turisme, les conseqüències del canvi climàtic obligaran les estacions d'esquí a fer un plantejament de negoci diferent i a virar cap a la fórmula d'estació de muntanya, amb una oferta d'oci més variada. Això és així perquè l'alta muntanya és una de les zones del país, juntament amb el litoral, que més notaran les conseqüències del canvi climàtic per la calor i per la disminució de la pluviometria. En aquest sentit, l'estudi calcula que a la muntanya hi haurà una disminució del 9% dels recursos hídrics.

En l'acte de presentació d'ahir, Javier Martín Vide es va dirigir als dos consellers, Romeva i Rull, i els va demanar que, “en aquesta ocasió, el pla no quedi oblidat en un calaix”. En la seva intervenció, el conseller de Territori va assegurar que el document sobre el canvi climàtic és “un orgull” i un “exemple de país avançat i digne”, i es va comprometre a aplicar les recomanacions: “No pot passar que això quedi en res.”