Barcelona vol un IBI més car per als pisos turístics

L'Ajuntament de Barcelona vol que els habitatges d'ús turístic (HUT) paguin un impost de béns immobles (IBI) més elevat. És una de les mesures fiscals que estudia el govern d'Ada Colau per gestionar el turisme de manera “sostenible”, en la terminologia municipal. La iniciativa la va anunciar ahir el regidor d'Empresa i Turisme, Agustí Colom, durant la presentació del pla estratègic de turisme 2020, el document que estableix les línies mestres de la política del consistori envers un sector clau –les últimes estimacions xifren en un 14% el seu pes en el PIB local– i que en els últims anys ha experimentat un creixement tan imparable com conflictiu.

La implantació d'un IBI específic per a pisos turístics, però, no depèn de l'Ajuntament, sinó que requeriria una modificació de la llei estatal d'hisendes locals. Barcelona treballa en un front comú per forçar-la i ja ha mantingut converses en aquest sentit amb altres grans ciutats com ara Madrid, València, Sevilla, Palma i Sant Sebastià, va explicar Colom.

No és l'única mesura fiscal que es planteja el govern municipal, que insisteix en la idea de gravar també l'estada dels visitants que no pernocten a la ciutat. Per exemple, mitjançant una taxa d'aparcament als autocars, fórmula que el govern volia testar amb una prova pilot a Montjuïc, cobrant 35 euros a cada vehicle. La mesura no es va aplicar perquè formava part del paquet d'ordenances fiscals que l'oposició va tombar, però l'executiu no hi renuncia. Ni tampoc a gestionar la totalitat de la taxa turística, de la qual ara rep un 33%. Ahir, el tinent d'alcalde Jaume Collboni va explicar que a la ponència que treballa en la llei de mesures fiscals i financeres del Parlament ja ha acordat apujar aquest índex al 50%, però que Barcelona segueix aspirant al 100%.

El pla de turisme posa al dia l'anterior, aprovat en l'etapa de l'alcalde Jordi Hereu i que havia de marcar la línia a seguir en el lustre 2010-2015 però que el 2011, amb la victòria de Xavier Trias i el canvi de color polític a l'alcaldia, va quedar en paper mullat. El pla també preveu crear una nova tipificació urbanística del sòl, perquè pugui ser qualificat com d'ús turístic. Tampoc és una decisió d'àmbit estrictament municipal, sinó que s'hauria de regular o bé mitjançant el pla director urbanístic metropolità o bé modificant el pla general metropolità (PGM). Barcelona també depèn d'una altra administració pel que fa a la regulació del lloguer d'habitacions d'estil bed and breakfast. L'Ajuntament pot decidir si atorga llicències per a aquests establiments, però vol poder fixar també les condicions que han de complir, potestat que ara és de la Generalitat i que el consistori vol que se li reconegui en els reglaments que han de desplegar la llei de turisme. De fet, el paquet de noranta mesures incloses en el pla, dividit en deu programes i trenta línies d'actuació, inclou la creació de l'Observatori de la Destinació Barcelona, una eina per millorar la coordinació i l'intercanvi d'informació entre administracions pel que fa a la gestió turística.

L'Ajuntament també vol gestionar de manera específica cadascuna de les àrees que entomen més pressió turística, i que el pla bateja com a espais de gran afluència (EGA). Per ara, el consistori treballa en dos plans pilots a la Barceloneta i la Sagrada Família, on l'estudi al detall dels fluxos de visitants ha de permetre aplicar l'estiu vinent mesures concretes per millorar la mobilitat i reduir molèsties als veïns.