Santa Coloma marca els espais on hi va haver refugis antiaeris en la Guerra Civil

Santa Coloma de Gramenet va arribar a tenir prop de 150 refugis antiaeris durant la Guerra Civil. La majoria ja han caigut en l'oblit, però encara n'hi ha alguns que es recorden. Per preservar-ne la memòria, l'Ajuntament de Santa Coloma ha decidit senyalitzar una dotzena d'aquests indrets. Es tracta d'una tasca oberta per anar-la completant a mesura que s'obtingui informació sobre la ubicació d'altres refugis. Per això, des del programa de recuperació de la memòria històrica, es fa una crida als veïns per anar completant la llista de refugis que hi va haver a la ciutat i afegir-hi la senyalització en el futur. El projecte de recuperació, que es presenta avui a les 11.30 hores a la plaça de la Vila, consisteix en la instal·lació d'una placa a l'indret exacte on hi havia els refugis perquè perduri en la memòria.

Els que se senyalitzaran en aquesta primera fase són els tres refugis oficials que van existir i que estaven situats a l'Ajuntament; a l'hospital que hi havia a Can Roig i Torres, que actualment és l'Escola Municipal de Música, i a la Torre Balldovina, on encara es conserva en bon estat, tot i que no és visitable per problemes d'accés i seguretat. La resta dels que se senyalitzaran en aquesta primera etapa són els que hi havia a Can Sisteré (l'antiga torre de Can Rius), entre la plaça de Montserrat Roig i el carrer del Safareig, entre el carrer Major i la plaça de l'Olimp, a la cantonada entre el carrer de Prat de la Riba i el carrer de les Balears, al carrer Wilson, a l'avinguda de la Generalitat (El Molinet), al carrer d'Elcano (Montaña Partida), al carrer Torras i Bages (El Pensament) i entre la plaça de Catalunya i el carrer de Sant Carles.

Durant la Guerra Civil, la població de Gramenet del Besòs, nom de Santa Coloma en aquells anys, va ser víctima de diversos bombardejos de l'aviació feixista que van causar tretze morts, tots població civil, a més de nombrosos danys materials i persones ferides de diversa consideració. L'Ajuntament va senyalitzar ara fa dos anys els indrets que van ser bombardejats durant els anys 1937 i 1938 amb cinc plaques que es van col·locar a les voreres. Segons les fonts històriques disponibles, Santa Coloma va rebre l'impacte de l'aviació franquista, com a mínim, en sis ocasions, però un d'aquests indrets està actualment dins dels límits de la ciutat de Barcelona, al que ara és el barri del Bon Pastor.