La UdL defensa que l'asil és un dret i no un privilegi

Més de 150 persones han participat en les jornades Welcome refugees: No one is illegal-Ningú és il·legal que ha organitzat l'oficina de desenvolupament i cooperació de la Universitat de Lleida per fer evident i refermar el seu compromís amb els refugiats. Ahir es va celebrar la segona sessió, en què la principal reivindicació ha estat la defensa de l'asil com un dret humà i no com un privilegi que concedeixen els estats, un argument que va desplegar el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya i professor de dret internacional públic de la UB, David Bondia.

Les universitats públiques catalanes estan treballant en un protocol comú d'acolliment i accés a la universitat de persones refugiades. En el cas de la de Lleida, s'ha reservat en el pressupost una partida d'uns 40.000 euros destinada a fer front a les despeses de matrícula, allotjament i manutenció per a aquestes persones, segons va recordar la comissionada per a les persones refugiades de la UdL, la professora de dret internacional Núria Camps.

“Quan els europeus fugíem de la guerra civil espanyola o de la Segona Guerra Mundial l'asil era un dret humà i avui dia s'ha reformulat com un privilegi –és l'estat qui decideix si l'atorga o no–, i per tant, s'ha pervertit el que és un dret humà i hem de tornar a les fonts”, va assegurar Bondia. En aquest sentit, va lamentar que es relacioni els refugiats amb “quotes, reubicacions o càlculs de quant costa tenir-los a casa nostra quan en realitat tot això no té res a veure amb els drets humans”.

Bondia també es va referir a la implicació de la societat civil a l'hora d'empènyer a actuar en aquesta crisi humanitària que s'està veient aquests dies amb la campanya Casa nostra, casa vostra. El president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya va fer un advertiment: “Hem d'anar amb compte, és evident que la societat civil vol acollir però qui ha d'establir les mesures d'acolliment són les institucions; per tant, la societat civil ha d'ajudar i acompanyar.”

Núria Camps va explicar que encara no han rebut cap sol·licitud perquè el nombre de demandants d'asil que ha arribat a la demarcació és molt baix. L'oficina de desenvolupament i cooperació de la UdL ha creat una fitxa informativa per iniciar el protocol d'emergència de la ciutat de Lleida i ha demanat a la Paeria que sol·liciti l'adhesió a la xarxa de ciutats refugi.

L'Estat espanyol es va comprometre amb la Unió Europea a acollir 17.337 refugiats abans del setembre d'aquest 2017, però de moment n'han arribat poc més d'un miler, segons les dades de Creu Roja a Lleida.