Crisi humanitària
El camí d'espines de l'asil
L'Estat va denegar set de cada deu peticions d'asil l'any 2015
Les entitats alerten que el dret de protecció internacional està en “greu retrocés”
Catalunya reforçarà l'atenció als peticionaris d'asil en els casos de sol·licitud denegada
En un moment en què al món hi ha més desplaçaments forçats que mai, les entitats que treballen per acompanyar i intentar que aquestes persones trobin seguretat i estabilitat avisen que el dret de protecció internacional no respon a les necessitats reals. I això passa sobretot en indrets com l'Estat espanyol, on l'any 2015 –són les últimes dades que ha publicat el Ministeri de l'Interior– es van denegar set de cada deu peticions examinades d'asil. Un any en què, recorda Gema Sánchez, responsable d'Accem a Catalunya, hi havia més de 65 milions de persones desplaçades al món, el 86% de les quals estaven acollides en països en vies de desenvolupament. A l'Estat, 14.887 persones van demanar protecció. Dels 3.240 expedients resolts, només 220 van assolir l'estatus de refugiat i 800, la protecció subsidiària. D'aquestes peticions, 1.302 venien de Catalunya, d'originaris d'Ucraïna (606), el Marroc (61), Algèria (59) i Síria (51).
Tant Sánchez com Pascale Coissard, portaveu de CEAR-CCAR, lamenten les dificultats per aconseguir l'asil a l'Estat i recorden que és un dret reconegut. “En els últims anys, ha augmentat el nombre de sol·licituds per la situació política al món, però no hi ha respostes. És un greu retrocés”, es queixa Coissard. En asil, les dades van molt lentes. De fet, el Ministeri de l'Interior no en dona cap sobre l'any passat. Les que tenen les entitats els fan preveure que el nombre de denegacions també serà molt elevat. “Potser aquest 70% de negacions baixarà una mica, perquè moltes sol·licituds són de gent de Síria, on la guerra és evident”, assenyala la portaveu de CEAR.
Hi ha un altre fenomen, però, que podria incrementar el nombre de casos denegats, perquè el govern espanyol ja està començant a rebutjar la protecció als ucraïnesos. Persones d'Ucraïna que havien demanat protecció entre el 2014 i el 2015 estaven sota l'anomenat “principi de prudència”, però ara l'administració considera que ja s'ha resolt el conflicte al seu país i, per tant, els nega l'asil. Podria passar el mateix amb les de Mali.
Els tràmits i el llarg temps d'espera són obstacles que han de superar les persones que demanen protecció. Tot i que hi ha terminis marcats, no és estrany arribar a estar dos anys sense tenir resposta. Per això, en molts casos, ja amb una vulnerabilitat especial, acaben el programa estatal d'acollida sense haver aconseguit ser autònoms i continuen depenent de les entitats o dels serveis socials. Tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona tenen programes específics per atendre'ls i acompanyar-los per solucionar necessitats bàsiques com ara l'habitatge, la formació i la recerca de feina.
Més de 1.200 persones s'han ofert per fer de mentors voluntaris a partir del maig i per acompanyar refugiats en el marc del pla català d'acollida. El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, subratlla la gran solidaritat que sempre ha mostrat la societat catalana en qüestions d'acollida. En paral·lel, i veient les contínues denegacions de l'Estat, la Generalitat també vol reforçar l'atenció a les persones a les quals l'Estat no concedeix l'estatus d'asil. “Ja són aquí i en molts casos segurament mereixen la protecció. No els podem deixar a l'estacada”, explica Amorós.
Víctimes de les ‘maras'
En aquesta situació, s'hi troben, per exemple, les víctimes de les maras, els grups criminals que sembren el terror a l'Amèrica Central, principalment a Hondures i el Salvador. El dret a refugi no és només per persecució de l'Estat, però la persecució per grups criminals és més difícil de demostrar. Si no tenen papers i no reben suport i acompanyament per una altra banda, reflexiona el responsable d'Igualtat i Migracions, també haurien d'acabar atesos pels serveis socials.
En espera de les dades oficials del Ministeri de l'Interior, una de molt significativa és que l'any passat la Creu Roja a Catalunya va atendre 1.619 persones refugiades en primera acollida, el triple que l'any 2014, quan van ser mig miler. Aquesta entitat d'ajuda humanitària s'encarrega de la primera atenció a les persones que sol·liciten asil a tot Catalunya, és a dir, de fer una valoració inicial de cada cas abans d'entrar en el programa d'acollida estatal –gestionat per la Creu Roja, Accem i CEAR–, que té 18 mesos de durada i es pot allargar fins a 24 en casos de més vulnerabilitat.
LES XIFRES
El termòmetre del Saier a Barcelona
El Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (Saier) és un clar termòmetre del desenvolupament de Barcelona com a “ciutat refugi”. Mentre el Ministeri de l'Interior no ofereix cap dada sobre el 2016, una altra comparació contundent i molt actualitzada: el gener del 2016, els professionals del Saier van atendre 306 persones, mentre que el gener passat van ser 566. Això significa un augment del 85% comparant gener amb gener.
Tot i l'embut de burocràcia i de fronteres que manté milers de refugiats sirians als camps de Grècia, ja n'hi ha molts que són a Catalunya i que intenten normalitzar la seva situació i fer vida com un ciutadà més del país. Durant tot l'any passat, per exemple, 2.300 persones van utilitzar els serveis de refugi de l'Ajuntament de Barcelona al Saier, un 66% més que les 1.374 que hi van ser ateses el 2015.
Pel que fa orígens, al Saier van acudir sobretot ucraïnesos (549), seguits de veneçolans (415), pakistanesos (155) i salvadorenys (132). L'any 2015, els ucraïnesos també van ser la primera nacionalitat (637), però el segon lloc l'ocupaven els sirians (126), seguits dels veneçolans (50).
