Mor Maria Dolors Boadas, la reina de la cocteleria

Quan el 1967 el seu pare, Miguel Boadas, era al seu llit de mort, li va donar una coctelera amb una preparació a mig fer i li va dir “té, continua la meva obra”. No feia falta. Maria Dolors Boadas havia après a caminar entre les parets de la petita i icònica cocteleria barcelonina que havia fundat el seu progenitor el 1933, dos anys abans del seu naixement, i ja feia temps que era molt conscient que duia la professió a les venes.

Aquest cap de setmana ens ha deixat als 82 anys la que fins en fa 5 va ser l'ànima d'un local que és tota una institució. “La mestressa” de Can Boadas es va guanyar el títol de reina de la cocteleria amb la seva entrega i atenció a una clientela diversa i culta, com ho havia estat la del seu pare. Si ell servia Lorca, Orwell i Opisso, Maria Dolors va rebre Dalí, Almodóvar, Serrat i un Kevin Costner que va intentar lligar amb una bella barcelonina que li va donar carbassa. “Quan treballava molt al Poliorama sempre anava al Boadas amb els amics que em venien a veure al teatre”, recordava ahir Josep Maria Pou en la Festa del Cargol de Can Soteras.

Però un dels noms que més ressonen al local és el d'Antonio Machín. “Era un gran amic de Miguel Boadas, venia molt a Barcelona i aquí va estrenar Angelitos negros. Els Boadas van ser els promotors del monument que se li va fer a Ciutat Vella”, recorda el periodista Santiago Tarín, autor de Barcelona en rosa y negro.

Amb pares de Lloret de Mar, Miguel Boadas Parera havia nascut a Cuba i s'havia format al conegut local El Floridita. Quan va obrir el Boadas, pocs catalans creien en un bar a la Rambla amb tamborets que no s'assemblava gens als populars cafès. I ja té 84 anys. “El bar és un verí obsessiu”, deia Maria Dolors, una dona discreta, que entenia la seva feia com un art i que va trobar en un home de llibres i fum de pipa, José Luis Maruenda, un marit còmplice i divertit en la vida i en el negoci. Ara continuarà amb la seva obra, com ja ho fa des de fa 4 dècades, el gerent i bàrman, Jerónimo Vaquero, a qui sentia com un fill.