Omella farà una residència a la torre dels Camils

L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha anunciat la construcció d'una llar residència per a persones discapacitades a la Torre del Suro, al barri del Guinardó de Barcelona, que des de fa dècades és la seu de la Pia Unió dels Germans Missioners dels Malalts Pobres de Barcelona, coneguts com els Camils. La Torre del Suro i la resta de propietats de la comunitat, molt nombroses, estaven intervingudes pel Bisbat des de l'abril, quan Omella va denunciar el germà administrador per un presumpte frau. Arran d'aquella denúncia va posar un comissionat al capdavant de l'associació religiosa.

Nou mesos després, Omella ha aconseguit que la comunitat de germans “li cedeixi l'administració de tots els seus béns”, confirma l'advocada dels Camils, Cristina Martínez, un extrem que en principi no volien, motiu pel qual van arribar a iniciar accions legals i a posar un recurs a Roma. El superior dels Camils, Josep Maria Sanz, de 89 anys, que també va ser denunciat per l'arquebisbe de Barcelona com a presumpte responsable subsidiari de l'estafa, ha acabat renunciant a tirar endavant accions contra Omella. Al contrari, ha firmat la cessió de l'administració de tots els béns a canvi que el Bisbat es faci càrrec de cuidar fins a la mort els darrers sis membres que queden de la comunitat, tots octogenaris. És el Bisbat, doncs, qui haurà de continuar l'obra dels Camils, nascuts el 1946, que són famosos per una escola taller i una residència que tenen a Horta-Guinardó des de fa més de 50 anys. S'espera, alhora, que la causa contra Sanz, el superior, s'arxivi, tot i que avui encara està oberta, confirma el TSJC. Tampoc s'ha tancat la denúncia contra l'administrador.

La Torre del Suro i les altres propietats dels Germans Missioners dels Malalts van ser intervingudes per l'Arquebisbat quan Omella va denunciar l'administrador de la comunitat, un germà d'origen peruà (l'únic que hi havia jove) que, presumptament, va cometre una estafa i va desviar diners de la venda d'un pis (un dels molts que tenen en propietat) per enviar-los al Perú. En un primer moment els Camils van denunciar que l'únic objectiu de l'Arquebisbat amb aquella acció era “apropiar-se il·legítimament dels seus béns”, segons explica l'advocada Cristina Martínez.

La comunitat mantenia que el Bisbat només tenia sobre ells “drets a títol eclesial” però mai drets “patrimonials” perquè són una entitat privada amb entitat jurídica pròpia i, a més, sempre havien administrat les seves propietats sense cap tutela episcopal. El Bisbat, en canvi, entén que davant qualsevol “irregularitat” té poders sobre les comunitats religioses de la seva diòcesi i que quan una comunitat es desfà per falta de membres les seves propietats li pertoquen.

Omella va explicar als mitjans de comunicació que havia intentat salvar la institució i els seus béns, que havia posat una denúncia contra el germà peruà per una presumpta estafa i també que, en nom dels Camils, s'havia denunciat el germà superior per possibles responsabilitats. A partir d'aquell moment la comunitat quedava intervinguda i gestionada per un comissionat: el sacerdot (i advocat) Ramon Batlle, que també és el director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (Iscreb). Segons Batlle, la nova residència “és perquè hi vagin persones discapacitades quan els seus pares no se'n puguin fer càrrec”. “Actuem per defensar els pobres”, diu.