Gigafoto de Barcelona

Una urbs complexa, desigual, amb moltes llums i algunes ombres, i que, com la resta del país, continua donant símptomes de recuperació després de la llarga crisi econòmica, tot i que, també com arreu, llevíssims, per ara, i que no van en consonància amb algunes derivades poc engrescadores. Entre les més significades, el manteniment o fins i tot l'ampliació del grau de desigualtat entre segments de rendes altes i baixes i entre barris, i el creixement furiós dels preus de l'habitatge de lloguer. Tot això i molt més és el que mostra la darrera de les gigafotos que cada any fa l'Ajuntament a Barcelona. Perquè això, una instantània del moment i el momentum –o l'impuls– de la capital catalana, és l' Informe sobre l'estat de la ciutat , un exhaustiu recull anual de dades socioeconòmiques, moltes ja conegudes, però que, posades en comú, configuren una visió panoràmica, i de 360 graus, de la ciutat. L'últim d'aquests informes es debat aquest divendres en el ple municipal i brinda una ocasió més per confrontar els models de ciutat i les prioritats d'uns i altres grups polítics al consistori.

La foto no és en alta resolució, perquè les darreres dades disponibles corresponen en alguns casos al 2016 i, en d'altres, al 2015, però sí prou nítida. Entre altres coses, perquè ja fa un parell d'anys que la caiguda econòmica es va aturar, i tots els indicadors així ho constaten. Es veu, per exemple, amb la taxa de creixement del PIB, que el 2015 va pujar a Barcelona un 3,2% i que l'any passat es va mantenir sempre per sobre del 3%. En espera de les dades del desembre, el ritme de creació de noves empreses també va ser superior al del 2015, quan se'n van constituir 7.707, el valor més aproximat des de llavors a les 7.765 del 2008, any zero de la crisi.

La revifalla sostinguda –i esquifida– es constata també en la taxa d'atur, que el quart trimestre del 2016 va ser de l'11,6%, gairebé dos punts per sota del 13,3% d'un any abans. El nombre d'aturats registrats, que a Barcelona va assolir la punta històrica de 115.154 el març del 2013, s'ha anat reduint des de llavors, i al desembre va ser de 78.864 persones, la quantitat més baixa des del desembre del 2008. Per contra, el nombre de treballadors afiliats a la Seguretat Social, que va caure ininterrompudament entre el 2007 i l'estiu del 2013, i que des de llavors s'ha mantingut tímidament a l'alça, es va situar al desembre en 1.060.279, un 3,3% més que a finals del 2015. La creu són els alts nivells de precarietat laboral. L'any passat, el 86% dels nous contractes van ser temporals, el 60% no van superar el mig any de durada, el 52% no van anar més enllà dels tres mesos i el 36% no van sobrepassar el mes.

Un altre dels punts foscos de la recuperació ja el constatava l'Informe de la distribució territorial de la renda familiar disponible (RFD), que l'Ajuntament va presentar al gener i que també recull ara la gigafoto, tot i que en aquest cas les dades fan referència al 2015, quan, tot i que la renda familiar va pujar un 2,9% i es va situar en els 19.775 euros, el percentatge de població amb rendes mitjanes (un 44,1%) va caure 2,7 punts, mentre que el segment de rendes baixes o molt baixes –que ja havia crescut gairebé cinc punts el 2014– va passar del 36,6% al 39,2%, i el tram de rendes altes es va mantenir igual, en el 19,7%. La desigualtat també es manté en clau territorial. Només 21 dels 73 barris se situen per sobre de la renda mitjana de la ciutat, i sis dels deu més humils es continuen empobrint.

També pel que fa a l'activitat turística, tan clau per a l'economia local com controvertida, l'informe no va més enllà del 2015, tot i que el 2016 va seguir a l'alça, com les polèmiques que motiva. El document sí que recull una dada de l'any passat prou significativa: el rècord de passatgers de l'aeroport del Prat, que va assolir els 44 milions, un 11,2% més que el 2015.

La panoràmica també constata que, després de tres anys de revifalla i després que el 2015 s'iniciés la construcció de gairebé el doble de nous habitatges que un any abans, en els tres primers trimestres de l'any 2016 la construcció es va tornar a frenar, amb 975 pisos iniciats, un 19% menys que en el mateix període de l'any anterior. El que està desbocat és el preu del lloguer, opció per la qual es decanten el 30% de les famílies a Barcelona –un dels índexs més alts de l'Estat–, i que absorbeix prop del 80% de les operacions en el mercat residencial de la ciutat. De gener a setembre, es van signar gairebé 31.000 contractes nous, un 5,9% més que en els primers nou mesos del 2015, i el preu va pujar un 8,1% interanual, gairebé el triple que la renda familiar.

En aquest context, la tèbia i parcial revifalla no ha anat acompanyada de cap relaxament en la demanda que han tingut els serveis socials. L'any passat van atendre 77.738 persones, 3.500 més que el 2015, un 20,5% més que un lustre enrere. La foto ni és a tot color ni tampoc en blanc i negre. El que exhibeix és una infinita escala de grisos.