Una llum misteriosa feta tradició

A Manresa hi va haver un temps en què hi passaven miracles. Sí, sí. I dels bons. D'aquells que fins i tot poden fer canviar d'opinió un bisbe rabiüt. D'aquells que prop de 700 anys després encara es recorden. I no només això. Se celebren amb tots els honors, com ahir va tornar a fer la ciutat.

La rocambolesca història que per sempre més ha lligat Manresa amb el mite de la llum i l'arribada de la preuada aigua a la ciutat arrenca el 21 de febrer de 1345, quan un raig de llum que venia de Montserrat es va escolar per un vitrall de l'església del Carme. El fet va ser interpretat –no podia ser d'una altra manera, per l'època– com un avís diví dirigit cap a un bisbe que des de feia mesos s'oposava a la construcció de la séquia, un canal que trepitjava les seves terres i que havia de servir per desviar l'aigua del Llobregat fins a una Manresa, que, en aquells temps, es moria de set. La “misteriosa llum” –tal com avui se la continua anomenant–, però, va fer canviar d'opinió aquell bisbe de Vic, que automàticament va deixar de posar pals a les rodes. Va arribar la llum, i va arribar l'aigua.

Amb els anys, Manresa ha sabut articular una festa que ha continuat mantenint el seu caire litúrgic –amb actes que, per exemple, recreen aquell 21 de febrer de 1345–, però que ha anat introduint de mica en mica elements nous que han permès obrir el programa. Bona mostra d'això són els itineraris d'art anomenats Jardins de Llum, en què un grapat d'artistes exposen obres a l'aire lliure i en ple centre històric amb jocs lumínics i aigua com a elements predominants. Enguany se n'ha celebrat la tercera edició, en què s'ha notat un cert augment de públic.

Amb tot, el dia central de la festivitat –ahir– va tornar a tenir un fort component tradicional, amb solemne concelebració eucarística inclosa. Les autoritats van fer el seu passeig des de l'església del Carme fins a la plaça Major, on es va fer una sonora tronada. Va ser mig minut d'intensa pólvora que, tot i que es va apagar en un petit tram, va fer vibrar els assistents. D'aquesta manera es va donar pas als balls de la imatgeria. Amb un públic no massiu però prou nombrós i fidel a la cita, els cavallets, els nans, els gegants, els gegantons, el lleó i l'àliga van oferir els seus passos més magistrals i honorífics. Tot seguit, les tanques de protecció es van treure i el públic va entrar de ple a la plaça per participar en els balls de la bolangera i del rossinyol. Les sardanes van cloure el migdia just a l'hora del vermut.

Les festes de la Llum, però, no es van acabar ahir. Aquest cap de setmana la ciutat recrearà amb tots els ets i uts el seu passat medieval amb la Fira de l'Aixada, una mostra que ja es troba incorporadísssima al programa –té 20 anys d'història–. I el cap de setmana el cercle de la festa es tancarà amb la Transéquia, la multitudinària caminada popular que recorre la séquia des de Balsareny fins a Manresa.