El foc del 2015 i la solució pactada

El foc del 21 de juliol del 2015 va tenir uns efectes inesperats. El fet que les flames devoressin la muntanya de les Pedreres i posessin en greu perill el grup de cases on vivia la família Amador va fer reflexionar les autoritats i els mateixos interessats, després de molts anys d'estira-i-arronsa sobre quina havia de ser la sort dels habitatges. I, en aquest punt, hi va tenir un paper fonamental l'aleshores regidora de l'oposició Sílvia Paneque –els fills de la qual anaven a l'escola Annexa–, que, amb una actuació que els Amador qualifiquen de càlida, propera i professional, els va donar confiança i va trenar uns vincles que s'han anat allargant en el temps i que han esdevingut fonamentals en l'assoliment del pacte que ara portarà els habitants del Pirulí a la nova ubicació de Torre Gironella. Abans, però, hem d'explicar que el procés ha estat llarg i dur, i que ha estat decisiva l'actuació de persones com Ramon Llorente, advocat, avui defensor del ciutadà de Girona, que mai va oblidar la seva infantesa com a habitant de les barraques de Montjuïc i que ha estat un dels grans aliats de la família perquè no s'enderroquessin les cases després que el paratge ocupat fos declarat parc natural. Ell va ser qui va impulsar l'associació de veïns, qui va presentar les al·legacions al pla general el 2001 i qui ha marcat moltes línies de defensa. Una tasca en què no es pot oblidar la feina de Salvador Maneu i d'Ignasi Maria Anzizu, rector de Palol i Vila-roja, que, des de Càritas, fa molts anys que batallen per arribar on són avui. En un comunicat que han publicat, asseguren: “Pensem que la reubicació dels habitants constitueix una oportunitat única per abordar una intervenció social i laboral que permeti afrontar problemes endèmics del col·lectiu, com l'escolarització precària, els alts índexs d'atur i d'economia irregular, la degradació de l'entorn natural, etc. Una àmplia majoria dels membres de la comunitat –de manera especial, els joves– són conscients d'aquest moment únic que se'ls ofereix.” Tampoc podem oblidar la feina de Llorenç Carreras, incansable com a formador quan era el director de l'escola Annexa, i avui, un cop retirat de la docència, com a dinamitzador cultural i social de la comunitat.

La lluita de la família Amador per conservar les cases i la cohesió de la comunitat ha estat titànica. Després de molts anys de pressions, d'oblit i de batalla entre els que demanaven l'enderrocament de les cases sense compensacions i els que en defensaven la reubicació –en aquest punt, hi va tenir un paper important Joan Olòriz–, s'ha imposat la segona solució. Tota una lliçó de seny, i més si tenim present que el foc del 2015 va ajudar a desencallar la situació.