Societat

RUTH TROYANO PUIG

PERIODISTA ESPECIALITZADA EN ENOTURISME I SOMMELIER

“El paper de la dona ha estat central en viticultura”

“La dona sap connectar més amb el consumidor, és més intuïtiva”

“Hem de fer que el vi sigui modern, no que sigui moda ”

El del vi no és tant un món d'homes, però sí un món on costa que les dones siguin visibles
La gent jove, el consumidor del futur, no està seduïda pel món del vi, molts el veuen distant

Només de creuar la porta del restaurant Almosta de Tarragona ja no es pot estar de preguntar al Berna si té nous vins. Parla sense fre i amb passió, del vi –“El vi és un estat d'ànim”, diu–, de les persones que hi ha darrere de cada ampolla i d'un món complex que tot just fa cinc anys que l'ha atrapat de ple.

Com va arribar a aquest món?
L'avi em feia anar a omplir la bota del vi de petita i els millors berenars que recordo són els de pa amb vi i sucre que em donava l'àvia al poble. Suposo que aquí va arrencar una connexió i una inquietud pel vi que no es va despertar fins més tard, quan em va caure a les mans un màster d'enoturisme coincidint amb una necessitat professional i amb una proposta de feina de la Cooperativa Falset Marçà amb motiu del seu centenari. I és aquí on curiositat, vida professional i formació es van aliar i van fer que m'hi acabés especialitzant.
El del vi és encara un món d'homes?
Hi ha moltes dones, cada cop més, i jo no crec que sigui tant un món d'homes com un món on els homes continuen sent més visibles. Hi ha moltes dones que estan revolucionant coses més enllà de les que coneix tothom i haurien de ser més sentides, escoltades i radiografiades, perquè només hi són quan estigmatitzem, quan sectoritzem i mai quan parlem del vi en genèric. En l'agricultura i en la viticultura el paper de la dona ha estat des de sempre central, ens ho demostren fotografies antigues i en tenim exemples concrets al Priorat. Mas de la Rosa era una finca que portava una dona que havia de caminar cada dia una hora per arribar-hi. Ara l'enòleg Albert Costa (Vall Llach) està fent un vi que porta el seu nom i que és un homenatge a les dones de Porrera, les guardianes de la terra durant molts anys.
El vi sap si qui hi ha al darrere és home o dona?
Jo crec que no. El vi, no el fa només una persona, cada cop la cultura organitzativa dels cellers és més circular i el fan moltes mans. El que jo sempre he dit és que la dona sí que és més intuïtiva i té una capacitat d'anar més enllà del que es veu, de connectar amb el consumidor final i saber quines necessitats té. També he constatat que en els projectes liderats per dones hi ha més ganes de compartir i més humilitat.
Retrats de Vi és també retrats de dones...
Sí, és un projecte que explica la història de vins i d'enòlegs formats a la Universitat Rovira i Virgili que ara estan treballant a diferents territoris de Catalunya i aquí hi hem trobat tant homes com dones. El vi no deixa de ser el retrat d'un paisatge, d'un territori, d'una història. Parlem del Sang de Corb de Francesc Ferré (Celler Frisach) i el que fem és reivindicar el passat difícil i agrest de la comarca, de la guerra viscuda...
El ‘boom' del vi és una moda o ha vingut per quedar-se?
Una tercera part del món agrari català és viticultura i ara estem en la revolució de fer vins molt autèntics, molt identitaris i autòctons, que expressen el territori en una copa. Això no és una moda, és una realitat on nets i netes agafen projectes dels avis i els internacionalitzen, perquè avui en dia totes les DO catalanes exporten vins. El que passa és que encara hi ha moltes assignatures pendents. De cada tres ampolles de vi que es consumeixen a Catalunya només una és de vi català. O una altra: a l'Estat espanyol, el país del món amb més hectàrees de vinya, el consum de vi és de 16 litres l'any per persona, mentre que a França se superen els 50 litres.
On falla la cadena?
El nostre repte és que es conegui que som un país de vi. La cultura del vi ha d'entrar a les escoles, la viticultura és patrimoni del nostre país, és connectar amb els orígens i el vi no es convertirà en cultura si no l'abraça tot un poble. A Falset els nens saben i coneixen el vi però a Tarragona o a Reus no. Al Penedès trobem casos excepcionals, com una escola que treballa per projectes i els alumnes aprenen matemàtiques fent vi.
A Tarragona van renyar l'alcalde per parlar del Chartreuse...
Aquí tot ho enfoquem cap a la derivada de l'alcohol. El vi, consumit amb moderació i amb harmonia dels aliments, és beneficiós per prevenir problemes cardiovasculars. Hi ha estudis que parlen de propietats contra malalties degeneratives i fins i tot es comencen a veure evidències dels beneficis que podria tenir per a la flora intestinal.
Tenim vi i tenim turistes però l'enoturisme encara no s'ha enlairat de tot.
Perquè falta que la gent que arribi a Barcelona sàpiga que som un país de vins! A la ciutat no hi ha res que digui que Catalunya és un país de vins i que recuperi aquesta història. Arribes a Bordeus o a la Borgonya i tot està inundat de la cultura del vi i aquí, a la porta d'entrada dels turistes, no hi ha res, tot i tenir les vinyes verdes vora el mar de Segarra a tocar. El vi s'hauria d'aprofitar encara més del gran moment gastronòmic que està vivint Catalunya i oferir experiències a la gent. Perquè enoturisme és això: vendre una experiència que faci que es recordin de tu, és fer amics, fidelitzar clients que parlaran del teu vi.
Té més reptes pendents el sector?
La comunicació és clau, has de saber traslladar allò que fas, la història del teu vi; el canvi climàtic, que ja és una realitat i tota la viticultura i l'enologia hi està molt atenta, i la incorporació de nous públics, gent jove que serà el consumidor del futur i que ara no està seduït pel món del vi. Molts ho veuen com una cosa distant, que utilitza un llenguatge complicat i que no els arriba a través dels canals per on ells es mouen. I aquí cal inversió en tecnologia i fer vins cada cop més fàcils, vins frescos que te'ls prens sense pensar-hi, com una cervesa. I fins i tot, per facilitar les coses, fer vins amb tap de rosca. Una enquesta a una universitat concreta de Barcelona constatava que només un 3% dels estudiants sabia obrir una ampolla de vi! Hem de fer que el vi sigui modern, no que sigui moda, sinó que estigui en la nostra quotidianitat.
De com fer parlar els vins
Ruth Troyano (Reus, 1979) és llicenciada en periodisme per la UAB, té un màster en planificació i gestió del turisme enològic per la URV i és ‘sommelier' professional. Després d'una faceta com a periodista a la ràdio i a l'administració va decidir conjuminar la passió pel vi amb la de la comunicació i va aterrar en un món on ja ha deixat petjada. Junt amb la URV publica Retrats de Vi, un cicle de perfils d'enòlegs que és ara projecte finalista en els Gourmand Awards, certamen que selecciona els millors llibres de gastronomia i vi del món. El seu bloc Vi-Moments-Persones també ha estat premiat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Quatre policies nacionals veuen “proporcionals” els cops de porra de l’1-O

Centenars d’estudiants es manifesten a Barcelona contra el masclisme

Colau veu “inacceptable” que el Govern retalli l’aportació al Consorci d’Habitatge

Arran pinta de groc un habitatge on assegura que hi viu Llarena

Generalitat i Ajuntament de Santa Coloma es reuniran per resoldre la crisi dels menors

Nissan X-Trail, el crossover més venut del món, a punt de batre nous rècords al mercat espanyol

Desallotjada una finca del Gòtic ocupada per una vintena d’adults i quatre menors

la videoteca

Una campanya de promoció de Catalunya guanya el premi a millor film turístic del món

opinió

I si cantem plegats, consellera?

President de la Plataforma per la Llengua