Societat
Mares coratge contra la cola
Veïnes del barri barceloní de la Ribera s'organitzen per ajudar els nois que viuen al carrer
Els preparen menjar, els deixen pujar a casa a dutxar-se i els renten la roba
Són un referent per als joves, la majoria, extutelats
“Ells necessiten sentir-se estimats i protegits”, diu una de les mares
El cuscús triga una miqueta a arribar, però l'espera val la pena. L'Amina i la Khadeja l'han preparat amb cura i afecte durant més de tres hores –amb l'ajuda de la Susana– i baixen al carrer amb quatre safates ben plenes. Entre aplaudiments, col·loquen el dinar sobre dues taules improvisades per iniciativa veïnal, a tocar de l'hort comunitari del Pou de la Figuera, al barri barceloní de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Una vintena de joves es disposen a compartir el cuscús amb veïns de la zona i, en veure el menjar, un somriure els il·lumina la cara. “N'hi ha que no han tastat el cuscús des de fa anys”, diu la Khadeja. La majoria tenen entre 18 i 19 anys –tot i que també n'hi ha de menors– i viuen al carrer. No tenen un sostre ni una família que es cuidi d'ells i alguns inhalen cola. Ara bé, tenen l'Amina, la Khadeja i la Susana. Fa ja temps que elles –i alguna altra veïna– els preparen menjar, els deixen pujar a casa a dutxar-se i els renten la roba. Són mares coratge, amb totes les lletres, i la xarxa de solidaritat que han teixit les ha convertit en un referent per als joves. La seva feina, sovint invisible, ha donat fruits i s'han guanyat la seva confiança i el seu respecte.
La Susana té dos fills i va començar a ajudar els nois fa dos anys. El 2015 va acollir un jove tutelat per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i de mica en mica va anar coneixent amics seus. “Els ajudava amb el més bàsic, el dinar i el sopar; els veia tan desemparats i desprotegits que sortia de mi”, recorda aquesta mare, que ha viscut tota la vida al barri. La seva solidaritat, però, li ha suposat problemes amb alguns veïns, que no veuen bé que deixi entrar els joves a l'edifici. No és l'única mare que s'ha trobat en aquesta situació. Els nois són coneguts al barri per l'addicció a la cola i n'hi ha que han comès petits robatoris, fet que ha provocat queixes veïnals i també de comerciants. La Susana, però, és una dona amb caràcter i no s'arronsa. “No es tracta només de cobrir les seves necessitats, els fa falta sentir-se estimats i saber que hi ha algú que els protegeix”, explica. Aquest era l'objectiu del dinar que es va organitzar –divendres passat– al Pou de la Figuera. “Volem que se sentin recolzats i que sàpiguen que també hi ha molts veïns que els donem suport perquè puguin tirar endavant. Són bons nois, se'ls ha de conèixer; cadascú té la seva pròpia història”, defensa.
El Zakarías és un d'aquests joves. “La Susana és ja la meva germana, tant de bo tots els veïns fossin com elles”, afirma agraït. Ell va marxar tot sol del Marroc amb 14 anys i, un cop a l'Estat, va entrar dins del sistema de protecció. Va complir els 15 en un centre, a Granada, on va estar menys d'un mes. Se'n va escapar. “Volia anar a Itàlia i, de camí, vaig passar per Barcelona; hi vaig trobar uns amics i m'hi vaig quedar”, recorda. Aquí va passar a estar tutelat per la DGAIA, fins al passat 1 de març. Aquell dia va assolir la majoria d'edat i, per tant, va deixar d'estar sota el paraigua de l'administració. Com a jove extutelat, el Zakarías s'enfronta al difícil repte de reinserir-se en la societat. “Quan fas 18 anys et fan fora del centre sense cap ajuda”, explica. Ara està complint una mesura de llibertat vigilada per un robatori i, per això, té un sostre garantit fins al novembre, en un pis tutelat pel Departament de Justícia. “No tens ningú, aquí, i comets errors”, admet. Cal dir, però, que l'entrada al pis –un cop fora del centre– no va ser immediata. El Zakarías es va quedar una setmana sense xarxa i la Susana va decidir acollir-lo a casa seva. “Estic estudiant un PFI [un programa de formació i inserció] i espero el moment de fer pràctiques en alguna empresa, a veure si m'hi puc quedar a treballar i m'ajuden a fer els papers”, explica esperançat.
Plataforma de suport
El cuscús va desapareixent i la Khadeja es commou. “Quan els veiem així ens posem contentes, però ells han de menjar cada dia”, recorda la dona, que va arribar del Marroc fa trenta anys. El dinar ha estat fruit de la solidaritat de les mares, però també hi ha comerciants que hi han posat el seu granet de sorra donant-los carn i cuscús. “Tinc quatre fills i em fa mal veure els nois en aquestes condicions; amb la cola no passen fred ni gana i, per això, consumeixen”, diu. L'Amina, que té cinc fills, coincideix amb la Khadeja. “Aquí no tenen família, ni tampoc un lloc per anar a dormir ni menjar; nosaltres els renyem, els diem que no consumeixin ni robin”, explica. Ella també va venir del Marroc i viu al barri des de fa trenta-sis anys. Ajuda els nois sempre, en tot el que pot. “Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?”, es pregunta.
L'ajut veïnal que reben els joves es vehicularà ara a través d'una plataforma de suport als menors i joves immigrats, que s'està acabant de gestar i es presentarà properament. “Hi haurà professionals, com ara psicòlegs i advocats, i l'objectiu és donar a conèixer la realitat dels nois”, explica un impulsor. Els veïns denuncien que la pressió policial sobre els joves ha augmentat els darrers dies amb l'objectiu de fer-los fora del barri i afirmen que les identificacions són constants. Ells veuen clar que la solució, en aquest cas, requereix la tasca comunitària. “S'ha de potenciar la xarxa que han creat les mares i haurien de tenir un espai per poder-hi cuinar i donar suport als nois. Aquestes dones tindran més capacitat d'incidència a l'hora de treballar la seva readaptació que molts programes, per qüestions culturals i perquè els coneixen”, conclouen els veïns.
El dispositiu per atendre els menors, encara pendent
“Ningú parla d'aquests nois i, si ho fan, és per referir-se a la cola o als robatoris; ningú no diu que molts d'ells viuen al carrer i que n'hi ha que no inhalen ni roben.” Aquesta és una de les crítiques dels veïns més propers a aquests joves, que consideren que se'ls prejutja d'entrada. Des que la seva presència als carrers de Barcelona va tornar a aflorar mediàticament , fa gairebé un any, tant la Generalitat com l'Ajuntament han insistit que la situació és complexa. Asseguren, però, que hi treballen coordinament per resoldre el fenomen de manera transversal, i no només des de la perspectiva policial.
El consistori va anunciar l'any passat que en el primer trimestre del 2017 obriria un centre especialitzat –amb 20 places– per atendre joves de 18 a 25 anys que viuen al carrer o que estan en situació d'exclusió social greu. El centre continua pendent, igual que el dispositiu socioeducatiu i d'atenció mèdica que la Generalitat i l'Ajuntament havien de posar en marxa a principi d'any, destinat a treure del carrer els menors addictes a la cola. El que sí que han fet tant el consistori com el Consorci de Serveis Socials de Barcelona –liderat per les dues administracions– és ampliar el nombre d'educadors de carrer. L'Ajuntament, a més, ha reforçat els convenis amb entitats socials del districte de Ciutat Vella perquè també augmentin la plantilla d'educadors.
El 2016 es va tancar amb l'arribada de 684 menors no acompanyats d'origen immigrat a Catalunya. Enguany, entre gener i febrer, n'hi ha hagut 144, és a dir, 49 més que en el mateix període de l'any passat. Són dades del Departament d'Afers Socials, que indica que un 5% dels nens i joves que arriben són addictes a la cola.
