L'exdirector del Palau diu que Felip Puig va trucar-lo per interessar-se pels convenis amb la Fundació Trias Fargas

Joan Llinares, ex-director general del Palau de la Música, ha explicat aquest dimarts que va tenir molt clar des que va arribar que calia una auditoria en l'entitat. “Vaig escollir Deloite per la seva experiència”, ha detallat com a testimoni davant la sala de l'Audiència de Barcelona que jutja l'espoli del Palau.

Dit això, en la seva declaració, Llinares ha revelat avui que va rebre una trucada de l'exconseller de CDC Felip Puig a un telèfon del despatx que havia estat de Jordi Montull interessant-se pels convenis que l'entitat havia signat amb la fundació Trias Fargas i preguntant “si hi havia més coses”.

Llinares ha detallat que aquesta trucada que ha titllat “d'una mica curiosa” i que va rebre l'any 2010, un any després d'esclatar l'escàndol del saqueig, en un telèfon guardat a l'interior d'un calaix al despatx que hi havia estat de Jordi Montull, mà dreta de Fèlix Millet al capdavant del Palau. Quan va despenjar el telèfon, ha afirmat Llinares, es va adonar que era l'exconseller Felip Puig qui trucava: “Em va preguntar si el tema dels convenis estava clar i si hi havia més coses”, ha precisat. Segons Llinares, es va demanar a la Fundació Trias Fargas que tornés els diners que havien rebut perquè no hi havia cap conveni firmat.

Preguntat per les irregularitats que va trobar en ser nomenat, Llinares ha dit que una de les primeres sorpreses va ser descobrir factures de quantitats molt elevades de viatges particulars i que hi havia una relació amb Ferrovial que anava més enllà del vincle del patrocini. No obstant, també ha indicat que no van poder saber l'abast de l'espoli perquè molta documentació era als jutjats, sota secret de sumari.

L'ex-director general del Palau de la Música ha destacat també que una treballadora del departament que encapçalava Gemma Montull el va avisar que en la planta de comptabilitat s'estaven destruint documents de la trituradora, i “les càmeres de seguretat van mostrar com s'havia tret molta documentació del Palau després de la meva arribada”.

A més, segons ha detallat, “vaig relacionar les factures injustificades a tres empreses amb un document privat de pagaments”, i “els treballadors em van dir que mai no havien treballat amb les empreses que havien emès factures molt elevades”. Al setembre, sempre segons el seu relat, es va confirmar que molts dels diners del Palau s'havien invertit en assumptes particulars.