La pobresa també fa emmalaltir

Comparat amb el conjunt de la ciutat de Barcelona, Roquetes és un barri densament poblat, lleugerament més jove, amb un percentatge similar de persones grans que viuen soles (24%), una renda familiar disponible del 50% i un atur àmpliament superior. Xavier Blancafort, metge de família al CAP Roquetes, és conscient que molts dels problemes de salut que atén cada dia a la seva consulta tenen l'origen en determinants socials com ara la família, l'educació, les condicions laborals, la xarxa social... “I aquest tipus de problemes no es resolen amb un fàrmac.”

El doctor Blancafort ha participat en un estudi finançat per l'Obra Social de La Caixa que mostra l'impacte positiu de l'acció comunitària en la salut i en la qualitat de vida de la població. El seu testimoni no fa sinó confirmar el que ja se sap i està perfectament estudiat i documentat: les persones amb un nivell socioeconòmic més desfavorit o en situació de vulnerabilitat tenen més malalties i problemes de salut crònics, més sobrepès i obesitat, i més ansietat i depressió, així com més discapacitat i limitacions permanents.

Les xifres són prou eloqüents. En l'última enquesta de salut de la Generalitat que s'ha fet pública, la de l'any 2015, s'observa, per exemple, que el 40% de les dones de classes desfavorides tenen dolors crònics i un 31,6% tenen sobrepès, mentre que entre les classes benestants els percentatges es redueixen fins al 21% i el 19%, respectivament.

L'últim Observatori de la Salut, presentat fa dues setmanes pel conseller de Salut, Antoni Comín, va oferir per primer cop una anàlisi més individualitzada, i va destacar, entre altres indicadors, que les persones amb un nivell socioeconòmic més baix tenen quatre vegades més possibilitats de morir abans dels 65 anys, que la pobresa multiplica per tres la possibilitat de suïcidi en els majors de 65 anys i que les nenes de famílies amb pocs recursos tenen quatre vegades més possibilitats de tenir una malaltia greu.

Salut ja ha identificat 180 centres d'atenció primària que atenen població especialment desfavorida i ha anunciat que invertirà 13,5 milions més aquest 2017 per fer front a les desigualtats en salut que tenen clarament un origen social. Però els experts en salut preventiva, que fa anys que batallen amb aquesta problemàtica, insisteixen que l'actuació ha de ser molt més profunda i també més transversal, i que “l'acció comunitària als barris ha de ser una de les línies estratègiques”. Ho defensa Carles Ariza, doctor en medicina i cirurgia, cap de Serveis d'Avaluació i Mètodes d'Intervenció de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, professor de la Pere Tarrés i autor del llibre Una mirada psicosocial a la salut i la malaltia.

Ariza subratlla, com també recull l'OMS, que “la salut va molt més enllà de no trobar-se bé” i que, “a banda de les qüestions orgàniques, factors com ara l'alimentació i els hàbits, la xarxa social, les condicions de vida, el marc polític i mediambiental i el mercat laboral i socioeconòmic influeixen en les condicions de vida”. En definitiva: el 80% dels determinants de salut es troben fora del sistema sanitari.

Aquest doctor explica que molts dels problemes de salut tenen l'origen en una etapa prèvia. Una alimentació pobra en proteïnes durant la infantesa pot acabar provocant Alzheimer o diabetis. Per això, insisteix tant que el més important és “l'acompanyament social” i “l'enfortiment de la xarxa comunitària”, malmesa després d'anys de crisi. “Una bona xarxa de recursos socials permet millorar la vida de les persones i en aquest tema hem anat enrere en els últims anys.”

Per Ariza, cal repensar el sistema sanitari en un estat del benestar, perquè és clar –i diversos estudis internacionals ho corroboren– que no hi ha una correspondència entre la despesa sanitària i els determinants de la salut. Un estudi canadenc dels anys setanta ja va arribar a la conclusió que els estils de vida expliquen el 43% de la mortalitat, mentre que només reben un 1,2% de les despeses de salut i, per contra, el sistema d'assistència sanitària explica l'11% de la mortalitat i rep un 90,6% de les despeses.

La lliçó és obvia: “És rendible des del punt de vista econòmic invertir en polítiques de prevenció.” Un exemple de l'èxit d'aquestes polítiques és el tabaquisme, però Ariza opina que l'aposta ha de ser global i transversal, “perquè el sistema de protecció és car i s'han de fixar les prioritats”.

En l'estudi sobre els efectes positius de l'acció comunitària en quatre barris de Barcelona, els investigadors expliquen que l'acció social ajuda fins i tot a reduir el consum de drogues entre els homes. “Aquest ha de ser el camí”, subratlla Ariza, que destaca la importància tant de tenir programes d'inserció per a aturats de llarga durada com d'instal·lar un ascensor en un bloc de pisos, “un canvi estructural que pot canviar la vida a algunes persones”. Entre els programes que s'han posat en marxa a Roquetes, hi ha la promoció de la biblioteca com a espai de salut. “Es parla sempre de fer exercici físic, però també està bé promoure que la lectura pot afavorir el benestar emocional de les persones”, precisa el doctor Blancafort.

Ariza entén que les tecnologies han introduït nous elements de risc, fins al punt que es comencen a veure problemàtiques similars a les que generen les drogues. “És molt emergent i s'hi haurà de fer front.” L'Agència de Salut Pública de Barcelona, on treballa Ariza, impulsa diversos programes de promoció de la salut. En general, però, tendeixen a ser “massa prescriptius; el que fan és dir a la gent el que està bé i el que està malament”, reconeix l'expert. Així, els programes de futur haurien d'apostar més per un tipus de treball “més educatiu en què es donin arguments perquè sigui la mateixa persona la que descobreixi el que li va millor”.