Mataró vol un jutjat per a les màfies ocupes

L'Ajuntament de Mataró ha demanat tant a l'Estat com a la Generalitat la creació d'un nou jutjat especialitzat que faci front a les ocupacions delinqüencials d'habitatges i n'agiliti el desallotjament. Un jutjat civil, el novè de la ciutat, que serviria, com en el seu moment es va fer amb les participacions preferents, per donar resposta a aquesta problemàtica i per aturar les màfies que es dediquen a entrar als pisos per la força per després rellogar-los. L'alcalde, David Bote (PSC), va defensar ahir que la reclamació ha d'anar acompanyada necessàriament d'uns criteris clars que determinen quan un habitatge s'ocupa de manera delictiva i quan no, però també perquè la fiscalia general de l'Estat prengui consciència d'aquest fenomen i dicti instruccions precises als fiscals de zona perquè formulin acusacions públiques en els supòsits d'usurpacions de béns immobles injustificats. Segons Bote, han d'entendre que la situació actual ja no és la de fa alguns anys, quan la crisi econòmica va multiplicar el nombre de persones que es quedaven sense sostre i veien l'ocupació de habitatges buits com una sortida d'emergència per necessitat. “Ja no parlem d'aquests casos, sinó de màfies organitzades i de persones que no han entrat mai en el circuit de benestar social, ni tenen acreditada la seva situació de vulnerabilitat”, defensa.

L'Ajuntament calcula que a la ciutat, dels 3.400 habitatge buits, un 25% estarien ocupats il·legalment. Una situació que resulta especialment difícil de gestionar sense els instruments jurídics i administratius adients. “Fem curt per actuar amb agilitat”, admet el batlle, que també exigeix al Departament d'Interior un pla de seguretat “urgent i contundent” per lluitar contra aquests grups criminals que “fan negoci de la misèria”. Bote va insistir que tant els Mossos d'Esquadra com la Policía Nacional han de ser els encarregats de dur a terme aquesta actuació, perquè, si bé hi ha detectada una incidència important a Mataró, aquest problema no és exclusiu de la ciutat i sobrepassa els límits municipals.

La regidora de Benestar Social, Isabel Martínez (CiU), assenyala que les ocupacions injustificades no només generen problemes de convivència greus en el veïnat, sinó que també signifiquen un greuge a aquelles famílies que sí que han seguit el circuit establert i estan en espera de rebre un pis de lloguer. Martínez va explicar que sovint, després d'aconseguir que entitats financeres cedeixin immobles desocupats, quan arriba el moment d'entregar-los es troben que ja s'hi ha ficat una altra gent desconeguda. “El que tenim és una lluita entre pobres, entre els que segueixen la normativa i fan les coses com toca, i els que en fan cas omís sense miraments”, lamenta l'edil, que denuncia també l'actitud de col·laboració d'aquestes persones per mantenir aquest mercat immobiliari clandestí.

La indefensió jurídica amb què es troba l'administració fa que no es pugui fer res en contra d'aquestes usurpacions i que els processos judicials, que en molts casos s'han interposat, s'allarguin de manera exasperant. En aquest context, la Generalitat acaba de cedir 35 habitatges per a casos urgents a la ciutat, que ja estan assignats a diferents famílies, però que encara no han estat lliurats, en espera d'acabar d'arranjar-los. En aquest procés, ja se n'hauria ocupat, com a mínim, un. Però la llista d'espera és encara més llarga i se'n necessitarien 25 més.