Alimentació
L'oli més polèmic
Galetes, cremes de xocolata, pastissos, gelats, plats precuinats i fins a un 50% dels aliments processats porten oli de palma
El seu cultiu massiu és la principal causa de desforestació al sud-est asiàtic
L'ingredient també és qüestionat perquè, tot i ser d'origen vegetal, conté molts greixos saturats
Una dieta equilibrada, la millor alternativa
Algunes grans cadenesde supermercats ja han començat a retirar-lo de la seva marca blanca
En porta la crema de cacau, però també les galetes i els pastissos, les conserves, les margarines, les pizzes, els plats precuinats i els gelats. Si el cistell d'anar a comprar inclou algun producte industrial, impossible que l'oli de palma no acabi al nostre estómac. És per això que, encara que no en siguem conscients, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic calcula que cada europeu consumeix gairebé 60 quilos a l'any d'aquest greix. La Unió Europea acaba d'aprovar un informe que assenyala que el cultiu de la palmera Elaeis guineensis és una de les principals causes de la desforestació del planeta, però ja fa anys que Greenpeace treballa per denunciar que un dels ingredients que més fa servir la indústria per conservar i donar consistència als seus productes s'està carregant els boscos tropicals.
Només a Indonèsia, i en una dècada, la desforestació relacionada amb aquest oli, també present en la cosmètica i els biocarburants, ha destruït més d'un milió i mig d'hectàrees. Greenpeace ha centrat les seves campanyes en el drama mediambiental, però algunes ONG han remarcat l'altre gran escàndol, el de l'explotació infantil, el seu cavall de batalla. Per si no n'hi hagués prou per qüestionar-ne l'ús massiu, cal tenir en compte que no és tan sa com podria semblar. I és que, tot i ser d'origen vegetal, té un alt contingut d'àcids grassos saturats, fins a un 50%, de manera que pot fer que es dispari el colesterol dolent.
La polèmica social i mediambiental fa temps que està damunt la taula, però en els últims temps ha guanyat pes el debat nutricional. Hi ha veus que alerten que l'oli de palma és una autèntica bomba de rellotgeria, ja que, si anem acumulant a les artèries tants aliments que en contenen, augmenta el risc de tenir obesitat o una malaltia cardiovascular. Fins i tot un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona relaciona la ingestió de substàncies amb massa greixos saturats, com l'oli de palma, amb el risc de metàstasi.
Pel catedràtic del departament de nutrició de la Facultat de Farmàcia de la UB Abel Mariné, l'alarma és “exagerada”.“No estem parlant d'un verí, sinó que la dosi fa el verí”, diu després de recordar que fins i tot la vitamina A és tòxica si se'n pren molta. “L'oli de palma, així com el de coco, figurava abans a l'etiqueta com un oli vegetal, i per això semblava que no passava res”, explica Mariné. “Però jo fa 40 anys que faig classes –matisa– i llavors ja deia que no se n'havia d'abusar, perquè és molt saturat; per això precisament és tan preuat per a la indústria, perquè és més consistent i va molt bé per aconseguir textures més o menys sòlides, com les que necessiten productes com ara un gelat i un pastís.”
La textura i la versatilitat són les característiques que fan que la indústria el prefereixi per sobre d'altres olis, però també el preu: la tona d'oli de palma val uns 650 euros, mentre que la d'oli de gira-sol i la d'oli oliva, que porten àcids grassos insaturats, es cotitzen a 900 i 3.500 euros, respectivament.
Primers moviments
Com explica Rafael Garcés, investigador de l'Institut del Greix del Centre Superior d'Investigacions Científiques, “per substituir l'oli de palma es necessita un altre greix que es mantingui semisòlid a temperatura ambient, i n'hi ha molt pocs: el greix animal o alguns d'origen tropical, que són més cars, de manera que la indústria no hi està interessada.” De tota manera, per convicció, o simplement pressionades per una clientela que cada cop vigila més què menja, grans cadenes com ara Mercadona, Alcampo i Lidl han anunciat aquests dies que estan mantenint converses amb els seus proveïdors per eliminar aquest ingredient dels seus productes propis. A Bon Preu, per exemple, ja fa un any que no donen d'alta cap producte de marca blanca que porti oli de palma.
Fonts del sector de la distribució, però, reconeixen que el procés de canvi “no és fàcil”. “Podríem fer-nos tots trampes al solitari, però és un procés lent que necessita que treballem braç a braç amb els fabricants, perquè hi ha poques alternatives i són cares, i els clients poden no estar disposats a prescindir d'un producte o a pagar més.” Tot i destacar que “tot va per modes” i que “ara és l'oli de palma i ahir va ser el panga”, els supermercats saben que els consumidors volen productes cada cop més nets, i per això intenten fer més sana la seva marca blanca i eliminar progressivament altres ingredients qüestionats com ara els parabens dels xampús i les tovalloletes infantils, i el glutamat que es fa servir per potenciar el sabor de molts productes envasats.
Líder en efecte hivernacle
En el cas de l'oli de palma, només a Europa se n'importen a l'any uns nou milions de tones, de les quals, fins a sis milions es destinen a la indústria alimentària. La cosmètica també en fa un gran ús, perquè és la base perfecta de gels, cremes corporals, sabons i pastes de dents. I els biocarburants que es venen com a energia neta també fan servir aquest component que embruta mig planeta. De fet, Indonèsia és el tercer en el rànquing de països emissors de gasos amb efecte hivernacle, només al darrere de la Xina i els Estats Units. El seu lideratge en aquest sentit s'atribueix directament a la tala de selves i boscos. Per això, la Unió Europea acaba de demanar que l'oli de palma sigui eliminat dels biocarburants.
Es tracta avui d'una simple recomanació, però és un primer pas. Si Brussel·les comença a mirar amb lupa el sector energètic i parla de “prendre mesures per anar reduint l'ús d'olis vegetals vinculats a la desforestació” en les gasolines netes, podria decidir fer-ho amb les altres indústries? Sí que podria, però cal que hi hagi voluntat. “Els poders públics poden prohibir determinats aliments, com ho va fer Dinamarca amb els àcids grassos trans, mentre que a la resta de la Unió Europea es va preferir l'autoregulació de la indústria”, recorda l'Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB) en el seu darrer document sobre informació alimentària. La decisió està donant fruits: el nombre de morts per malalties del cor associades al consum de greixos hidrogenats està disminuint més a Dinamarca que a la resta de països europeus.
L'advocada M. José Plana és la coordinadora de l'informe de la UB. A títol personal, opina que el que passa amb l'oli de palma és que “el consumidor no té clar si hi ha un problema de seguretat –és a dir, si posa en risc la salut–, si el problema és de qualitat –o sigui, si nutricionalment no ens interessa–, o si el problema és mediambiental, per la desforestació que genera.” Per Plana, s'ha de fer un debat “previ” i definir el model a seguir.
Fora d'escoles i instituts
“Ara, els poders públics s'asseguren que els aliments no posin en risc la nostra integritat física –recorda l'advocada–, però es podria decidir que també s'ha de vigilar per la qualitat”, fet que equivaldria a fixar uns nivells nutricionals i/o mediambientals que s'haguessin de complir. De moment, i a casa nostra, el Congrés acaba d'aprovar una proposició d'Esquerra Republicana per demanar al govern espanyol que controli més l'ús d'oli de palma i que iniciï una “retirada progressiva” dels productes que en portin a les màquines expenedores d'escoles i consultoris mèdics.
Fa temps que les autoritats sanitàries internacionals estan vigilant olis vegetals com els de palma, sobretot després que l'Associació Europea per a la Seguretat dels Aliments dictaminés que fabricar-ne genera unes substàncies potencialment canceroses. Victòria Castell, cap de l'àrea de planificació, auditoria i avaluació de l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, explica que, des del 2010, l'organisme català impulsa “un estudi de dieta total” per mesurar la presència de contaminants químics en la nostra alimentació, i una de les línies de treball que inclou és la recollida de mostres de menjar que conté oli de palma. S'acaben de rebre els resultats de les analítiques i, segons Castell, en breu es presentaran, tot i que ja pot avançar que el nivell de contaminants és “baixíssim” en aliments infantils, si bé en d'altres és “més variable”.
Caldrà veure, assenyala la responsable de l'agència de seguretat, si finalment, i d'acord amb aquest i altres estudis que s'estan fent, la Unió Europea limita el percentatge màxim de contaminants permesos en cada aliment, com ja va fer en el cas de la salsa de soja. De tota manera, la responsable d'auditoria vol deixar clar que “tot el que porta oli de palma, com ara els aperitius, les patates fregides i els gelats, ja forma part del grup d'aliments que s'han de consumir de manera esporàdica”. El mateix adverteix el catedràtic de nutrició Abel Mariné: “Si ens atipem de galetes, pastissos i pizzes, no caldrà veure d'on provenen els greixos; n'hi haurà massa segur, i també massa sucre i massa calories”, resumeix. Aliments naturals com ara fruita i verdura, i una dieta sana i equilibrada, la dieta mediterrània que tant consens genera, són la millor alternativa.
Pel responsable de la campanya de boscos de Greenpeace, Miguel Ángel Soto, la polèmica de l'oli de palma va molt més enllà d'un tema nutricional. “Per nosaltres, és sinònim de desforestació i de la fi d'espècies com ara l'orangutan i el tigre de Sumatra. Per això, demanem a la indústria que no compri oli procedent de la desforestació.” Actualment existeix una iniciativa internacional, la taula rodona per a l'oli de palma sostenible, que agrupa productors, distribuïdors i diverses ONG. Han creat un sistema per garantir que les noves plantacions respectin els drets laborals i no ocupin zones d'alt valor mediambiental. L'adhesió dels fabricants és voluntària, i tímids els resultats obtinguts fins ara.
