Societat

reforma horària

Horaris més humans

Els experts insten a avançar el dinar d’escolars i treballadors i tancar les botigues a 2/4 de 8

Són les principals propostes dels assessors del govern

El pacte per a la reforma horària ha d’estar enllestit a l’estiu

Es parla molt del fracàs escolar i es busquen causes socioeconòmiques, que hi són, i es dissenyen plans de xoc educatius, que també calen, però, al capdavall, potser retocant una mica els horaris tindríem mig problema solucionat. A vegades, simplement passa que els nens no rendeixen perquè van cansats. I perquè necessiten uns pares que tinguin temps per estar amb ells. Ho fem tot –sobretot menjar– dues hores més tard que a la resta d’Europa, i el delay que anem acumulant fa que acabem el dia amb la sensació que hem malgastat molta energia. Horaris més europeus, més racionals i, en definitiva, més humans són els que intenta promoure el Consell Assessor per la Reforma Horària , el CARH, que està a punt de celebrar la quarta edició de la Setmana dels Horaris.

Les jornades seran del 12 al 18 de juny i consistiran en taules rodones, tallers i conferències, totes al voltant de com optimitzar el nostre temps. El CARH ho té clar. Aquest organisme, format per una quinzena d’experts com ara el sociòleg Salvador Cardús i la professora de l’IESE Nuria Chinchilla, va néixer el 2014 com una iniciativa ciutadana però va acabar sota el paraigua del Departament de la Presidència amb un objectiu que acaba de complir: redactar les bases per a l’impuls del pacte nacional per a la reforma horària. Ho ha fet després d’estar més d’un any treballant amb sindicats, patronals, administració i consellers independents de tots els àmbits que es consideren clau, des del teixit productiu fins a l’educació passant pel comerç i la indústria audiovisual. El diagnòstic és clar: cal organitzar millor el temps social perquè l’actual desori no només ens fa més infeliços –per si fos poc motiu per fer canvis–, sinó que afecta el nostre rendiment escolar i laboral i dispara la factura sanitària, entre molts altres problemes.

Com que a casa nostra el principal causant que tot vagi tard és “la durada de la pausa del dinar i l’allargament de la jornada laboral fins tard al vespre”, el document que acaba de presentar el CARH fa especial incidència en els horaris dels àpats. Tot i considerar que són l’eix “vertebrador” de la resta d’activitats, no s’ha aconseguit fixar que en empreses i escoles el dinar sigui entre 12 del migdia i 2 de la tarda, com es pretenia, sinó que el text apunta que treballadors i escolars han de menjar dins d’una franja horària “saludable”.

A la cua en eficiència

Com explica Fabián Mohedano, membre de la comissió i diputat de Junts pel Sí totalment entregat a la causa de la reforma horària, “tot i que no s’hagi dit a quina hora s’hauria de dinar perquè no sigui una cotilla que perjudiqui ningú, està clar que menjar a les 4 de la tarda no és saludable”. A l’administració, que en teoria té horaris més amables, “els treballadors fan de 7 a 3, de manera que esmorzen a les 11 i dinen a les 4”: “El que volem és que esmorzin a casa i facin una petita pausa per dinar”, comenta a tall d’exemple. No només es tracta de facilitar la conciliació entre la vida laboral i la familiar, sinó que és un tema de productivitat: el 85% de la població rendeix més entre les 9 del matí i la 1 del migdia. De fet, segons els estudis de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament, els treballadors de l’Estat espanyol són els que més hores escalfen la cadira però també dels menys eficients.

El tema del dinar no és menor. Un cop comença el desajustament horari, cap al migdia, tot s’adapta a aquesta anomalia. Els comerços tanquen, de mitjana, dues hores més tard que a la resta d’Europa i també l’oferta d’oci i entreteniment s’allarga fins a les dotze de la nit, robant-nos hores de son, de salut i d’eficiència. Que el prime time de les televisions i ràdios amb llicència atorgada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya sigui entre les 8 del vespre i les 11 de la nit i que les botigues estiguin tancades a 2/4 de 8, són les altres principals propostes del document que posa les bases del futur pacte per a la reforma horària. Per acontentar tothom, però, tot són recomanacions, i en alguns casos poc concretes. En el cas del comerç, es demana “apostar per un canvi de tendència en la franja horària del consum majoritari fins a dos quarts de vuit del vespre”. “Aquests mínims en què tots estem d’acord poden semblar molt o poc, però són importants perquè hi ha consens en el diagnòstic i es constata que hi ha una voluntat de canvi”, considera el membre del consell assessor Fabián Mohedano. “El problema –resumeix– és que tothom té clar que cal fer canvis però ningú vol ser el primer.”

Els comerciants d’Argentona s’han atrevit a ser dels primers. Marta Carol, propietària de l’herbolari Àrnica, és una de les botigueres que s’han adherit a la prova pilot d’aquest poble maresmenc, que forma part de la xarxa de ciutats i pobles per a la reforma horària. “No sóc un exemple gaire bo –es disculpa– perquè tinc botiga però també consulta terapèutica, i si algú té mal d’esquena l’he d’atendre, de manera que a vegades no puc plegar aviat i hi sóc fins a gairebé les 9.” Però matisa: “Sí que com la resta de comerços intento dinar abans i posar-m’hi a les 4 i poc per anar afavorint el canvi d’hàbits.” No és senzill. El maig de l’any passat i només durant un dia, a Premià de Mar s’havia de reduir l’hora de dinar a les escoles per poder plegar una hora abans. No es va poder fer, explicava llavors l’Ajuntament, “per les dificultats i dubtes expressats per la comunitat educativa”. Ni tan sols un dia es van poder deixar de banda els recels.

La llei, aparcada

L’horari escolar, el de l’oci i el de la funció pública són els únics en què la Generalitat té competències per canviar horaris, però és clar que ni aquests seran fàcils. De fet, hi ha qui esperava més concreció en el document del consell assessor i també es critica que s’hagi deixat aparcada la llei de la reforma horària que havia de concretar horaris i establir l’escolar en la franja de 8 a16 –amb un horari compactat entre 12 i 14– ja a partir del curs 2018/19, però almenys la transformació està clarament pautada. El CARH dona per acabats els seus serveis i és ara el govern qui ha de redactar el pacte nacional per a la reforma horària –el compromís és que sigui una realitat a l’estiu– i després fer les lleis que calgui per tirar-lo endavant. De moment i tal com recull el document de bases, tots els sectors demanen estudis per poder avaluar l’impacte de cadascun dels canvis.

També es proposa a l’informe que es facin més proves pilot (en aquests dos anys se n’han fet nombroses en poblacions i empreses, però ara volen ser més ambicioses). En el camp de l’educació, per exemple, s’insta a fer una prova pilot en instituts “d’arreu del territori” per incorporar el dinar en una “franja saludable” i organitzar les classes en format de 45 minuts per així poder fer una “redistribució de les pauses”. Entre les mesures que ho hauran de facilitar hi ha la “planificació de les possibles ajudes a famílies que ho necessitin, per a activitats extraescolars i per al temps de migdia”. En un document annex, la quinzena d’experts assessors exigeixen que es destinin les partides pressupostàries necessàries per impulsar tots aquests canvis.

En el terreny empresarial, el consell assessor no ha aconseguit que la patronal acceptés que es premiï amb obra pública les empreses que més ajuden a conciliar. De fet, el teixit productiu té la fama de ser el sector més reticent als canvis. Per a Itziar Ruedas, responsable d’igualtat i immigració de Pimec, les mesures de flexibilitat comporten més implicació de la plantilla, menys absentisme i més productivitat, però les patronals no veuen bé crear distintius perquè “situa en desavantatge la pime”, que té menys recursos i personal. Pimec valora positivament mesures com ara flexibilitzar l’hora d’entrada i sortida de la feina o reduir el temps de dinar, però remarca que “no totes les empreses poden aplicar totes les mesures”.

A falta de competències del govern i sabent que la patronal exigeix un “vestit a mida” per a cada empresa, el grup d’acadèmics del CARH deixa a la negociació col·lectiva bona part de la feina. La recomanació és compactar la jornada laboral i introduir horaris flexibles “allà on el sector i el lloc de treball ho permetin”, i entre les mesures que ho han de fer possible destaca la creació d’un consell d’observació format per experts en negociació col·lectiva que han d’“identificar les barreres existents”.

Teletreball, una opció

L’administració sap que ha de donar exemple i a Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa adscrita al Departament d’Empresa, acaben d’aprovar una nova reorganització horària que permet entrar esglaonadament al matí (des de 2/4 de 8) i avançar l’hora de dinar, si es vol, a 3/4 de 2. Sílvia Navarro, cap d’administració de personal d’Acció, explica que és una de les moltes mesures de flexibilitat que tenen, al costat de la possibilitat de fer teletreball en un 20% de la jornada anual.

Els impulsors de la reforma horària recorden estadístiques, com ara que el 80% dels catalans miren la televisió almenys dues hores al dia i només el 5% les destina a diversió i cultura i un 1% a treballs voluntaris, per destacar que ens trobem davant un problema no només de temps, sinó d’energia i valors. Racionalitzar els horaris serviria també per donar sentit a totes i cadascuna de les nostres hores. A l’estiu s’ha d’haver redactat el pacte per a la reforma horària i llavors s’hauran de concretar els pressupostos i començar a legislar. El diagnòstic està fet. Els efectes de la mala gestió horària són clars. Ara calen decisions valentes.

LA XIFRA

85
per cent
de la població és més productiva entre les 9 del matí i la 1 del migdia, segons els estudis.

LA FRASE

El problema és que tothom té clar que cal canviar els horaris però ningú vol ser el primer
Fabián Mohedano
membre del consell assessor per a la reforma horària


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia