refugiats
Cada dia arriben tres nens estrangers sense referents familiars a Catalunya
En tres mesos del 2017, Atenció a la Infància ha obert 234 expedients, mentre que en tot el 2013 van ser 317
Entre els 684 de l'any passat, 25 eren noies
El repunt d'arribades de menors estrangers no acompanyats (MENA) a Catalunya que es va constatar l'any passat (el 2016 es va tancar amb 684 arribades, mentre que el 2015 havien estat 377 i el 2013, 317) es manté els primers mesos del 2017. Fins al març, la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia) ha obert 234 expedients de desemparament a nois i noies estrangers sense referents familiars.
Aquests augments coincideixen l'últim any amb la detecció en alguns indrets de Ciutat Vella, a Barcelona, de menors que viuen al carrer i inhalen cola. “La majoria són majors d'edat, però fa uns mesos potser eren menors. Ens preocupa com a responsables polítics i de l'administració i hi treballem, però la resolució no és fàcil”, explica el director general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Ricard Calvo. Entre els anomenats “nens de la cola” admet que n'hi ha alguns d'escapolits de centres de la Dgaia i també d'altres que, com que acaben d'arribar, encara no han estat identificats i no han entrat al sistema de protecció. “Els menors que hi ha avui no són els mateixos que fa un any”, assegura.
La Dgaia té detectat l'augment d'arribades de MENA a partir de l'octubre del 2015. La mitjana se situa actualment en tres menors sols al dia. Pel que fa al consum de dissolvents, es calcula que afecta 1 de cada 20. I la gran majoria, sobretot en el cas dels procedents del Marroc, ja consumien cola al seu país d'origen.
Un cop arriben a Catalunya i són detectats pels equips d'educadors de carrer o per la Guàrdia Urbana o els Mossos d'Esquadra, si acrediten que són menors, passen a ser protegits per Atenció a la Infància. Se'ls tutela, entren en un centre de referència i s'intenta fer un treball amb ells. “Un 80% dels casos tenen èxit –assegura Calvo–. La resta no accepten ser acollits o, sovint, són els que inhalen i no s'aconsegueix que ho deixin.”
El que no tenen clar des de la Dgaia és el perquè de l'augment de MENA des de l'octubre del 2015. Calvo sí que recorda, de totes maneres, que la gran majoria entren per la frontera sud de l'Estat i han passat per diferents comunitats autònomes sense haver estat tutelats. “Evidentment, Messi i Barcelona tenen molt d'atractiu per a aquests nanos, però no entren per la Jonquera ni pel port de Barcelona. Arriben pel sud”, insisteix el responsable d'Atenció a la Infància, que recorda que els governs autonòmics tenen l'obligació de tutelar els menors desemparats.
El Marroc és l'origen majoritari dels MENA (134 entre el gener i el març d'aquest any), seguit de lluny per Algèria (15) i Gàmbia (8). En casos com ara els de l'Afganistan (5) i el Pakistan (3), Barcelona acostuma a ser un punt d'aturada per seguir el camí cap a Anglaterra o Alemanya, on sí que tenen família o coneguts. Les noies són minoria: 25 en tot l'any passat i 8 en el primer trimestre d'aquest any.
