Societat
La memòria històrica copa l'espai públic
Castelldefels bateja una antiga escola com a edifici de la República i marca un refugi antiaeri i una masia ensorrada per un bombardeig
Barcelona canvia la plaça Joan Carles I pel Cinc d'Oros i reivindica l'escola pública
El record de la segona república és, 86 anys després de la seva proclamació, més viu que mai. Ahir, a Barcelona i a Castelldefels hi van coincidir dues iniciatives semblants que serveixen per reivindicar aquest breu però intens fragment històric i el llegat que, segons asseguren els representants municipals, perviu en les ciutats. Les dues iniciatives han volgut simbolitzar aquest record amb un element comú: un canvi de nom.
En el cas de Castelldefels, aquest canvi s'ha aplicat a l'antiga escola Lluis Vives, que des d'ahir es diu edifici de la República. Situat a la plaça de l'Església, a davant del consistori, l'edifici es va construir el 1936 i va albergar la primera escola pública municipal. “Aquest edifici simbolitza la prioritat de la República per dotar d'una educació pública les classes populars”, va declarar el regidor de Cultura, Jordi Maresma, en l'acte que ahir va aplegar representants polítics i ciutadans en la descoberta de la placa que dóna fe del nou nom. L'alcaldessa, Candela López, es va declarar orgullosa “de recuperar el llegat dels que van estendre el dret a la cultura i l'educació”, i va reivindicar que aquesta herència serveixi “per construir una ciutat més justa”.
Un monòlit recorda, a davant de l'edifici, “la memòria de l'heroica generació que va proclamar la República i que, per defensar-la, va patir repressió, exili o mort”. Però no és pas l'únic, ja que l'Ajuntament ha estès la recuperació de la memòria històrica a dos punts del centre de la ciutat: a les restes d'un refugi antiaeri i al solar on s'aixecava la masia de Ca n'Armand, que es va ensorrar el 1938 com a conseqüència d'un bombardeig de l'aviació italiana. Segons el regidor de Cultura, el refugi antiaeri, excavat a la muntanya no és visitable perquè no ofereix garanties de seguretat. L'edifici de la República, en canvi, tindrà un ús compartit entre dependències municipals i centre cívic, i el pati, que s'ha obert a l'exterior amb la retirada de les tanques, es vol destinar als nens que juguen a pilota a la plaça.
Els Cinc d'Oros
En el cas de Barcelona, el canvi de nom es refereix a a l'encreuament entre l'avinguda Diagonal i el passeig de Gràcia, que va recuperar ahir la seva antiga i més popular denominació, la plaça del Cinc d'Oros. S'enterra així el nom de plaça Joan Carles 1, que denominava l'espai des dels anys 80 i que va substituir la plaça de la Victòria, com es coneixia l'encreuament durant el franquisme. El nom del Cinc d'Oros prové del malnom que els veïns de la zona van donar a la instal·lació d'una rotonda central i quatre illetes que la vorejaven, i que evocava la figura del cinc d'oros del joc de cartes. Fa just un any, en la commemoració de la proclamació de la República Catalana del 1931, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar la voluntat de recuperar la plaça del Cinc d'Oros “en memòria de la Barcelona republicana, popular i llibertària”.
Ahir es va descobrir una placa amb el nou nom dins dels actes de la Primavera Republicana. També han instal·lat, a davant del Palau Robert, uns panells informatius que expliquen l'origen del nom de la plaça i el seu vincle amb la República. L'acte, organitzat pel Comissionat de Programes de Memòria en col·laboració amb els districtes de l'Eixample i Gràcia, va incloure actuacions musicals i parlaments del tinent d'alcaldia Gerardo Pisarello; de l'alcalde de Santiago de Compostel·la, Martiño Noriega; de l'edil de Participació de l'Ajuntament de Badalona, Fàtima Taleb, i de la presidenta de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics, Maria Salvo. Pisarello va reclamar la necessitat de fer realitat la República, “evitant l'especulació, millorant barris i defensant l'escola pública”.
