Societat

Memòria històrica

Compromís per obrir noves fosses a Prats aquest estiu

El fet que diversos familiars situïn els seus desapareguts a l'entorn del Lluçanès i la bona voluntat de l'Ajuntament, claus en el procés

Es col·loca una làpida a la tomba dels soldats exhumats a Puigvistós el 2004

En el marc del programa local de recuperació de la memòria històrica que es fa a Prats de Lluçanès anomenat Anem de tard, la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García, va visitar la població lluçanesa. García va participar en la col·locació d'una làpida commemorativa en la tomba que acull les restes dels sis soldats encara sense identificar que es van extreure de la primera fossa oberta a Catalunya, la de Puigvistós, el 2004: “Avui dignifiquem unes persones que van creure en la justícia i en la llibertat”, va indicar García, que també va anunciar que la voluntat del govern és, en breu, identificar els sis cossos anònims que descansen al cementiri pradenc. A la fossa hi havia un setè cos, el de Claudi Arnó, que va poder ser retornat als seus familiars ja que aquests tenien constància i coneixement que ell, juntament amb més homes, havien estat assassinats en aquest punt.

Segona actuació

Carme García va explicar que a banda d'intentar identificar els sis cossos desenterrats el 2004, en els propers mesos s'obrirà una nova fossa a l'entorn de Prats: “Estem veient la possibilitat d'obrir noves fosses en el proper trimestre. Si no és al juny serà al juliol, i Prats és un lloc prioritari. Ho és per dos motius. Perquè hi ha famílies que ens venen a exposar que els seus familiars van desaparèixer en aquest punt, i perquè l'Ajuntament de Prats ha mostrat des del primer moment la clara voluntat que es facin exhumacions.”

A l'entorn de la població del Lluçanès, la memòria oral i també diversa documentació hi situa diferents batalles que podien haver comportat la mort d'uns 250 soldats republicans. Ara caldrà estudiar la documentació i la informació existent, fer les prospeccions necessàries i finalment obrir rases en algun punt de la coneguda com a carena de Sant Sebastià, on haurien ocorregut els macabres fets fa més de vuitanta anys: “L'obertura d'una nova fossa és una gran notícia per a Prats i sobretot per a aquelles persones que van tenir les últimes notícies dels seus familiars en aquesta zona”, va remarcar l'alcalde, Isaac Peraire. El programa d'identificació genètica engegat fa uns mesos juga un paper clau perquè les famílies puguin tancar ferides.

LA XIFRA

600
persones
ja s'han fet les proves per aportar material genètic i utilitzar-lo per intentar trobar els seus familiars.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

Pepita Perich rep el guardó al gironí de l'any dels Premis Generalitat

GIRONA

Reclamen a l’Escala que Catalunya reconegui el seu passat esclavista

l’EscaLA

Arxivada la investigació per la mort de 55 avis en una residència de Palau-Solità durant la pandèmia

Barcelona
MEDI AMBIENT

El Maresme busca consens pel litoral

Mataró
RELIGIÓ

La mediació de Mossos posa fi a 15 dies de resistència a l’Esperit Sant

Barcelona
societat

Reus inicia els tràmits per crear la nova funerària supramunicipal amb Salou, Vila-seca i Constantí

Reus
educació

El lleure educatiu alerta que l’ACA els limita les acampades

barcelona
SEQUERA

Girona entra en fase d’excepcionalitat i adapta mesures contra la sequera

GIRONA
societat

Activen la prealerta del pla Inuncat a les conques del Siurana i el Baix Ebre

Barcelona