Més gironines que gironins per primer cop des del 2001
L'1 de gener del 2017 hi havia 755.205 empadronats a la demarcació, un 0,22% més que el 2016
Dels 1.629 habitants que es guanyen, 1.165 són dones i 464, homes
Els últims anys hi havia més homes que dones pels estrangers
La població gironina torna a tenir més dones que homes setze anys després, un cop s'ha reduït el fenomen de la immigració. Les dades provisionals del padró l'1 de gener del 2017, fetes públiques ahir per l'INE, indiquen que l'any es va iniciar amb 755.205 empadronats, un 0,22% més que a l'inici del 2016 (753.576), i que l'increment poblacional ha estat més del doble entre les dones (0,31%) que entre els homes (0,12%). En xifres absolutes, dels 1.629 habitants que es van guanyar l'any passat, 1.165 van ser dones i 464, homes. Aquestes dades, sumades a les dels últims anys, han permès capgirar la situació que hi havia des del 2002 de més homes que dones –que mai s'havia donat ni al conjunt de Catalunya ni al de l'Estat, on sempre hi ha hagut més dones que homes–, i el 2017 va començar a Girona amb 391 dones més que homes (377.798 vs 377.407).
Evolució els últims anys
La xifra d'homes va superar la de dones a la demarcació el 2002 i va trencar una llarga època de domini femení. Els anys següents la població masculina va continuar disparant-se més que no pas la femenina fins a arribar a la màxima diferència el 2008 (12.668 homes més que dones). Entre el 2001 i el 2008 la població gironina va guanyar 82.949 homes i només 69.265 dones. A partir de llavors –coincidint amb l'inici de la crisi–, la tendència va canviar i la població va créixer més entre les dones que entre els homes. Així, del 2008 al 2012 la xifra de dones va pujar en 18.601 i la d'homes, en 11.162. El padró d'inicis del 2013 va marcar un altre punt d'inflexió, amb un estancament de la població, i després va començar una davallada de dos anys. Això va tenir també repercussió en les dades per sexes: del 2012 al 2015 el nombre d'homes es va reduir en 6.777 i el de dones, en només 2.413. Els dos últims anys la població ha tornat a augmentar i el creixement femení (1.680 persones) ha gairebé quadruplicat el masculí (471).
Els estrangers, la clau
El major nombre d'homes que de dones durant aquests anys ha vingut marcat per la població estrangera. Entre els ciutadans de nacionalitat espanyola sempre hi ha hagut més dones que homes. Per exemple, el 2008, en el moment de màxima diferència, hi havia 293.089 dones de nacionalitat espanyola vivint a Girona i 289.539 homes. En canvi, hi havia 66.509 dones de nacionalitat estrangera per 82.727 homes. Ha estat, doncs, pel descens del pes de la població estrangera que el nombre de dones ha tornat a superar el d'homes en el global. Actualment, segons el padró provisional del 2017, entre els gironins de nacionalitat espanyola hi ha 5.549 dones més que homes (310.176 vs 304.627) mentre que entre els de nacionalitat estrangera hi ha 5.158 homes més que dones (72.780 vs 67.622).
LES XIFRES
La mitjana d'edat més jove de Catalunya
La mitjana d'edat de la població gironina era l'1 de gener del 2017 de 41,8 anys, una xifra inferior tant al global català (42,5) com a l'espanyol (42,9). De fet, la mitjana d'edat gironina és la més jove de les quatre demarcacions catalanes –la de Tarragona és de 42,3; la de Barcelona, de 42,6, i la de Lleida, de 43– i una de les més joves de l'Estat, junt amb diverses províncies andaluses, les illes Balears i les Canàries. Les edats mitjanes més baixes són a Melilla (35,2) i Almeria (39,6), únics llocs per sota dels 40 anys. Al costat contrari, hi ha dues demarcacions espanyoles on la mitjana d'edat supera els 50 anys: Zamora (50,4) i Ourense (50,2).
Cal destacar que en la mitjana d'edat també hi ha diferències significatives tant per sexes com per nacionalitats. Així, a la demarcació de Girona la mitjana d'edat dels homes se situa en 40,7 i la de les dones, en 42,8. D'altra banda, la mitjana dels residents de nacionalitat estrangera és de només 34,8 anys mentre que la dels de nacionalitat espanyola és de 43,4.
Si es miren les xifres per edats quinquennals, el major pes de població recau en la població adulta: els habitants de 30 a 64 anys concentren el 50,56% de la població gironina. Tot i això, és remarcable l'augment de pes de la població de 65 anys i més, que ja suposa el 17,5% del total. Cinc anys enrere, per exemple, representava només el 16%. En números absoluts, la població de la tercera edat ha crescut en unes 10.000 persones a la demarcació: el 2012 eren 122.119 i ara en són 132.168.
Un 14% menys de població estrangera que cinc anys enrere
L.A
La demarcació de Girona tenia l'1 de gener del 2017 un total de 140.402 ciutadans de nacionalitat estrangera residint-hi, un 1,1% menys que un any abans (141.902) i un 13,9% menys que en fa cinc (163.068). La disminució de la població estrangera ve motivada no només per la marxa de molts immigrants arran de la crisi econòmica sinó també per l'important volum de nacionalitzacions que hi ha hagut. Actualment el pes de la població estrangera a Girona –què suposa respecte del total– és del 18,6%, gairebé tres punts menys que fa cinc anys (21,4%). El percentatge continua, però, molt per sobre de la mitjana catalana (13,8%) i encara més de l'espanyola (9,8%).
Mirant les dades per les principals nacionalitats residents a la demarcació, els estrangers de nacionalitats africanes (51.807) continuen superant per poc els europeus (51.737), igual que un any enrere. El 2012, els europeus eren més de 3.000 més que els africans. En tercer lloc se situen els de nacionalitats americanes, que són els que han experimentat un retrocés més elevat del 2012 al 2017 (-21,2%). En concret, sobretot cal destacar la forta davallada que hi ha hagut de la població colombiana (-43,9%), boliviana (-39,2%), argentina (-36,2%) i també brasilera (-30,4%). Més enllà del continent africà, dues comunitats europees també han caigut per sobre del 30%: l'alemanya (-39,3%) i la portuguesa (-35,4%).
Al costat contrari, són molt pocs però remarcables els casos en què hi ha hagut augments. Destaquen sobretot els hondurenys, que han augmentat un 21,9% (de 7.832 que eren el 2012 a 9.546 aquest any); els russos (+19,8%, de 4.947 a 5.925), i els ucraïnesos (+19,1%, de 3.288 a 3.916).
Malgrat aquests canvis, la comunitat més nombrosa a la demarcació de Girona continua sent la marroquina, amb 36.432 persones, xifra que suposa el 25,9% del total de la població estrangera. La segueix de molt lluny la romanesa, amb 13.952 (un 9,9% del total). Després se situen els residents de nacionalitat hondurenya (9.546, el 6,8% del total). També superen els 5.000 residents a les comarques gironines les comunitats gambiana (7.147, el 5,1% del total), francesa (6.508, el 4,6% del total) i russa (5.925, el 4,2% del total).
