Societat

Societat

El govern estudia modificar la llei de pobresa energètica

S'analitza posar un termini perquè els serveis socials hagin de respondre a les elèctriques sobre si una família és vulnerable

Es mantindrà l'obligació de les companyies de consultar abans de fer un tall

Es calcula que al voltant d'un 80% de les consultes que les empreses distribuïdores d'electricitat han fet als serveis socials per saber si una llar està en situació de vulnerabilitat abans de tallar-li el servei per impagament no tenen resposta. La llei 24/2015, contra la pobresa energètica, determina que si no hi ha resposta s'entén que és un cas de vulnerabilitat. Ara, quan s'ha prorrogat el termini perquè les distribuïdores firmin un conveni i assumeixin la meitat dels rebuts de les famílies sense recursos, el govern estudia eliminar aquest silenci administratiu positiu i donar un temps als serveis socials perquè hagin de resoldre si és un cas de pobresa o no.

Aquest silenci administratiu positiu és un dels punts de la llei que des del primer moment han aixecat més recels entre les distribuïdores de serveis bàsics, perquè consideren que s'hi poden colar casos d'impagament d'abonats que no siguin vulnerables. Segons fonts consultades per aquest diari, la reforma d'aquest punt –que és el 9.1 de la llei– podria desencallar l'objectiu, que és que les famílies realment vulnerables no pateixin pels subministraments perquè se'n fan càrrec al 50% l'administració i les elèctriques.

La reforma legal l'estan analitzant en un front comú els nou promotors del conveni únic contra la pobresa energètica que es va presentar el 19 de gener en un acte al Palau de la Generalitat presidit pel president, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. També hi havia representants de les quatre diputacions, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i de l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.

Administracions a l'una

Aquell dia es va visualitzar una unitat d'administracions i es va donar de temps fins a finals de març a les companyies per firmar el conveni i acordar l'establiment d'ajuts a fons perdut i grans descomptes contra la pobresa energètica. Pocs dies abans que s'acabés el termini, tant Endesa com Gas Natural Fenosa –que representen gairebé el 70% de la distribució elèctrica a Catalunya– van manifestar-se públicament a favor de continuar negociant, però per ara no hi ha res firmat.

És en aquest punt que es torna a buscar una acció conjunta entre govern, Ajuntament de Barcelona, diputacions, AMB i entitats municipalistes per modificar la llei 24/2015. Segons fonts de la negociació, es tractaria només de canviar el punt 9.1 mantenint el principi de precaució. Això vol dir que la comercialitzadora ha de continuar consultant serveis socials per saber si una família és vulnerable abans de fer un tall. El canvi, però, seria que els professionals dels serveis socials haurien d'elaborar un informe i respondre si ho és o no en un termini fixat, que podria ser d'entre dos i tres mesos.

Pel que fa a la tramitació de la reforma de la normativa, que hauria de passar pel govern, la idea amb què es treballa és tramitar-la per la via de lectura única, de manera que es pogués resoldre en un parell de mesos.

A partir d'una ILP

La llei 24/2015 va arribar al Parlament a partir d'una iniciativa legislativa popular (ILP) promoguda per l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i l'Observatori DESC. La portaveu de l'APE, Maria Campuzano, va explicar ahir que no estan a favor de cap reforma de la llei, tot i que estan disposats a escoltar.

LES DATES

23/07/15
s'aprova al Parlament
la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en habitatge i pobresa energètica.
19/01/17
govern i ens locals
presenten un conveni perquè les companyies paguin el 50% del deute de llars vulnerables.
31/03/17
les companyies
no han firmat el conveni contra la pobresa energètica i es prorroguen les negociacions.

Més de 200 denúncies per talls indeguts

Des de l'entrada en vigor de la llei 24/2015 l'Agència Catalana del Consum (ACC) ha rebut almenys 217 denúncies per talls indeguts, de les quals es van incoar 124 expedients. Són dades que va fer públiques l'ACC a mitjan febrer. En aquell moment, després de la investigació corresponent per comprovar si els talls de llum o gas s'havien adequat a la norma –bàsicament si s'havia respectat el principi de precaució, és a dir, si s'havien consultat els serveis socials per saber si es tractava d'una llar en situació vulnerable–, es van incoar 124 expedients. El nombre d'expedients resolts amb sanció són 98.

La mort el novembre passat d'una dona a Reus en un incendi provocat per una espelma, perquè li havien tallat la llum, va marcar un abans i un després. Entre les accions fetes, algunes acordades entre el Departament d'Empresa i Coneixement i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, hi ha una campanya d'inspeccions per revisar els talls de llum i gas i comprovar si s'havia complert la llei. Les entitats consideren important que l'administració sigui proactiva amb les inspeccions, més enllà de les denúncies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El conductor d’una furgoneta mor en sortir de la via a l’N-II a Bàscara

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Matí assolellat

Barcelona

L’escola concertada demana que la LEC sigui “inalterable” pel seu ampli consens

Barcelona

El CGPJ aconsella als jutges no buscar informació a internet sobre els casos que investiguen o jutgen

Barcelona

El PSC de Roda de Berà expulsa el número 3 de la llista del 26-M, investigat per abusos a una menor

Roda de Berà

Tracten per primera vegada un infant amb leucèmia amb la immunoteràpia CAR-T finançada per la sanitat pública

Esplugues de Llobregat

Batet defensa que la immersió lingüística és “el millor dels models” que es pot tenir

terrassa

Vilallonga, Borràs i Puig defensen la immersió lingüística com a model de “cohesió social”

barcelona

Els comuns celebren que el TC avali el règim lingüístic de la LEC i insisteixen en “blindar” la immersió a Catalunya

barcelona