Societat

El govern ultima la regulació de les llars de criança

El decret de la Generalitat fixarà els requisits de formació de les mares de dia i el màxim de nens que poden cuidar

També establirà el sistema de supervisió

A Anglaterra es diuen childminder, Tagesmütter a Alemanya i, a França, assistantes maternelles. A Catalunya, les professionals que cuiden a casa seva un grup reduït d'infants són les mares de dia . La diferència no només està en el nom, ja que a Europa aquesta alternativa a l'escola bressol està regulada. És a dir, que les normatives de cada país defineixen quin és el nivell formatiu que han de tenir les persones que fan aquesta feina, els mínims que han de garantir les instal·lacions i, tant o més important, quin sistema s'estableix per supervisar-ho. Després d'anys de lluita, el govern està a punt d'atendre la reclamació del sector i posar fi al buit legal que fins ara ha existit a Catalunya (i la major part de l'Estat espanyol). S'espera que la normativa estigui aprovada abans que comenci el nou curs escolar, al mes de setembre.

El nom tècnic que el decret de la Generalitat que ja està en fase d'esborrany fa servir per parlar d'aquesta activitat és “serveis de criança a la llar per a la petita infància”. Regular aquests serveis proporcionarà “un paraigua legal als treballadors i seguretat als pares i als nens”, argumenta Roser Galí, directora general de Famílies de la Generalitat. Un cop estigui aprovada la normativa, les professionals de la criança –la presència d'homes és testimonial–, les mares de dia, s'inscriuran al registre del Departament de Famílies i l'activitat serà sotmesa als controls dels cossos d'inspecció de la conselleria.

Sector autoregulat

La setmana passada, representants del Departament de Famílies del govern van visitar dues llars de criança de Navarra, on fa deu anys que l'activitat està legislada, per comprovar in situ un model d'èxit, aprendre dels seus encerts –i també errors– i perfilar els últims detalls de la regulació catalana. Per caminar en la direcció correcta, fa molt temps, però, que Galí i el seu equip estan en contacte amb les autoritats navarreses i també amb l'associació Llars de Criança , creada l'any 2012 per agrupar les mares de dia de Catalunya i autoregular-se. Haver fet una carrera relacionada amb el món dels infants (com ara magisteri i pedagogia) o els estudis de tècnic en educació infantil és un dels requisits que Llars de Criança exigeix a les seves sòcies, així com estar al dia en pedagogies vives, tenir una assegurança de responsabilitat civil i haver fet cursets de primers auxilis i manipulació d'aliments. També demana que les cases compleixin diverses mesures de seguretat i higiene.

Segons Llars de Criança, cada mare de dia pot atendre quatre nens, cinc si els infants tenen més de 2 anys i la professional, prou experiència. El govern està acabant de perfilar la ràtio que establirà –perquè pot variar en funció de qüestions com ara si un nen té necessitats especials– però té clar que es demanarà una formació específica –donant unes quantes opcions– i fixarà uns mínims que han de complir les instal·lacions per garantir que les criatures hi puguin estar bé i segures.

El decret també parlarà de la necessitat que la mare de dia hagi fet cursos de primers auxilis i manipulació d'aliments, tot i que la recomanació és que les llars de criança continuïn amb el sistema actual, que és que són els pares els que porten el menjar de cada nen i com a màxim s'ha d'escalfar. Com indica Galí, aquest és un dels punts que no marcarà la normativa, sinó que ha de quedar reflectit en el contracte privat entre les famílies i la cuidadora.

El que sí que exigirà explícitament la regulació és que es garanteixi un projecte pedagògic “solvent”. Les pedagogies vives i noms com Pikler, Waldorf, Montessori, Reggio Emilia i Wild sustenten el projecte de la majoria de mares de dia. Això significa que es basen en el joc i el moviment lliure i el respecte al ritme de cada infant. Tots aquests punts –o els que decideixin les parts– són els que hauran de formar part del contracte entre la família i el cuidador o cuidadora. “No decidirem nosaltres quin és el model pedagògic que ha de seguir la mare de dia però sí que exigirem que hi hagi un projecte, que quedi ben explicat, que sigui sòlid i que les famílies el coneguin”, indica la directora general de Famílies.

Segons les dades del Departament, el sistema públic dona cobertura al 100% dels nens de 3 a 6 anys però només al 50% dels infants de 0 a 3 anys. Aquest gap és una de les raons que explica l'auge de les mares de dia, així com uns pares cada cop més interessats per les pedagogies alternatives i que cada vegada necessiten més eines per conciliar la vida familiar i laboral (els horaris de la majoria de mares de dia són molt flexibles).

Directori de recursos

El govern no només regularà el sector perquè creu que és imprescindible donar-li cobertura jurídica, sinó que el promocionarà precisament perquè creu que és una molt bona eina per a la conciliació. Imitar Escòcia i crear un directori de mares de dia perquè sigui fàcil localitzar-les és una de les opcions que es planteja per impulsar-lo. El que no té en ment és subvencionar-lo. Segons la secretària de Famílies, les mares de dia poden ser una molt bona alternativa en pobles on no hi ha escola bressol però, en tot cas, contractar directament el servei o donar una beca als infants per rebaixar-ne el preu hauria de ser decisió dels ajuntaments. “En llocs petits es donen ajudes per al menjador o per al transport perquè els nens han d'anar d'un poble a un altre, però l'Ajuntament hauria de fer números i veure si li surt més a compte destinar-los a les llars de criança”, reflexiona Roser Galí.

“I encara que els números no surtin –remata–, potser hauria de donar igualment suport a aquesta alternativa, ja que és molt millor que els nens es quedin al poble i no que a les set del matí i en ple hivern vagin tant amunt i avall.”

LA FRASE

La normativa exigirà que darrere del servei de criança hi hagi un projecte pedagògic solvent
Roser Galí
directora general de famílies

Col·laboració amb el món local

Sant Feliu de Guíxols és l'única població de Catalunya que, durant un temps, va impulsar centres per a la primera infància integrals, on a part del servei de bressol hi havia un espai familiar i un servei d'intermediació entre famílies i mares de dia. Ho explica l'analista de polítiques públiques Jaume Blasco, que hi afegeix que, sense el component de la mare de dia, la idea que les llars d'infants no siguin només una escola bressol sinó “centres territorials de la primera infància” és el model que han desenvolupat les Illes Balears.

Barcelona també està immersa en procés de repensar el model per atendre la petita infància i actualitzar els serveis socioeducatius de la ciutat adreçats als més petits. S'ha creat una comissió específica sobre les mares de dia, tot i que encara és d'hora per avançar com es donarà suport a l'activitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Punt d’Atenció a la Diversitat Sexual de Reus ha rebut 3 consultes des del 17 de maig

Es va posar en marxa al Casal de les Dones coincidint amb el Dia Internacional contra l’homofòbia

Reus
 

Es completen les millores a la depuradora de Vallbona d’Anoia que han d’acabar amb els sorolls i males olors

Igualada
 

Sònia Farré (En Comú Podem) i Quim Arrufat (CUP) conversen sobre el Referèndum a Igualada

Igualada
 

La guerra dels comerciants

Igualada
 

Ofensiva de Mataró per tenir a ratlla els bordells

mataró
 

Dilluns negre al Prat per les cues al control de seguretat

barcelona
 
La vida social

Superlópez aterra a Esponellà

Esponellà
 

Omella deixa sense parròquia el capellà ultra de l’Hospitalet

Barcelona
 
SOCIETAT

El Parlament balear prohibeix maltractar i matar els toros