Societat

ciència

De Girona a l'Antàrtida

La constructora gironina Arcadi Pla finalitza el projecte d'adequació de la base científica Juan Carlos I, a l'Antàrtida

Les obres, que han durat dues campanyes, han suposat un gran desafiament logístic per a l'empresa

El material trigava al voltant de 37 dies a arribar al destí

Més de 13.000 quilòmetres de distància separen Girona de l'illa Livingston, que és a les illes Shetland del Sud, a l'Antàrtida occidental. Només s'hi pot arribar en vaixell i, per fer-ho, cal passar el pas de Drake, conegut com la zona més tempestuosa del planeta, on no és estrany trobar vents de més de 100 km/h i onades de més de 10 metres d'alçària. Arribar-hi no és fàcil; només es pot fer amb un vaixell que ha de fondejar a l'abadia i, d'allà, traslladar-se a terra, amb barques més petites. L'aeroport més proper –a l'estil del d'Empuriabrava– és a la base xilena de Frei, en una altra illa situada a vuit hores en vaixell.

D'aquí, de la llunyana illa Livingston, i més concretament de la base antàrtica Juan Carlos I, acaba de tornar l'empresa constructora gironina Arcadi Pla SA després de finalitzar l'obra més singular que ha fet mai: l'adequació dels mòduls de la base del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) perquè els científics s'hi puguin instal·lar per treballar en aquest entorn hostil.

El repte era gran: un lloc remot, un termini per a l'execució de l'obra molt limitat a causa de factors climàtics –només s'hi pot treballar durant l'estiu austral– i la dependència dels serveis de transport, amb les dificultats que això comportava per disposar del material necessari. Tot plegat requeria una planificació molt important per tirar endavant el projecte amb èxit, explica Albert Abad, el gerent d'Arcadi Pla. I això incloïa tenir fins a l'últim cargol necessari, així com assegurar els horaris de sortida dels contenidors amb el material des de l'Estat espanyol per coordinar els diversos trajectes de vaixells per arribar al destí. En total, l'empresa gironina va haver de supervisar quatre viatges de material: tres durant la primera campanya –duta a terme entre el desembre del 2015 i l'abril del 2016– i un de posterior, durant la segona campanya –del desembre del 2016 al 30 de març del 2017–. Els contenidors amb el material trigaven aproximadament 37 dies a arribar al lloc de destí. En dues ocasions, el material va sortir del port de Vigo per arribar a l'Antàrtida passant per punta Arenas (Xile), a 1.300 quilòmetres de la base Juan Carlos I. Les altres dues expedicions van sortir des del port de València i van arribar a l'Antàrtida via Ushuaia (Terra del Foc) –a 900 quilòmetres de la base– i passant per Buenos Aires. Des de punta Arenas i Ushuaia, els contenidors van viatjar fins a l'Antàrtida amb el vaixell oceanogràfic del CSIC, Sarmiento de Gamboa, que, per les restriccions mediambientals, estava obligat a fondejar a l'abadia i, d'allà, amb una barcassa es portava el material a terra i amb un bot pneumàtic, la gent.

A banda de planificar el transport, però, també va caldre estudiar el perfil de cada persona que aniria a treballar a l'illa per treure'n el màxim rendiment, ja que la rotació de personal no era viable. Així, es van contractar treballadors polivalents procedents de diversos indrets de l'Estat capaços de fer tasques diferents.

Quan el 14 de desembre del 2015 la trentena de treballadors d'Arcadi Pla van arribar per primer cop a l'illa de Livingston, només hi havia les carcasses i els fonaments de deu mòduls de la base científica espanyola que s'havia iniciat fa vuit anys i que havia quedat a mig construir.

Durant els set mesos i mig que han durat les obres, l'UTE formada per Arcadi Pla i una empresa valenciana hi han fet tota la resta: aïllaments, paviments i revestiments, obertures, instal·lacions, mobiliari, instal·lacions exteriors, escales interiors i exteriors, muntatge dels mobles del laboratori i les instal·lacions, depuració d'aigua, captació d'aigua potable d'un llac glaçat a un quilòmetre de distància i instal·lació d'una mànega de 400 metres especial per a hidrocarburs que permetin fer funcionar els grups electrògens de la base i la posada en marxa d'aquests grups. Allà tot funciona amb gasoil.

“Ho hem deixat tot preparat perquè l'any que ve els científics hi puguin dormir des de la primera nit”, explica David Garcia, el cap d'obra d'Arcadi Pla a l'Antàrtida, que fa poc ha tornat a Girona. Ara, només queda esperar que hi arribi l'estiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia