religions
El papa nomena cardenal el bisbe Omella de Barcelona
Tan sols fa un any i mig que l'havia posat a l'arquebisbat de la capital catalana
Francesc respon així a la conservadora CEE i dona suport al document dels bisbes catalans
El papa Francesc ha fet cardenal el bisbe de Barcelona Joan Josep Omella tan sols un any i mig després de ser nomenat en substitució de Lluís Martínez Sistach i un mes després que aquest hagi fet 80 anys i hagi deixat de ser cardenal elector.
El papa va anunciar ahir durant la pregària del Regina caeli el nomenament de cinc cardenals nous, amb els quals vol reformar el col·legi cardenalici per poder impulsar les seves reformes. Els nous cardenals tindran dret a vot en el proper conclave. Entre els quals, a banda d'Omella, hi ha l'actual bisbe auxiliar de San Salvador, al Salvador, Gregorio Rosa Chávez, proper a la teologia de l'alliberament i que va ser mà dreta de l'assassinat Óscar Romero. Tota una declaració de principis.
Tot i que se sabia que tard o d'hora Omella seria cardenal, entre altres coses perquè Barcelona és seu cardenalícia, la rapidesa del nomenament ha estat interpretada com una resposta contundent de Francesc a la Conferència Episcopal Espanyola.
Bufetada a la CEE
La CEE va escollir el mes de març passat la nova cúpula i, en una decisió que es va interpretar com un desafiament directe al papa, va tornar a elegir els bisbes més conservadors. A la direcció de la CEE, no hi van ser posats ni Omella ni el cardenal de Madrid, Carlos Osoro, dels considerats més oberts i progressistes i amb qui Francesc té posada l'esperança per renovar l'Església estatal.
Però el ràpid nomenament de Joan Josep Omella com a cardenal es pot llegir també en clau catalana. Fa tan sols una setmana que els bisbes catalans van firmar un document en què, seguint les passes d'Arrels cristianes de Catalunya, es van posar al costat del poble de Catalunya, van reivindicar que el poble sigui escoltat “en les seves legítimes aspiracions” i van recordar que Catalunya té una personalitat, una llengua i una cultura pròpies.
El document, que tot i ser molt prudent va caure com una galleda d'aigua freda a Madrid, i també va molestar i molt el sector més ultraconservador del clergat català, no ha estat un impediment perquè el papa elevi a cardenal un dels signants, potser el més important en l'àmbit institucional. “S'ha d'interpretar com una mostra que el papa dona suport a aquest tarannà dialogant de l'Església catalana i que està d'acord que s'ha d'escoltar el poble en les seves legítimes aspiracions”, va dir ahir Josep Torrens, d'Església Plural i de Cristians per la Independència.
Dimecres era a Roma
Omella tot just dimecres passat era a Roma en una reunió de la Congregació dels Bisbes. Des de Catalunya, que fa mesos que s'espera el nomenament de bisbes auxiliars, es va interpretar que l'elecció ja estava feta i que es comunicaria aviat. El que es va comunicar a Omella, però, va ser que seria cardenal, tot i que, com que el papa farà la cerimònia el dia 28 de juny, ahir l'anunci va causar sorpresa, fins i tot a ell, que era a l'Hospitalet.
El cas dels bisbes auxiliars, però, és a tocar. A Barcelona, la diòcesi més complicada del país, Omella necessita ajuda i fa temps que està reclamant no un, sinó dos bisbes auxiliars. L'actual bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, viu a cavall de Barcelona i Palma, que encara no té bisbe oficial i on el menorquí fa d'administrador. Si Taltavull quedarà destinat definitivament a Mallorca o no és una altra de les incògnites que hi ha damunt la taula. Aquest bisbe, molt estimat a Barcelona, té un tarannà progressista i dialogant i és molt proper a la gent, un pastor, com vol el papa. Però justament no agrada a un dels cardenals més ultraconservadors de l'Estat, Antonio Cañizares, de València, l'arquebisbe metropolità de què depèn la diòcesi de Mallorca.
Tornant als nous cardenals, cal recordar que l'auxiliar de San Salvador passarà al davant del seu titular, José Luis Escobar Alas, que continuarà sent arquebisbe. Fins avui no hi havia precedents d'un cas així.
