El tribunal denega l’acusació del consorci contra Osàcar
Els magistrats impedeixen a l’advocat de la Generalitat modificar les seves conclusions amb l’argument que el tràmit ja ha vençut
Jordi i Gemma Montull fan notori el seu pacte amb la fiscalia
La política i la justícia no tenen res a veure i sovint van per camins diferents, i ahir va quedar demostrat una vegada més en el judici sobre l’espoli del Palau de la Música. El tribunal que dirigeix la vista, presidit per la magistrada Montserrat Comas d’Argemí, va denegar a l’advocat de la Generalitat representant del Consorci del Palau poder modificar els seu escrit de conclusions per acusar formalment l’extresorer de CDC Daniel Osàcar i els dos exalts càrrecs de Ferrovial, Pedro Buenaventura i Juan Elízaga, pel presumpte cas de comissions il·legals. L’argument esgrimit pel tribunal és ben simple: el consorci ja va tenir el seu moment processal oportú per modificar les conclusions, el passat 17 de maig, i la llei no permet “tornar enrere”.
El consorci va presentar el seu nou escrit d’acusació dimecres passat, l’endemà que el patronat de la institució aprovés per 5 vots a 4 modificar les conclusions per reclamar la responsabilitat penal a CDC. En aquest document, el lletrat feia notar que poques hores després de presentar el primer escrit de conclusions, el mateix dia 17, el Parlament de Catalunya va votar a favor de demanar al govern que instés l’acusació contra Osàcar i que aquesta petició va ser atesa finalment pel patronat del consorci, decisió en la qual va tenir un paper rellevant l’abstenció dels representants de la Generalitat.
L’advocat del consorci va advertir ahir al tribunal que actuava “en estricte compliment dels acords del patronat” i sense aportar arguments jurídics per sostenir la seva petició, ni jurisprudència, va demanar simplement que se li permetés presentar la modificació. L’advocat no va poder apel·lar a casos judicials anteriors perquè, de fet, no consta que hi hagi cap precedent en cap judici penal que després de presentar l’escrit acusador com a definitiu s’hagi permès modificar-lo.
La pretensió del consorci va topar amb l’oposició del tribunal i amb la de la pràctica totalitat de les parts personades en el procés. Només l’advocat de l’acusació popular, Àlex Solà, representant els veïns, s’hi va mostrar favorable amb l’argument que el tràmit de les conclusions no s’havia clos perquè quedaven encara les de la defensa.
El fiscal Emili Sánchez Ulled també es va definir en contra de permetre actuar l’acusació del consorci. “Coneixent i respectant el debat polític que s’ha produït a l’entorn d’aquest tema, no sembla procedent el que es demana”, va dir el representant del ministeri públic. Tot i això, Sánchez Ulled va deixar oberta la porta perquè en l’últim tràmit del judici, el de la lectura dels informes, l’advocat del consorci pugui “manifestar” la seva intenció.
Forma contra política
Més taxatiu va ser l’advocat defensor de Daniel Osácar, Xavier Melero, que va lloar: “La forma ens protegeix dels buròcrates i la política”, en el sentit que la llei deixa clar que el temps per presentar noves acusacions ja havia passat, sigui quin sigui el debat polític organitzat al Parlament i més enllà de la picabaralla entre l’Ajuntament i la Generalitat. “Amb tot el respecte pel Parlament, el tribunal no ha d’estar al cas de possibles canvis per criteris polítics”, va dir.
En la sessió d’ahir les defenses també van presentar els seus escrits definitius destacant els de Jordi i Gemma Montull, que van evidenciar el pacte amb la fiscalia. El seu advocat, Jorge Navarro, va explicar que mostraven la “conformitat” amb l’acusació del fiscal i només difereix el seu escrit en la petició de pena, ja que s’hi demana que no arribi a un any de presó per a cap d’ells.
Per la seva part, l’advocat de Millet demana que el seu client se’l condemni a dos anys de presó.
LES FRASES
L’obligada necessitat de no posar en risc el procés
El judici pel cas Palau té una sort: la persona que el dirigeix des del tribunal, la magistrada Montserrat Comas d’Argemí. No és fàcil organitzar una vista oral amb tants acusats i tants advocats, amb una causa molt voluminosa que obliga a quadrar una agenda que en alguns moments ha semblat un sudoku. I Comas ho ha fet bé i, fins avui, la vista s’ha desenvolupat amb molta diligència.
L’actuació, ahir, de Comas va demostrar, una vegada més, la seva mà esquerra per sortir airosa de situacions complicades, i amb la decisió de no acceptar la nova acusació del consorci no va fer altra cosa que evitar que en un futur recurs alguna instància judicial superior decretés la nul·litat del procés per haver acceptat aquest tràmit fora de temps.
Comas va recórrer a la pedagogia per il·lustrar els assistents a la sala i va recordar alguna cosa que el gran públic potser no sap perquè les pel·lícules americanes distorsionen la realitat. “En aquest punt del procés no podríem acceptar un nou testimoni, perquè el moment de proposar-los és un altre; doncs tampoc es pot formalitzar ara un nou escrit acusador”, va explicar la magistrada.