Medi ambient
Exploradors dormilegues
Un estudi del Creaf conclou que els lirons del Montnegre combaten la fragmentació del seu hàbitat amb ventrades en què predominen els mascles
Són els encarregats d’aventurar-se a descobrir nous indrets on establir-se
Que als lirons els agrada dormir ho sap tothom. De fet, tenen una longevitat superior a la d’altres rosegadors –viuen uns nou anys– precisament gràcies a les llargues hibernacions. Són animals nocturns que es prenen la vida amb calma –triguen vint dies a obrir els ulls després de néixer– i s’adapten prou bé al seu entorn. Al centre d’Europa, per exemple, en anys de bonança de recursos solen tenir diferents ventrades, mentre que si les coses van mal dades poden reprimir el seu instint reproductiu fins a una millor ocasió. Ara, científics del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) han descobert, amb la col·laboració i del Museu de Ciències Naturals de Granollers, el que aparenta ser un nou fenomen d’adaptació al seu hàbitat especialment curiós i insòlit.
L’explotació forestal i una gestió inadequada dels boscos caducifolis està dificultant que el liró gris (Glis glis) trobi cavitats naturals disponibles per fer el niu, requisit indispensable perquè aquesta espècie pugui dormir i reproduir-se. A més, la fragmentació dels boscos està deixant aïllades les poblacions de liró d’algunes serralades, com la del Montnegre. Aquest escenari està induint també, i aquí arriba la novetat, que els lirons que han quedat aïllats pareixin més mascles que femelles, segons han descobert els científics del Creaf. En un estudi publicat a la revista Animal Biology indiquen que l’índex de naixement de mascles és un 10% més alt en aquesta zona que al Montseny, on no hi ha tants problemes per niar i creuar-se amb altres poblacions.
“Aquesta tàctica podria ajudar els lirons a sobreviure, ja que els mascles són el sexe dispersiu, els exploradors que poden arribar a hàbitats més favorables o trobar noves femelles, i així evitar efectes negatius com la consanguinitat que s’està donant al Montnegre pel poc intercanvi d’individus entre poblacions”, explica la investigadora del Creaf i professora de la UAB Mariona Ferrándiz.
Com un rellotge
“Hem comprovat que si un hàbitat permet connexions amb altres poblacions, com al Montseny, els lirons tenen les ventrades amb un equilibri de femelles i mascles. En canvi, quan la població no té cap connexió amb altres lirons i l’ecosistema està perjudicat, com el cas del Montnegre, intenten solucionar-ho amb aquesta diferència en el sexe de les cries”, hi afegeix l’autora de l’estudi, que recorda que als boscos catalans les ventrades arriben de manera infal·lible cada any, independentment del clima o dels aliments disponibles.
Sigui com sigui, els especialistes en aquests rosegadors no són especialment optimistes sobre l’èxit d’aquesta mesura: “No creiem que l’estratègia els sigui útil. Encara que tinguin més exploradors, al seu voltant hi predomina bosc mediterrani, àrid i desfavorable per als seus caus, i l’autopista AP-7 que els separa del Montseny. De fet, a les poblacions adultes hi ha la mateixa proporció dels dos sexes i, per tant, els lirons mascle extres probablement moren en l’intent.”
