Societat

Societat

La Model, punt i final

Al juny la Generalitat haurà buidat completament la presó situada al cor de l’Eixample després d’un enrevessat sistema de trasllats de presos. Els veïns, després de dècades de reivindicacions, esperen que ara la reordenació de l’espai no es dilati en el temps

La Model es pot tancar ara perquè el descens del nombre de presos ha fet possible recol·locar els interns
La presó Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, es converteix en el nou centre de preventius de l’àrea de Barcelona
Un dels últims directors recorda el delicat moment d’haver d’ordenar col·locar un sisè llit a les cel·les

“Fins que no vegi les excavadores tirant a terra els murs, no m’ho acabaré de creure”, diu la Paqui, mestressa d’un comerç del barri de l’esquerra de l’Eixample de Barcelona. El sentiment d’incredulitat és compartit per molts veïns, però aquesta vegada sí, aquesta vegada va de debò i la presó més antiga de Catalunya, amb 113 anys d’història, arriba per fi al seu punt i final.

Mentre passejo pel seu perímetre recordo la part de la meva infància que vaig viure en un pis de l’Eixample, dos carrers més avall. Molt a prop hi havia la meva escola, l’Academia Modelo. No érem els fills dels presos, però hi havia gent que s’ho pensava i això ens feia enfadar. Per a les criatures del final del franquisme, la presó era més sinònim de pobresa i marginalitat que no pas de repressió política. La Model era una vorera que s’havia d’evitar, un lloc lligat a les converses en veu baixa dels adults. I ens feien por les seves parets brutes i immenses.

Ara les parets del mur continuen brutes i escrostonades, però ja no semblen tan amenaçadores com a començament dels anys setanta. Han passat quaranta anys i no sóc l’única que recorda aquella època en blanc i negre. “De petits jugàvem als carrers del voltant del mur amb les bicicletes i les pilotes. Recordo la vorera on seia en Xirinacs i les cues de patriarques gitanos que venien a visitar algun familiar pres. La veritat és que viure al costat de la presó no m’ha suposat cap problema, però ja és hora que la tanquin, està molt malament”, explica l’Albert, un veí de 60 anys. “El més important és que ara facin coses per al barri, que prou falta que fa”, afegeix la Pilar, de 84 anys. La dona ha viscut tota la vida veient la presó, que és un element més del seu paisatge vital. “I fa 30 anys que sento dir que la trauran”, afegeix.

trasllat en dòmino

La Model es pot tancar ara, després de tants anys d’espera, perquè el descens de la criminalitat i del nombre de presos ha fet possible posar en marxa un complex sistema de trasllats a altres centres. Així, quedarà buida el mes de juny, tot i que encara no està enllestida –ni tan sols començada– la nova presó de la Zona Franca, que és on en teoria s’ha de fer la nova presó de preventius de Barcelona.

Mentrestant, els presos preventius aniran a Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires. Però es tracta d’un trasllat en dòmino: primer s’ha de buidar aquesta presó i els interns que hi ha, que són penats, hauran d’anar a complir condemna a altres centres: alguns aniran allà mateix, a Brians 2, i altres es distribuiran per la resta del territori català tenint en compte el seu domicili i arrelament. Per tant, abans que es moguin els interns de la Model ja ho hauran fet els de Brians 1, excepte el mòdul de dones actual, que es quedarà allà mateix. No aniran a Brians, en canvi, els presos del Centre Obert 1, un centre que tot i compartir instal·lacions amb la Model és independent. Aquests es reubicaran a la Trinitat Vella, on ara hi ha el Centre Obert 2, precisament una altra de les presons urbanes que, juntament amb la de dones de Wad-ras, s’ha de tancar la pròxima dècada. Paral·lelament, els pocs penats que encara hi ha a la Model també es repartiran en altres centres, tenint en compte, com en el cas dels de Brians 1, el seu arrelament territorial.

noves places

Amb la fi de la Model la resta de presons augmentaran la seva ocupació d’un 5,5% de mitjana i es passarà temporalment del 67,4% al 72,9%. Però com que està previst que s’obrin nous mòduls que ara estan tancats, al final el nivell d’ocupació es quedarà aproximadament allà mateix, segons explica el subdirector general de Centres i Gestió Penitenciària del Departament de Justícia, Pedro Domínguez. En definitiva, allò que comporta el tancament el centre barceloní és una reordenació molt més àmplia de tot el sistema penitenciari, un fet lògic tenint en compte que hi ha centres, com la presó Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), que ara no arriba al 40% de la seva capacitat.

Ara bé, una de les conseqüències immediates pot ser que presos que ara poden estar en cel·les per a ells sols s’hagin d’adaptar a compartir espai. “Tots els centres que tenim nous funcionen amb cel·les pensades per a dues persones i és cert que en alguns centres que tenen una ocupació baixa hi ha interns que estan sols, però això és una situació que no es pot garantir ara, ni es podia garantir abans del tancament de la Model”, explica Domínguez.

Una altre dels efectes del tancament és que els presos preventius deixen la seva ubicació privilegiada al centre de Barcelona. “És un procés molt complicat que afecta molts operadors i hem d’atendre sensibilitats diferents”, reconeix Domínguez, mentre recorda que Brians 1 és una presó que ja està en funcionament i disposa d’una línia d’autobusos regulars. “Estarem alerta per veure si aquests mitjans són suficients. A més incrementarem els ajuts econòmics a les famílies que s’han de desplaçar i que no disposen de recursos. Ho fèiem amb els interns penats i ara ho continuarem fent amb els preventius”, afegeix. Domínguez, que ha desenvolupat bona part de la seva tasca professional a la Model i va ser-ne director entre el 2002 i el 2004, recorda les seves experiències amb un somriure: “Hi vaig aprendre moltíssim, sobretot de la solidaritat, la implicació i la professionalitat dels treballadors del centre, que permetien aprofitar al màxim tots els recursos.”

Parla de la presó com un exemple de convivència multicultural –”quan vaig marxar hi havia uns 2.000 interns de diferents països”– i recorda els bons moments viscuts en representacions teatrals i concerts. I la decisió més difícil: haver d’ordenar la instal·lació del sisè llit en cel·les on ja hi havia cinc presos. Moments i experiències, milers, que quedaran com un eco en l’espai buit de la Model. La vella presó que, com l’antic escorxador o la reconvertida plaça de toros de les Arenes, han estat elements clau del paisatge del barri de l’esquerra de l’Eixample.

LES XIFRES

780
Els interns de la presó Model que s’hauran de traslladar
513
Els treballadors que aniran a altres centres

113 anys d’història

La Model es va inaugurar el 1904 en uns terrenys que llavors quedaven fora de la trama urbana de Barcelona. Amb el temps, però, el centre penitenciari va quedar encerclat pels edificis de l’Eixample, amb els problemes de seguretat que això comportava. Els veïns més grans encara recorden com la Guàrdia Civil portava els detinguts i els feia entrar a la presó directament des de la vorera del carrer, augmentant el risc de fuga. De fet, alguns recorden un tiroteig produït enmig del carrer en un d’aquests intents de fuga i que va acabar amb una bala incrustada a la paret d’un menjador particular.

Facilitats per a la reinserció

Tal i com explica Pedro Domínguez, el guany fonamental que s’aconseguirà amb el tancament de la Model serà que pràcticament el 100% dels interns catalans estaran vivint en centres amb unes condicions de dignitat fora de dubtes. “Actualment tenim un model penitenciari basat en la intervenció i l’acompanyament dels presos en el seu procés de reinserció. I això és molt més senzill fer-ho en instal·lacions que estan pensades i dissenyades amb aquesta modalitat. I la Model ja fa temps que se’ns havia quedat completament obsoleta”, afegeix el responsable del Departament de Justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Serren de matinada el pal on onejava una estelada a Palamós i s’emporten la bandera

Palamós

L'USPAC exigeix a la DGAIA que posi fi a la falta d’espais per als menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya

Barcelona

Ensenyament assumirà la gestió dels menjadors escolars però delegarà la contractació a direccions o consells comarcals

barcelona

Un mes a la presó després que l’identifiquessin en una roda de reconeixement en la que feia de figurant

Girona

El CatSalut nomena Divina Farreny gerent de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i Aran

Lleida

Un motorista mor a Malgrat de Mar després de caure a la via

Barcelona
societat

Toni Albà presenta avui el mini musical paral·lel a la Mercè

BARCELONA

El Suprem espanyol estableix que un tocament no consentit és abús sexual

madrid
DANI ANDREU
FUNDADOR DE L’ASSOCIACIÓ GUEOPIC

“Vaig crear una aplicació per comunicar-me amb el meu fill”

Molins de Rei