L’últim captiu, una mirada captiva

Seria difícil trobar un espai tan carregat d’humanitat com un centre de reclusió d’homes. Si a més a més el penitenciari en qüestió és un edifici centenari, de parets rònegues, murs descalçats i cel·les exigides fins a la sacietat pel pas incessant de reclusos durant anys i anys, el rastre que deixa la condició humana en forma d’efluvis són presents a pertot, en alguns llocs de forma subtil, quasi imperceptible, en altres de manera intensa, penetrant, i si l’olor no és pestilent és perquè el desinfectant de torn, abocat a litres, s’imposa amb voluntat exterminadora.

A les 12 del migdia d’ahir a la presó Model de Barcelona ja no hi quedava cap intern després que el segon grup dels últims 24 –homes de plena confiança del sistema penitenciari–abandonés el recinte dins d’un espectacular autocar policial i enmig d’un encara més espectacular desplegament de Mossos al carrer Entença. Cap reclús, totes les cel·les buides, però una presència d’espai viscut arrapada a qualsevol racó del recinte; en l’aire –ahir menys viciat, més respirable que de costum– però també a les parets perquè els homes han marxat, però les pors, les frustracions i també els somnis que han tingut s’han quedat allí dins.

La Model és com un immens grafit amb les parets plenes d’inscripcions de noms dels que hi han estat tancats, dates de condemna, promeses, malediccions, precs, renecs... I encara més, ahir en un dels murs escrostonats d’una cel·la de la quarta galeria, repintat de blanc infinites vegades, hi quedaven com a penyora els retrats de tres dones, imatges extretes d’alguna revista i penjades allí perquè és molt millor somiar en uns ulls que mai tindràs que no trobar-te amb la realitat de la soledat i de la calç que et colga i t’ofega cada dia.

Dels tres retrats en destaca un, d’una dona jove de cabellera prominent i rossa cenyida al front amb una cinta de ratlles que li dona un cert aire feréstec, celles perfectament retallades, llavis de carn, ulls ametllats, mirada un punt felina.

Qui fos que va penjar-hi el retrat, en marxar de la Model no va pensar a emportar-se la foto, i allí continua captiva dins la cel·la. L’últim reclús de la presó d’homes de Barcelona no és un home, són uns ulls de dona.