Societat

Societat

Cinquanta anys de la desaparició de la verge de Núria

L’èxode de la Núria

Aquest juliol es compleixen 50 anys de la desaparició de la imatge, un acte antifranquista i de reivindicació de l’Església catalana

Els fets van passar dies abans de la coronació

Dia 8 de juliol a la nit i 9 de juliol a la matinada del 1967. La vall de Núria comença el dia amb aparent normalitat. La tranquil·litat de la vall, però, es trenca quan algú s’adona que la imatge romànica de la verge no és al seu cambril, cinc dies abans de la seva coronació canònica. Robatori o alliberament? Per les autoritats franquistes del moment, va ser un robatori sacríleg. Però res més lluny d’això. Va ser un acte antifranquista i una reivindicació d’un moviment catòlic –Volem Bisbes Catalans– que defensava una Església catalana i moderna, més d’acord amb els postulats de l’aleshores flamant segon concili del Vaticà.

L’escenari era ideal per a aquests sectors, ja que el règim havia programat uns actes amb la pompa i la circumstància característiques. De fet, es van celebrar però amb una rèplica de guix de la imatge i amb personalitats com el ministre de Justícia, Antonio María de Oriol Urquijo, i el bisbe de Barcelona Marcelo González, entre moltes altres. Va ser una coronació poc popular i els fets van transcendir a la premsa internacional.

Durant la nit i matinada en qüestió, tres persones –n’hi havia d’altres de suport– van esbotzar el pany de la porta que comunicava l’hotel i el santuari, van descargolar la imatge del seu pedestal i, embolicada, la van introduir en una motxilla. L’escamot va baixar a peu fins a Queralbs i des d’allà sembla que van dur la imatge a una masia del Montseny després d’un periple per altres indrets. Qui hi havia, doncs, darrere d’aquests fets? Sembla que persones vinculades a diversos grups de l’escoltisme català, a Acció Catòlica i a una comissió de capellans progressistes i catalanistes. Els fets es van anunciar amb quartilles repartides en nom d’Almogàvers pels carrers de Barcelona. La Guàrdia Civil va anar de bòlit, en va, per trobar els autors del fet. Aquest moviment era el mateix que reclamava la tornada de l’exili de l’abat Escarré de Montserrat i la substitució del bisbe de Barcelona afí al règim per aquest i que la resta de bisbes fossin catalans.

Tots aquests fets van tenir molt de ressò a la premsa del país, a l’estatal i també a la internacional. A les comarques gironines, Los Sitios en va començar a informar quatre dies després i ho va continuar fent cinc dies més. El 2 d’octubre informava que el Bisbat d’Urgell –al qual pertany el santuari de Núria– negava que algú hagués tornat la verge sota secret de confessió. El gener del 1968, Presència reclamava saber el final i feia referència, en un article d’opinió, als editorials madrilenys sobre el tema.

L’episodi del rapte de la marededeu de Núria es va resoldre discretament i després de cinc anys de silenci. L’any 1972 Narcís Jubany deixava de ser bisbe de Girona per ser-ho de Barcelona. Va ser el moment en què la verge torna a Núria. La van lliurar al Bisbat d’Urgell. La verge descansava a casa.

LA DATA

8.7.1967
és la data en què
es van endur la imatge de la Mare de Déu de Núria del seu cambril

Un viatge a Suïssa i dues rèpliques exactes

La marededeu de Núria ha estat protagonista d’un altre fet curiós. L’any 1940 se’n va fer una còpia per encàrrec d’una família catalana exiliada a Suïssa durant la Guerra Civil. La va encarregar Manuel Carreras, gendre de l’humanista i científic Rafael Patxot, que durant cinc anys va custodiar la talla original. Mossèn Bonaventura l’havia tret del santuari i l’havia portat a França d’amagat el 1936 per evitar que la cremessin. La família Patxot es va oferir per endur-se-la a Suïssa i custodiar-la. En van encarregar dues còpies a un artesà suís. Una continua al bisbat de Friburg i l’altra és la que fa poc ha arribat a Núria. La fins ara propietària, Núria Carreras Patxot, ha volgut donar-la al santuari amb el desig que s’hi exposi. Aquests fets i els de fa 50 anys els recullen dos documentals de Zeba Produccions i Manuel Castellet, expresident de l’Institut d’Estudis Catalans. Es tracta d’El segrest de la marededéu de Núria, basat en la investigació que han fet el mateix Castellet i Rosa Anna Felip i que reprodueix el llibre Mossèn, ens han pres la marededéu!, i L’exili de la marededéu de Núria. El primer es podrà veure el 8 de juliol a TV3.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Més d’un centenar de parades omplen la Rambla en un Sant Jordi marcat pel vent

figueres

En marxa la Lectura continuada de ‘Les hores’, de Josep Pla

palafrugell
estat espanyol

Aproven un pla per indemnitzar les víctimes d’abusos a l’església

barcelona

Els hospitals també s’aboquen a celebrar Sant Jordi

Barcelona
societat

Els alumnes omplen el passeig Ciutat de Girona de Salt per Sant Jordi

salt

L’Expocasió Girona tindrà més de 800 vehicles exposats

fornells de la selva
PORQUERES

Jordi Mach i Helena Morfulleda guanyen els primers Premis VIDRESIF

PORQUERES

S’atorga el Premi de Recerca Vila de Palamós 2023-2024

palamós
GIRONA

Convoquen una protesta l’1 de maig contra la massificació turística

GIRONA