Mataró homenatja Joan Peiró

Mataró va fer ahir un emotiu homenatge a un dels seus fills adoptius, l’anarcosindicalista Joan Peiró, coincidint amb el 75è aniversari del seu afusellament durant la dictadura franquista. L’acte, organitzat per la comissió ciutadana per celebrar l’efemèride, davant la seva tomba al cementiri dels Caputxins, va tenir la participació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. “Peiró va ser un home honrat, just i de principis ètics”, va indicar Forcadell, que va recordar que després de ser capturat a l’exili, 28 persones van declarar a favor seu “en una època de por i de terror”. “La sentència de mort ja estava dictada perquè va ser ministre de la República i perquè es va negar a col·laborar amb el feixisme”, va relatar. Un crim pendent encara que l’Estat espanyol “demani perdó”. Malgrat tenir aprovada una llei que declara nuls els consells de guerra sumaríssims a Catalunya, Forcadell va admetre que en el cas de Peiró no s’ha pogut fer aquesta reparació històrica perquè el sindicalista va morir al País Valencià. “Com a demòcrates i per dignitat, hem de reclamar que es faci a tot arreu”, va reblar.

A l’acte, que va aplegar centenars de persones i representants de tots els partits polítics, excepte del PP, també hi van assistir els familiars de Peiró, al capdavant dels quals hi havia la seva filla, Guillermina Peiró, que va agrair el record que es feia del seu pare. “S’ho mereixia perquè va lluitar per tothom i, sobretot, pels obrers”, va afegir-hi. L’alcalde de Mataró, David Bote, va destacar de la figura d’aquest “català universal” alguns dels valors que va mantenir fins a la fi: “La dignitat, la defensa dels treballadors i la seva força per construir una alternativa al capitalisme”, va dir.

Al matí, unes 150 persones van assistir a l’homenatge que es va fer a la plaça del barri de Sants que du el seu nom, on es va instal·lar una placa commemorativa. Entre el públic hi havia alguns néts del líder anarquista, que va néixer en aquest barri de Barcelona. Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde, va assegurar que Peiró “representa el millor de la tradició obrera catalana” i va recordar que va ser doblement víctima: de la Gestapo i del franquisme. No hi van faltar referències a l’actualitat catalana, per exemple quan es va recordar que l’execució de Peiró “també va ser legal”.