Habitatge social amb comptagotes
Catalunya es manté al voltant d’un 2% de parc públic d’habitatge, lluny del 15% europeu
La Mesa d’Emergència del govern rep cent sol·licituds al mes
Les entitats financeres es resisteixen a cedir els pisos buits
El parc d’ habitatge de lloguer social i d’inclusió és clarament insuficient a hores d’ara a Catalunya. Hi coincideixen les entitats socials que acompanyen les persones en situació de vulnerabilitat i també les administracions. La preocupació és compartida. I el que hauria de ser la solució, també: convertir, per exemple, en habitatges de lloguer social estable en el temps els més de 40.000 pisos buits de les entitats financeres i els grans tenidors. La realitat, però, és que el parc d’habitatge social no es mou del 2% a Catalunya, lluny del 15% de la mitjana europea.
“Avancem, però poc. Hi ha molt per fer i és qüestió de diners”, admet el director de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt. El 2015 es va tancar amb 25.549 pisos en el parc públic; el 2016, amb 27.252, i el juny passat, n’hi havia 28.261 [vegeu gràfic]. Aquesta oferta és lluny respecte a la d’altres països europeus i per això la previsió és arribar als 131.000 habitatges de lloguer social en 15 anys. “És un pla ambiciós, perquè hi ha una necessitat, però hem de ser molt realistes –adverteix Fornt–, perquè requereix un esforç pressupostari.”
Tornar a la construcció –amb noves promocions de pisos protegits amb un lloguer assequible–, comprar-ne per mitjà del dret de tempteig i retracte amb els ingressos de l’impost sobre pisos buits i també mobilitzar el parc privat buit amb incentius com ara garantir el cobrament del lloguer són les línies d’actuació que destaca Fornt. Actuacions, recorda, amb un objectiu fixat en el pla territorial sectorial d’habitatge (PTSH): aconseguir que, en un termini de 15 anys, el parc social arribi al 5% a tot Catalunya, però que sigui més alt, del 15%, als 152 municipis amb una forta demanda residencial.
El ritme
“La creació d’un parc social no s’improvisa de la nit al dia”, insisteix el director de l’Agència de l’Habitatge. En això no li porta la contrària ni tan sols Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3 , que forma part de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social. Sí que considera, de tota manera, que es va massa a poc a poc. “Cada mes que passem, són moltes oportunitats perdudes –raona Trilla–, perquè els preus estan pujant.” Té clar que les administracions han de fer ara un esforç pressupostari per comprar pisos, perquè “les necessitats socials són moltes i s’ha de fer un esforç per cobrir-les”. Malgrat alguns intents, fins i tot amb lleis, Trilla lamenta “la resistència” de les entitats financeres a cedir pisos buits. “O les administracions obliguen d’alguna manera els grans tenidors i els bancs a fer cessions –planteja– o bé han de construir.”
Hàbitat3 va sorgir precisament de la necessitat de les entitats que acompanyen persones en situació vulnerable per aconseguir habitatge. Actualment gestiona 322 pisos (275 fa un any) i hi viuen 1.102 persones en risc d’exclusió (700 fa un any). Hàbitat3 ha comprat setze pisos procedents del tempteig i retracte a Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Reus, Terrassa i l’Hospitalet de Llobregat.
Tant Hàbitat3 com l’Agència de l’Habitatge tenen la pressió d’una alta demanda de pisos per a famílies amb pocs o zero recursos. “L’emergència com a conseqüència de la crisi no s’atura”, constata Jaume Fornt. La Mesa d’Emergència de la Generalitat –que no inclou Barcelona, l’Hospitalet, Sabadell ni Terrassa– rep un centenar de sol·licituds cada mes.
La urgència es cobreix amb cessions de bancs i adquisicions per tempteig i retracte, però a mitjà termini Habitatge aposta per recuperar la construcció. Hàbitat3 ha llançat una proposta innovadora per sortir del forat: un fons d’inversió social amb entitats financeres, l’ICF i ciutadans per generar habitatge social .
LES FRASES
LES XIFRES
Represa de la construcció
Treballar per cobrir l’emergència del dia a dia, però també mirar a mitjà i a llarg termini com es pot cobrir la necessitat d’habitatge social. L’Agència Catalana de l’Habitatge actua en les dues línies i per això s’ha anunciat que el govern tornarà a construir al Masnou, Rubí i Barcelona. Estan previstes noves promocions d’habitatge protegit amb un lloguer assequible construïdes per l’Incasòl i gestionades després per l’Agència de l’Habitatge. L’última promoció de pisos protegits de lloguer és del 2014. “Ens hi hem de posar tots, tant els promotors privats com l’empresa pública”, reclama Fornt. En una primera fase, es destinen 6,6 milions de pressupost per a un centenar de pisos en solars de l’Incasòl o bé cedits per ajuntaments. La previsió és que siguin habitables l’any 2019.
