Societat
25 anys després dels Jocs
Revolució elèctrica 92
Els Jocs Olímpics del 92 van ser un repte per al sistema elèctric de Barcelona, gestionat per Fecsa, Enher i Hecsa
Es van construir vuit noves subestacions, quatre línies més d’alta tensió i 41 quilòmetres de galeries subterrànies que s’han anat ampliant
La ciutat ara s’alimenta quasi del doble d’instal·lacions que abans de l’anunci dels Jocs
Els Jocs Olímpics del 92van impulsar la millora del sistema d’abastiment elèctric de Barcelona
Quan el Comitè Olímpic Internacional va anunciar el 1986 que Barcelona seria seu olímpica el 1992, la ciutat tenia 28 subestacions i centres de repartiment d’electricitat. El 1992, n’eren 36. Ara, en són 53. També es va soterrar bona part del cablejat de mitjana i alta tensió per unes galeries que recorrien 41 quilòmetres pel subsol i per on ara passen, entre d’altres, 550.000 metres de línies elèctriques. Es van elaborar protocols d’actuació per minimitzar els incidents i mantenir el subministrament. La transformació del sistema elèctric de Barcelona davant del repte d’organitzar l’esdeveniment esportiu més important del món l’ha portat a ser un model d’èxit tant per la seva construcció com per la seva gestió.
Primers passos
La principal entitat responsable de portar a terme la revolució elèctrica a Barcelona per fer els Jocs Olímpics del 92 va ser l’aleshores Fecsa (Forces Elèctriques de Catalunya), designada proveïdor oficial d’energia elèctrica dels Jocs Olímpics pel Comitè Olímpic Organitzador de Barcelona (COOB). Actualment, està integrada dins d’Endesa, juntament amb Enher (Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana) i Hecsa (Hidroelèctrica de Catalunya), que també van col·laborar en el desenvolupament de la xarxa elèctrica com a distribuïdores per poder abastar les instal·lacions esportives, connexions viàries, habitatge i telecomunicacions necessàries per a l’esdeveniment.
En sis anys, des del 1987 fins al 1992, es van construir vuit noves subestacions, l’última de les quals, la de la Zona Franca, va alimentar l’estadi olímpic Lluís Companys. Altres com la de Can Ruti i la de Pomar, van abastir d’energia el Palau dels Esports de Badalona, subseu olímpica. La construcció d’aquestes subestacions va comportar també l’estesa de quatre línies més d’alta tensió (ara, en són dotze més) per a la distribució de l’energia, passant de 29 a 33. Enguany, 53 subestacions abasteixen la ciutat, quasi el doble que abans de l’anunci dels Jocs.
Galeries subterrànies a les rondes
Aprofitant la construcció de les rondes de Barcelona, iniciada el 1989, es va desenvolupar de manera paral·lela la construcció d’unes galeries subterrànies de 41 quilòmetres per fer-hi passar els principals serveis de llum, aigua, gas i telefonia de la ciutat. L’edificació, amb una inversió de 12.000 milions de pessetes (equivalent, avui dia, i tenint en compte la inflació, a 114,53 milions d’euros), disposava d’un centre de control propi que vetllava per la seguretat del túnel les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Així, s’evitaven en bona part les obres a voreres o calçades i no s’impedia el pas de vianants o vehicles durant tasques de manteniment o reparació.
Un cop acabades les obres, Fecsa va destinar 45.000 kW a l’abastiment de les instal·lacions de l’Anella Olímpica de Montjuïc i 2.800 kW a l’alimentació de la torre de telecomunicacions de Collserola, també construïda per a l’ocasió. Per evitar interrupcions en l’alimentació dels grans esdeveniments, es van desenvolupar plans de contingència específics per garantir el servei elèctric i atendre les possibles incidències a les diferents seus olímpiques.
Els protocols van començar a introduir el treball conjunt amb els promotors durant les obres de construcció de les instal·lacions, un element cabdal per buscar els millors sistemes elèctrics i d’emergència. En aquest sentit, el centre internacional de premsa va rebre una importància equiparable a l’Anella Olímpica per la necessitat de servei elèctric constant per evitar interrupcions en les retransmissions. Gràcies a la preparació prèvia i a la coordinació dels equips de treball amb els tècnics, no va haver-hi cap incidència en el subministrament. A dia d’avui, aquests protocols s’han ampliat i encara es fan servir.
Així, els Jocs Olímpics del 1992, a més de situar Barcelona al món, van suposar l’impuls en la millora i el disseny de l’abastiment elèctric dels barcelonins.